5.2 La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)

No existeixen massa instruments de treball conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans. N’hi ha, és cert, com, entre d’altres, la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut i la Fundació Ramon Llull (tot i algunes destacades absències institucionals), la Universitat Catalana d’Estiu, la revista El Temps… Però la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) hi juga un papar destacat.

La Coordinadora té una característica que la fa molt interessant: l’arrelament al món local, illenc i comarcal, que alhora esdevé compatible amb una visió àmplia que abasta tots els territoris de parla catalana. Va néixer l’any 1992 a Vic (Osona) com a “associació de caràcter federatiu” i recull una tradició molt present en molts dels nostres municipis, comarques o illes: l’existència de centres d’estudis de tipologia diversa interessats a aprofundir en el coneixement i la recerca de la història, la cultura, la geografia, el patrimoni, el medi ambient o de qualsevol altre àmbit del coneixement que permeti apropar-se a la realitat del seu territori. I moltes vegades no es queden aquí: sovint es comprometen amb reivindicacions de les societats en les quals es mouen. Podem posar l’exemple del paper del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en la lluita l’any 2013 contra el projecte Eurovegas que hagués suposat la destrucció de bona part del Delta i el Parc Agrari del Llobregat.

Entre les entitats del Principat que conformen la Coordinadora n’hi ha de ben diferents: dins una mateixa comarca, el Baix Camp per exemple, en podem trobar una de potent i amb una llarga història, el Centre de Lectura de Reus, i una altra, pertanyent a un municipi petit, Riudoms, que juga un paper dinamitzador de tota la cultura del seu poble, el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Algunes entitats estan vinculades a l’Administració, com la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs, però la majoria són associacions privades fruit de la voluntat i el treball d’un conjunt de persones que de forma altruista s’hi volen comprometre.

El nivell de presència d’entitats a la Coordinadora varia amb el territori: a les Illes en formen part l’Institut d’Estudis Baleàrics, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs, la Societat Arqueològica Lul·liana, i algun centre local. Per part del País Valencià, a més d’alguns centres locals o comarcals, n’és membre la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, que agrupa trenta-dues entitats que van des del Centre d’Estudis dels Ports, al nord, a l’Institut d’Estudis Guardamarencs, al sud. Andorra, la Franja i la Catalunya Nord també s’hi troben representades i hi ha la voluntat d’incorporar L’Alguer.

En algunes comarques del Principat es dóna el cas de comptar amb la inscripció d’un Centre d’Estudis Comarcal i alhora les de diversos Centres d’Estudis locals d’aquell mateix territori. Entre els centres associats podem citar, a tall d’exemple de la seva diversitat , la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Centre d’Estudis Ribagorçans, el Centre d’Estudis Escalencs, de l’Escala (Alt Empordà) o el Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès. La ciutat de Barcelona hi és present a través de diverses associacions com, per exemple, el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias o el Taller d’Història de Gràcia.

El passat dia 22 de febrer la Coordinadora va celebrar la seva Assemblea general a Tossa de Mar (La Selva), sota els auspicis del Centre d’Estudis Tossencs. A la reunió es varen elegir la meitat dels membres de la Junta de Govern. El president continua essent Josep Santesmases (Centre d’Estudis del Gaià)) acompanyat de dos vicepresidents, el professor Jaume Mascaró ( Institut Menorquí d’Estudis) i Narcís Figueras (Centre d’Estudis Selvatans), i d’una secretària, Victòria Almuni (Centre d’Estudis Seniencs).

Forma part de la Junta, entre d’altres, Andreu Ginés, de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià.

La CCEPC pretén afavorir la coordinació i cooperació entre els centres i facilitar-los una major presència pública, derivada de la força afegida que suposa la suma d’esforços. Organitza congressos temàtics amb l’enfocament posat en els diversos territoris de parla catalana: aquesta tardor tindrà lloc el dotzè congrés, dedicat a l’associacionisme cultural. Si repassem la quantitat de publicacions nascudes dels centres d’estudis, trobarem un llistat impressionant cada vegada més valorat pel món universitari.

Un instrument cabdal per assegurar la capacitat de funcionament col·lectiu és l’Institut Ramon Muntaner, creat l’any 2003 com a fundació privada integrada per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora. La seva seu es troba a Mora la Nova (Ribera d’Ebre). El patronat està integrat per set representants de la Generalitat de Catalunya i set més de la CCEPC: el presideix la Directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat; la Coordinadora ostenta una de les dues vicepresidències. La seva funció és aportar suport i publicitat als projectes d’investigació i de promoció cultural impulsats pels centres d’estudis, a més dels que genera el mateix Institut. D’aquesta descripció es desprèn que una reflexió a plantejar-se seria si no es podria apostar per la participació de les institucions de govern dels territoris que no són el Principat, tot i la possible complicació jurídica (i política?) que pogués suposar. D’entre les moltíssimes activitats impulsades per l’IRMU podríem destacar el Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local, que se celebra cada any en una localitat diferent.

La crisi sanitària que vivim, que també afecta durament als centres d’estudis, passarà, tot i que deixarà greus conseqüències. Potser serà el moment de replantejar moltes coses i de recuperar un sector com la cultura que haurà quedat força malmès. Podria ser una bona ocasió per a potenciar la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner i assegurar-ne una més gran implantació arreu dels Països Catalans. La invitació de L’Altra Mirada per a publicar aquest article, entenc que va en aquesta direcció.

Més informació:

IRMU: https://www.irmu.org