Fa unes setmanes, el consell de Govern va aprovar la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL). La seva posada en marxa fou una de les condicions de MÉS per Mallorca pels Acords de Bellver que possibilitaren l’actual pacte de govern amb el PSIB-PSOE i Podem. Per a la gent que formam MÉS per Mallorca, la defensa de la llengua és quelcom que forma part del nostre ADN polític i, per tant, és una fita senzillament irrenunciable.
EsCastellet.cat
Volem una oficina per vetllar pels drets fonamentals de tota la ciutadania. I els drets lingüístics són també drets humans. Per desgràcia, des de l’Estat espanyol s’ha minoritzat la llengua catalana, tractant-la sempre com una llengua de segona tot i esser parlada per milions de ciutadans.
Això té les seves conseqüències socioculturals; una d’elles són els múltiples casos de discriminació lingüística que patim just pel simple fet de triar una llengua a l’hora d’expressar-nos.
En aquest sentit, qualsevol discriminació és intolerable. Per motius de gènere, d’origen, de classe social, d’identitat, de llengua, de color de pell… No podem caure en un perillós debat que mesuri la gravetat de les opressions i discriminacions. Hem de lluitar contra totes elles perquè totes són el mateix: desigualtat, intolerància i abús.
Per això és important la posada en marxa de mecanismes que facin front a aquestes discriminacions. Tant la Generalitat de Catalunya com la Generalitat Valenciana ja s’han dotat d’instruments similars. Al nostre arxipèlag, l’Obra Cultural Balear ja posà en marxa fa aproximadament una dècada un telèfon gratuït d’atenció a les víctimes d’agressions i discriminacions lingüístiques. Una feina encomiable que cal reconèixer, ja que, sense la societat civil organitzada, la nostra llengua segurament es trobaria en una situació molt més delicada que ara.
L’ODDL serà, doncs, un instrument imprescindible on la ciutadania es podrà dirigir quan pateixi un greuge per motius de llengua. Això, fins ara ja ho feia la DG de Política Lingüística, però ara tendrem un espai dotat de personal que es dedicarà exclusivament a això i podrà fer un balanç anual de casos. No debades, des de la Secretaria autonòmica tenim clar que això sols és un escut, una eina per mirar de fer front a situacions que no s’haurien de produir.
Cal anar més enllà; volem que aquesta legislatura sigui la de la llengua. Volem que els catalanoparlants ens empoderem i ens sapiguem conscients que la vivor i prestigi de la llengua pròpia depèn de nosaltres; d’exercir els nostres drets a tots els espais de la vida. És imprescindible que Govern, societat civil i ciutadania anem de la mà, amb fermesa. Vénen temps difícils i no podem quedar-nos només en la defensa. Com va dir Màrius Serra: “català a l’atac!”
