3.3 24 de febrer, dia del record de les víctimes de la guerra civil i el franquisme
Un any més en arribar la tercera setmana de febrer es commemora i recorda els assassinats dels batles de Palma, Emili Darder, d’Inca Antoni Mateu, del diputat Alexandre Jaume i de l’empresari Antoni M Ques, el 24 de 1937, al cementiri de Palma. Un esdeveniment organitzat per la Comissió 24 de febrer, formada per entitats, […]
3.1 500 ANYS DE REVOLTA
500 ANYS DE GERMANIES (1521 – 2021)
El 7 de febrer de l’any que ve, 2021, es compliran cinc-cents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania,aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523. Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat són […]
3.1 El 24 de febrer un dia per la memòria i el reconeixement
Cada any se succeeixen actes polítics que recorden la brutalitat del feixisme després del cop d’estat contra la República i el calendari d’actes d’enguany torna a estar ple. El cinc de gener al Molinar es va fer l’acte de record de l’assassinat d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, organitzat pel Col·lectiu Aurora Picornell, però […]
3.3 Inca i els actes del 24F
“No somos revolucionarios que vamos con la bomba en la mano, no: somos revolucionarios que vamos con el libro abierto porque creemos que la única llave que puede abrir las puertas de nuestra sociedad anhelada, es la cultura.” Gabriel Buades i Pons (1903-1938) fou executat degut als seus anhels pacifistes i llibertaris. Era un home […]
6.2
Els cercam, però no sempre els trobam
La matinada del 15 d’agost de 1936 Julià Bennàssar Mir fou tret de casa seva per un grup de falangistes. Després de ser brutalment maltractat, fou assassinat als afores de Campanet, a la volta de Sort. A la matinada, i com era de costum amb les pràctiques falangistes, el seu cos –cobert amb un llençol–, […]
3.4 24 de febrer
83 anys després
Tornam un any més per recordar els fatídics fets que succeïren el 24 de febrer de 1937 al Cementiri de Palma, ara fa 83 anys. La sentència a la causa 978/1937 condemnà a Alexandre Jaume Rosselló, Emili Darder Cànaves, Antoni Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventayol a la pena de mort: culpables de ser […]
4.2 Fent Plans i pagant deutes
Fa més de vuitanta anys que l’intent fallit de cop militar contra el govern de la Segona República va derivar en la Guerra Civil. La repressió brutal que es desferma a les Illes Balears a partir del 19 de juliol té unes característiques específiques a cada illa, però la que va ser perpetrada pels sublevats […]
6.3
111 anys de Sa Societat a Calvià
Durant el segle XIX, Calvià era un municipi pobre amb unandústria escassa, quasi exclusivament dedicat a l’agricultura que, en un terme de terra prima, amb greus problemes d’aigua, era més aviat pobra. La feina havien de cercar-la a les possessions, els propietaris de les quals vivien a Palma, dirigides pels amos, autèntics cacics que controlaven […]
5.2 Col·lectiu Recerca
El mes de febrer del 2019 es va constituir el Col·lectiu Recerca integrat per un grup d’investigadors i investigadores que, reunits entorn de l’interès en la investigació i l’estudi de la II República, el cop d’Estat del 18 de juliol de 1936, la guerra civil, la repressió i la dictadura franquista constataren que era necessària […]
7.1 Aurora Picornell
Feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX
Amb motiu dels actes programats pel 8 de març, la biblioteca de Cort organitzà dos actes que pretenien recordar el paper de la dona durant la Guerra Civil i també que servís per conèixer, en certa manera, a tota una generació de dones que reivindicaren la igualtat i se significaren durant la Segona República. Una […]
7.1 David Ginard
retrata Ateu Martí
De quina manera un personatge que habitava en els llimbs del pintoresc, de les notes a peu de pàgina i de l’anecdotari ciutadà pot convertir-se en una figura que té una veritable envergadura històrica? Com és possible que algú que durant molt de temps va ser conegut per poca cosa més que per haver degollat […]
7.1 La Contemporaneïtat xueta
Entre la investigació i la reparació
La Contemporaneïtat xueta, de Laura Miró Bonnín, és l’estudi preliminar del qual serà la seva tesi doctoral. Un treball de recerca que transita entre la investigació acadèmica i la voluntat de fer sentir la veu dels descendents dels jueus conversos de Mallorca que encara avui se senten partícips d’un grup social diferent i que, a […]
7.2 BRECHT: SPARTAKUS
“Y si un día me da la gana de bajar dos estrellas del cielo y dárselas a alguien para que le sirvan de gemelos de camisa, no quiero que un desangelado pedante, con el dedo levantado, me advierta que estoy creando un problema en los atlas de astronomía de los escolares”. Rosa Luxemburg, carta a […]
7.2 Vilafranca (1931-1945) La II República La por i la repressió durant la Guerra Civil
i la Postguerra
En moltes ocasions, els testimonis de persones es converteixen en la matriu inicial d’un projecte d’investigació. El llibre Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la Postguerra de Jaume Sansó Caldentey, n‘és un bon exemple. Ara bé, aquesta extensa obra no únicament es conforma amb els testimonis […]
7.3 Antoni Vidal Nicolau
La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra
Després d’anys d’investigació en arxius i hemeroteques, de consulta bibliogràfica i d’entrevistes personals, Antoni Vidal Nicolau (Llucmajor, 1968) ha completat el seu estudi monogràfic sobre la II República i la posterior guerra civil en l’àmbit local de Llucmajor. L’obra compta amb un pròleg de Pere Gabriel, que glossa la vàlua de l’autor i del seu […]
7.3 Esclaus Oblidats
Els Camps de Concentració a Mallorca (1936-1942)
(Documenta Balear)
Després del Cop d’Estat del 17/19 de juliol de 1936 a Mallorca es va desfermar una forta repressió planificada on es calculen centenars d’afusellaments i milers d’empresonaments. En pocs mesos les presons es van veure tan massificades que van haver d’improvisar nous llocs de reclusió com per exemple el vaixell Jaume I o el magatzem […]
7.3 Yishai Sarid
El monstre de la memòria
Un doctor en història israelià, descartades altres opcions de feina més carregoses, acaba acceptant el treball de guia als camps d’extermini que alçaren els alemanys per dur a terme la cruel i implacable Xoà. L’historiador, profund coneixedor dels mètodes d’eliminació de centenars de milers de jueus a Chelmo, Belzec, Treblinka, Sobibor, Majdanek i Auschwitz, treballa […]
7.6 La meva tata
Entre el divendres 23 i dissabte 24 del passat mes d’octubre va tenir lloc a la sala d’actes de la Misericòrdia el curs <Altres paraules i gestos per conèixer la repressió de postguerra. Reflexions des de l’antropologia social>. En tenir la fortuna d’inaugurar-lo vaig veure l’avinentesa de contar aquesta petita història1. A l’estiu del 53, […]
3.4 24 de febrer, diumenge
Homenatge a Emili Darder,
Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni M Ques
Com cada any, la Comissió 24 de febrer formada per entitats, partits polítics i associacions, de la qual en formen part les Fundacions Darder Mascaró, organitzen conjuntament amb l’Ajuntament de Palma, el diumenge 24 de febrer, a les 12 h al Mur de la Memòria, del cementiri, un acte d’homenatge unitari entorn de quatre personalitats […]
“Comandante Otero”
in memoriam
Els últims anys del franquisme van ser especialment convulsos i esperançadors per a una gran part de la societat espanyola. Després de diverses dècades d’oprobiosa dictadura començaven a canviar, tímidament, alguns plantejaments dins i fora del que semblava, fins a aquest moment, un règim inamovible i sòlid que se sustentava en suports diversos i poderosos […]
6.1 Gabriel Riera i Sorell
Memòria viva de la República
Gabriel Riera i Sorell va complir el passat 18 de gener cent anys rodons. Amb aquest motiu, un grup de companys i amics del moviment veïnal de Palma organitzaren a Son Cladera un merescudíssim acte d’homenatge en què participaren nombrosos veïnats, activistes de la memòria democràtica i responsables institucionals municipals i autonòmics. Les ratlles següents […]
7.3 Treballadors, sindicalistes i clandestins
Histories orals de República, Guerra i resistència, volum III
David Ginard i Féron és sens dubte, un dels autors més rigorosos i productius de la historiografia balear. Amb aquest volum completa una trilogia que va tenir un primer llibre editat el 2012 i un segon tom que aparegué el 2014. Així, Ginard aconsegueix recollir una amplíssima mostra de fonts orals que ens permeten entendre […]
2.1 Excavació i exhumació de
fosses de la guerra
Una necessitat sempre amb un
rerefons d’incertesa
La recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil és una tasca complexa. També és una feina d’equip amb la participació de professionals i persones voluntàries de diferent naturalesa: historiadors, arqueòlegs, antropòlegs forenses, arxivers, juristes, metges genetistes, etc. Una tasca complexa i incerta, però del tot necessària. El novembre del 2010 la Conselleria d’Afers Socials […]
6.1 Els capellans de Mallorca durant els anys de la transició
Sortíem de la bombolla del Seminari on havíem respirat les esplendors del nacionalcatolicisme. És ver que durant els darrers anys de formació ja ensumàvem la contestació dels estudiants universitaris i dels capellans tancats a la presó. L’any 1967, als meus 23 anys, m’enviaren a pasturar tot sol la cristiandat d’Es Port d’Andratx. Em vaig negar […]
2.2 Fossa de Sant Ferran: ferida tancada
El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista. Les tasques d’exhumació s’inscriuen […]
4.2 Les fosses de la sang, les fosses de la guerra civil
a les Illes Balears
Les comunitats amb un passat recent traumàtic (i tenim prou clar que la Guerra Civil i el Franquisme tengueren repercussions traumàtiques) tenen la necessitat i l’obligació moral d’impulsar polítiques públiques de memòria efectives i coherents. Dues han de ser les prioritats: la reparació a les víctimes i reconèixer com a vigents els valors i els […]
7.1 MAX AUB a la plaça dels Patins
Regna arreu una originalitat basada en l’oblit
Els dissabtes baixo caminant des de casa fins la plaça del patins. M’agrada fer un cafè -tallat amb la llet calenta- al bar de la cantonada. M’agraden els bars sense pretensions ni modernitats de darrera hora; correctes, que fan el que s’ha de fer, el bocata bocata, la truita truita i el cafè cafè. Els […]
7.5 ELS ALTRES
El passat divendres a la Sala Delirious es va estrenar la nova producció de Cultural-ment, l’obra de teatre ELS ALTRES, obra escrita per Salvador Oliva, dirigida per Luca Bonadei i protagonitzada per Marga López, Xavi Núñez i Salvador Oliva. El Batle de Palma Emili Darder, assassinat per les forces sublevades de l’exèrcit espanyol,és el fil conductor, […]
5.2 El moviment obrer
i les revolucions europees del 1917 a Mallorca
Els proppassats 22 i 23 de febrer se celebraren a Palma les II Jornades sobre la història del moviment obrer a Mallorca, organitzades per les fundacions Darder i Mascaró. Després de les anteriors, dedicades al 90è aniversari de la Casa del poble, ara es commemorà el cicle revolucionari de 1917. Uns dels objectius principals fou […]
2.1 El Franquisme desfermat
Fa uns dies, una persona va ser requerida per prestar declaració sobre un cas que està sota instrucció judicial. Però, no penseu que rebés una citació, sinó que membres de la Guàrdia Civil acudiren al seu lloc de treball, l’emmanillaren i el portaren a un quarter, on, durant hores, l’interrogaren amb fortes pressions i amenaces […]
4.3 Llei de Memòria: una passa més en defensa de la veritat, la justícia i la reparació
El Parlament ha seguit fent història aquesta primavera, amb l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, que complementa l’encertada feina iniciada fa dos anys amb la Llei de Fosses, tant una com l’altra amb grans dosis de feina i encerts de la professora de la UIB i exdiputada Margalida Capellà, i que ens torna a […]
T2 Recuperar la Memòria, defensar la Democràcia
El passat 22 de febrer el ple de l’Ajuntament de Palma va aprovar, amb el vot unànime de tots els grups polítics, declarar el 24 de febrer dia de record de les víctimes del franquisme, en homenatge a les persones assassinades aquell fatídic dia de l’any 1937 (el batle de Palma Emili Darder, l’exdiputat Alexandre […]
2.2 La Història compta
I tant si compta!
Quan es parla del Franquisme o de la Guerra Civil sovint hi ha qui diu que són «coses del passat» i que «cal no parlar-ne de demès», que «val més centrar-se en el futur». Això, podria tenir cert sentit únicament si es donés un fet que no es dóna: que durant els primers anys de […]
6.3 40 Anys d’Universitat pròpia
i molts més de lluita per la mateixa
Crear la Universitat de les Illes Balears ha estat una llarga carrera on hi han participat molts tipus de gent i d’institucions. Els 40 anys que se celebren enguany, són la commemoració de la seva creació formal. Una data que comença amb l’alegria per la victòria aconseguida, l’albirament de l’esperança per poder accedir als estudis […]
7.2 Mallorca davant el centralisme
(1715-2015)
Antoni Marimon Riutort
Aquest volum té el seu origen en unes jornades homònimes organitzades per les Fundacions Darder Mascaró el 20 i 21 de novembre del 2015, que es varen celebrar al local de la UGT de Palma. S’ha de fer notar que la idea d’organitzar aquestes Jornades fou de Miquel Rosselló i que la inauguració va anar […]
7.2 Presentació del llibre ¿Reforma o ruptura?
per González de Andrés
El 18 d’Abril a la llibreria Embat el Dr. David Ginard, professor de la Universitat de les Illes Balears ens presentà el Dr. Enrique González de Andrés, on introduí la seva nova publicació titulada ¿Reforma o ruptura?: Una aproximación crítica a las políticas del Partido Comunista de España entre 1973 y 1977. González ens donà […]
7.3 El franquisme a través dels testimonis:
Magdalena Nebot i Lila Thomàs
El passat 20 d’Abril tingué lloc a la Universitat de les Illes Balears una experiència didàctica força interessant. Es tractà d’una sessió de reflexió sobre l’època franquista adreçada a estudiants de Batxillerat dels IES Antoni Maura i Son Pacs, partir de dos testimonis directes de l’època pertanyents a diferents generacions. Es tractava de Magdalena Nebot […]
7.1 Llegiu EduardoHalfon
Hi ha biografies que són un caprici de la història, una cruïlla insòlita d’identitats. Ser un jueu de Guatemala, per exemple. En algun dels seus llibres, Eduardo Halfon diu que són una comunitat petita, d’unes cinc-centes persones. El laberint genealògic d’aquest escriptor singularíssim té caselles que són per elles mateixes un desafiament a les nostres […]
6.2 Les víctimes identificades
Les dades personals que consten en aquest escrit foren proporcionades per les famílies de les víctimes durant el procés d’exhumació de la fossa de Porreres i tenim el seu consentiment per fer-les publiques. Quan venien les famílies a donar les mostres d’ADN amb l’objectiu de possibles identificacions, ens relataven els fets viscuts sobre les circumstàncies […]
7.2 El llibre d’exilis
El Llibre d’Exilis és un diccionari biogràfic dels menorquins que es van exiliar –d’una manera o l’altra- després de la guerra civil. Són gairebé un miler de vides. Davant aquesta muntanya, és prest i es disparen les preguntes: Què va passar amb aquell miler de menorquins? Van poder ser feliços, o van portar la càrrega […]
7.3 KARL MARX 1818 – 2018
Commemorem i també celebrem durant aquest 2018 el bicentenari del naixement de Karl Marx a la ciutat de Trier. Ja fa un cert temps que han començat a arribar a les llibreries escrits commemoratius, noves edicions d’alguns dels seus llibres i també antologies per facilitar el camí del lector a qui la lectura de l’autor […]
6.1 Un país sense memòria Adéu 2017
Ara em ve al cap el llibre d’Eric Wolf Europa i els pobles sense història (1982) on s’analitza, entre altres coses, per què certs esdeveniments, figures i personatges passen als annals de la història col·lectiva i oficial d’un poble i perquè d’altres no. És normal que aquestes idees em vinguin al cap, i és que […]
7. 2 Salvades per la bellesa
La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam Xalàmov saben que topònims com Kolimà o Vorkutà són miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema és la mateixa, la manca d’humanitat […]
T2 Quatre tombes buides de Campos
Enguany, l’amo en Tomeu no podrà dur flors a la tomba de son pare al cementeri de Campos. Ha estat així els darrers vuitanta-un anys. Tampoc ho va poder fer l’any passat. Ni l’altre. No ho ha pogut fer els darrers 81 anys. Només tenia algunes certeses. El seu pare, segons li havien contat, era […]
6.1 In memoriam Llorenç Noguera i Tomàs (1925-2017). El darrer resistent
El passat dia 5 d’octubre va morir a Palma Llorenç Noguera i Tomàs. Es tractava, juntament amb Magdalena Nebot Vaquer i Gabriel Riera Sorell, d’un dels principals supervivents de la generació de resistents al franquisme durant la postguerra que han desenvolupat un rol central en l’activisme memorialista de la Mallorca del segle XXI. Tot i […]
Raons d’Estat
Ho va dir la ministra Dolors Montserrat: “Els farem entrar en raó”. I ho han fet. La seva ‘raó’ entrava pels caps xapats, a coces i punyades. Lamentable, vergonyant! Todo por la patria. És la“raó d’Estat”, que significa assumir i actuar d’acord amb els interessos propis del Poder, de la seva pervivència o enfortiment front […]
Memòria democràtica a Sóller
Memòria històrica - Política municipal -
El juny del 2015 el consistori solleric va experimentar un canvi important deixant enrere quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular, amb tot el que això significa, per iniciar una legislatura progressista molt més transparent i econòmicament sostenible. Les eleccions ens deixaran uns resultats prou diferents de les anteriors, amb una baixada importantíssima del […]
80 anys de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar
El 5 de gener de 1937 moriren assassinades al cementiri de Porreres, n’Aurora Picornell Femenias amb les nomenades Roges d’Es Molinar, na Catalina Flaquer i les seves filles n’Antònia Pascual i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. Enguany s’ha commemorat el 80 aniversari amb tres actes, el primer al Teatre del Mar el dimecres […]
19 i 26 de febrer, homenatges emocionants
Enguany hi ha hagut dos diumenges que han tingut com a fet destacat els homenatges als batles assassinats el 1937. El 19 a Inca, per primera vegada es commemorà la mort injusta del batle Antoni Mateu i amb ell 21 inquers més, en mans dels feixistes en els primers mesos de la Guerra Civil. […]
La Casa del Poble: tres decennis de lluita obrera a Mallorca
La darrera publicació promoguda per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder (David Ginard (Coord.), La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), Lleonard Muntaner editor, Palma 2016) aplega onze ponències presentades amb motiu de les «Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca», que tingueren lloc el novembre del […]
A Macià Manera, amb qui tant estimava
A Montuïri, el seu poble i el meu, va morir en Macià Manera, amb qui tant estimava. Aquests dies he recordat molt l’elegia d’en Miguel Hernández, perquè alguna cosa s’ha romput dins meu amb la mort d’en Macià Manera, i m’atreveixo a dir que dins tots els que l’estimàvem. En Macià i jo érem de […]
La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà Manuel Cabellos
El nom fa la cosa? És millor dir-ne, d’aquest espai de Mallorca, S’Arenal i Can Pastilla o, per contra, és preferible anomenar-lo Platja de Palma? Quins límits té, aquesta contrada? Aquest espai geogràfic és qualque cosa més que una platja o un arenal? Per què està dividit entre dos termes municipals, Llucmajor i Palma? Com […]
Pere Gabriel i els estudis sobre l’obrerisme mallorquí
La revista d’alta recerca Randa, dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, ha publicat recentment una miscel·lània d’homenatge al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa 1945). Es tracta d’una iniciativa prou encertada, atesa la transcendència de les aportacions de Pere Gabriel a la […]
Quaranta menorquins al camp d’extermini
Quaranta menorquins als camps d’extermini La presència dels menorquins en els camps d’extermini nazis forma part de la nostra pròpia història, no és una realitat aliena vista en un documental de televisió. Potser perquè se’ns fa difícil imaginar menorquins (i mallorquins, i eivissencs) a l’infern de Mauthausen, ens situem fàcilment lluny d’aquells murs. Durant molts […]
“Es Norats”
En els anys trenta s’havia establit Son Torrella a Santa Maria. Les cases, amb un poquet de terra, les va comprar l’any 1932 el capità anglès retirat Alan Hugh Hillgarth, però les més de 400 quarterades de la finca havien estat adquirides, entre 1926 i 1934, per pagesos santamariers. N’Honorat Trias “Norat” va ser un […]
Iniciativa de:
