7.3 Antoni Vidal Nicolau

La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra

Després d’anys d’investigació en arxius i hemeroteques, de consulta bibliogràfica i d’entrevistes personals, Antoni Vidal Nicolau (Llucmajor, 1968) ha completat el seu estudi monogràfic sobre la II República i la posterior guerra civil en l’àmbit local de Llucmajor.

L’obra compta amb un pròleg de Pere Gabriel, que glossa la vàlua de l’autor i del seu llibre: “com podrà comprovar el lector, som davant d’una narració històrica molt personalitzada i, si se’m permet, localitzada, situada en un lloc, un espai i un temps acotats (…) La millor història local té això: permet trencar amb els estereotips i les construccions massa abstractes, que la historiografia més general no pot evitar.”

L’anàlisi històrica que ens proporciona Antoni Vidal parteix de la transició demogràfica, econòmica i política del Llucmajor del final del segle XIX i principi del XX, una època en la qual es va configurant un espai urbà que es vol obrir a la modernitat i que té en la mitjana propietat agrària i la indústria del calçat els dos pols dinamitzadors de la realitat social del poble. En aquest context, el moviment obrer crearà cooperatives de consum i de producció, però també serà combatiu i organitzarà les vagues de les vuit hores i la de la fumada. Tot plegat, deixa plantada una llavor de la discòrdia que esclatarà l’any 36 amb la venjança de la dreta.

En l’àmbit polític, la República tendrà un important component esquerrà i obrerista, amb un ajuntament dirigit per Bartomeu Sastre, batle d’Esquerra Republicana,i amb regidors republicans i socialistes, sempre en minoria però alhora actius i innovadors. Els projectes i les vicissituds del consistori republicà –inclòs el del bienni lerrouxista que governa després dels fets d’octubre de 1934– són analitzats al llarg de tres capítols. És un temps de projectes educatius i sanitaris, de mediació en els conflictes obrers, de preocupació per l’atur, de laïcització de les festes…

A partir de febrer de 1936 també és un temps de creixent radicalització política, amb presència d’una Falange que cerca el conflicte i la desestabilització, i unes Joventuts Socialistes que defugen la via pactista dels germans Monserrat Parets i es decanten per la unitat amb els comunistes.

Arribat al cop d’estat de juliol de 1936, el llibre se centra en els diversos aspectes polítics, militars, propagandístics i administratius que impulsa el franquisme, que imposa com a batle l’empresari sabater Miquel Munar, un antic socialista. En aquest capítol s’hi analitza la repressió que varen patir, sobretot, els socialistes i comunistes, sovint per ordre del comandant militar –un Jinete de Alcalá– i d’una tríada de representants de la dreta que, sense tenir autoritat formal, dictaven ordres de detenció, tal com apareix en un document de l’època. La llista d’assassinats, desapareguts, executats, empresonats, amagats, castigats i cessats és esfereïdora. Dels més destacats, se’n pot traçar la biografia i hi apareixen sabaters, trencadors de marès, mestres, administratius, cooperativistes, dones i homes, el batle i regidors, i el cas de més volada intel·lectual: Joan Monserrat Parets, just suara proclamat fill il·lustre de la ciutat.

El llibre d’Antoni Vidal es completa amb referències als llucmajorers morts en l’exèrcit de Franco i a l’actuació dels diferents batles franquistes que se succeeixen al llarg de la guerra i la immediata postguerra. També és de destacar el capítol dedicat a la Falange com a cos repressor, una força feixista que en algun moment xoca amb la dreta d’Acción Popular.

També és molt interessant el relat d’un fet ocorregut el maig de 1940, quan, arran de la mort del jove socialista Enrique Sanmartín, s’organitzen una col·lecta i una desfilada laica davant el seu fèretre. Aquest fet és considerat subversiu per part de les autoritats i la iniciativa dels amics i les amigues desemboca en un procés judicial que se salda amb sancions i desterraments. És un exemple de com les autoritats franquistes volien esborrar la pervivència de la cultura i la solidaritat obreres que havien arrelat a Llucmajor abans que el franquisme volgués demolir-les, segons explica i documenta aquest llibre recomanable.

Antoni Vidal Nicolau. La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir en cel la Terra. Palma: 2019. Illa Edicions. Col·lecció Mar de fons.