7.1 Aurora Picornell

Feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX

Amb motiu dels actes programats pel 8 de març, la biblioteca de Cort organitzà dos actes que pretenien recordar el paper de la dona durant la Guerra Civil i també que servís per conèixer, en certa manera, a tota una generació de dones que reivindicaren la igualtat i se significaren durant la Segona República. Una de les activitats fou la presentació del llibre Aurora Picornell. Feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX, recentment publicat pel professor d’Història Contemporània, David Ginard. A partir de la presentació ens vàrem poder fer una idea d’allò que trobaríem al llibre. Es va fer un repàs a través d’imatges del recorregut vital i polític de n’Aurora Picornell i, com havia exposat en una obra anterior (Aurora Picornell, de la història al símbol, Palma, Documenta Balear, 2016), es comentà com el personatge d’Aurora Picornell s’havia convertit en tot un símbol de l’esquerra balear. Per tant, a hores d’ara gaudim d’uns referents que ja són prou coneguts i estudiats amb rigurositat per historiadors que en tenen especial cura com és el cas de David Ginard, que porta al darrer una important trajectòria dins l’àmbit de la recerca.

Allò que podríem destacar del llibre, a part de conèixer els aspectes més biogràfics, és que ens podem endinsar en la Mallorca dels anys vint i trenta més anticlerical, republicana i popular. Aquests serien els capítols dedicats a parlar del laicisme i els primers anys republicans on Aurora Picornell es forja políticament dins el camp del lliurepensament, el feminisme i el republicanisme.

Aurora Picornell, de classe humil, modista de professió i resident al barri popular del Molinar creà una forta amistat amb Ateu Martí, un personatge que encara no és prou conegut i que aquells anys liderà la Lliga Laica de Mallorca. Tampoc podem oblidar el personatge de Margarita Leclerc i el seu company José Antonio Rodríguez, també de l’entorn d’Ateu Martí, molt actius a la zona de s’Arenal i que impulsaren una publicació feminista.

La seva joventut i el seu entusiasme va fer que en poc temps gaudís de molt de carisma entre la classe obrera. Prou conegut és que durant la Segona República abraçà el comunisme i es dedicà a fer créixer el petit nucli que existia a Palma. Un corrent que sobretot es féu fort al barri del Molinar, on també hi havia implicada la seva família. Durant aquest període, que fou tan important per la lluita dels drets de les dones, Aurora Picornell jugà un paper fonamental en la mobilització de les dones al carrer i al sindicat. Picornell va organitzar el sindicat de modistes i també fou una de les encarregades d’organitzar el 1934 la primera celebració del Dia Internacional de la Dona.

Començava a haver-hi, sobretot a Palma, un embrionari feminisme que tornava a enllaçar amb les idees de les seves predecessores, dones com Magdalena Bonet o Francisca Vidal, que militaven en ambients lliurepensadors i republicans i que reivindicaven la igualtat i l’allunyament de les dones de la influència de l’Església catòlica. A més s’afegia la reivindicació del sufragi i a partir de l’ascens de Hitler al poder, la lluita antifeixista.

Les dones com Aurora Picornell, que als anys trenta aixecaren la veu en favor de l’alliberament de la dona i a més impulsaren una diada de la dona antifeixista el març de 1936, patiren una dura repressió arran del cop d’estat del juliol de 1936. Aquest fou el cas de les seves companyes, les Roges del Molinar, però també d’altres com la socialista Pilar Sánchez que acabaren cruelment assassinades.

Llibres com el de David Ginard fan possible que els noms i la feina que engegaren aquestes dones no s’oblidi i avui personatges com el d’Aurora Picornell siguin un referent en la lluita feminista actual.