7.3 Esclaus Oblidats                                               

Els Camps de Concentració a Mallorca (1936-1942)

(Documenta Balear)

Després del Cop d’Estat del 17/19 de juliol de 1936 a Mallorca es va desfermar una forta repressió planificada on es calculen centenars d’afusellaments i milers d’empresonaments. En pocs mesos les presons es van veure tan massificades que van haver d’improvisar nous llocs de reclusió com per exemple el vaixell Jaume I o el magatzem de Can Mir. A partir del desembre de 1936 unes noves infraestructures van veure la llum: els camps de concentració o camps de treball.

D’aquesta manera es van anar obrint camps de concentració de forma progressiva al llarg del litoral mallorquí: els Banys de Sant Joan de Campos, Regana a Llucmajor, el Llatzeret de Sóller i Sa Coma a Es Capdellà foren els precursors a Mallorca. Així, el règim tenia a la seva disponibilitat una quantitat immensa de mà d’obra gratuïta que podia utilitzar en treballs forçats, carreteres, ponts, camps d’aviació… i construir i reconstruir el país ensorrat per la Guerra Civil.

Francisco Franco havia estat cap militar de Mallorca durant el 1933 i sabia que les carreteres que hi havia a l’illa eren precàries i les condicions no eren òptimes per poder defensar-se d’un possible atac enemic. A més si hi afegim el desembarc de les tropes del Capità Bayo, encara observem amb més força aquesta necessitat de realitzar una línia viària de ràpid accés d’un lloc a l’altre de l’illa i així una possibilitat més ferma de defensa. I aquí, tota aquesta mà d’obra, tots aquests presoners entren en joc com a constructors semiesclaus de les carreteres.

El llibre “Esclaus Oblidats” pretén recuperar la memòria dels milers d’esclaus que restaren tancats i obligats a treballs forçats als més de 25 camps de concentració que es van obrir a Mallorca entre 1936 i 1942. Més de 200 quilòmetres de carretera, ponts, aeròdroms, una línia ferroviària que mai es va arribar a construir i més de 150 nius de metralladora al voltant del litoral de l’illa.