En moltes ocasions, els testimonis de persones es converteixen en la matriu inicial d’un projecte d’investigació. El llibre Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la Postguerra de Jaume Sansó Caldentey, n‘és un bon exemple. Ara bé, aquesta extensa obra no únicament es conforma amb els testimonis humans i personals dels protagonistes que varen viure la República a Vilafranca i que més endavant varen patir la Guerra i l’horrible repressió, sinó que utilitza nombroses fonts arxivístiques, bibliogràfiques, webgrafies, premsa periòdica, entre d’altres que completen una investigació rigorosa que abraça dels anys de la Restauració borbònica i de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera fins a la Postguerra.
Aquesta publicació en majúscules comença amb una destacada aportació de tot el que es refereix a l’administració municipal, que ha permès a l’autor fer una acurada aproximació de la situació econòmica, social i política del poble de Vilafranca de Bonany a finals del segle XIX fins ben entrats els anys 40 del segle XX. Aquest fet no és d’estranyar, atès que els coneixements de gestió municipal de Jaume Sansó són molt importants. Cal recordar que va exercir 3.891 dies de batle de Vilafranca de Bonany i que des de 1987 ha format part del seu consistori municipal. Un altre eix important que no es deixa de banda és la vida associativa del municipi, l’ensenyament, l’Escola Graduada, els mestres i la situació de l’educació, que agafà una gran embranzida amb la proclamació de la II República. Ara bé, com explica l’autor amb sinceritat i precisió, la República no va arribar del tot a Vilafranca de Bonany el 14 d’abril de 1931, atès que era un municipi en mans dels grans propietaris conservadors i monàrquics que no estaven a favor de canvis. Entre aquests personatges, sobresortia la figura de Pere Montaner i Gual, Comte de Peralada.
Jaume Sansó que ha dedicat anys a l’estudi de la història de Vilafranca ho deixa clar: «Amb la República, el poble vilafranquer va canviar i va perdre la por». Els nous aires democràtics van permetre –com mai s’havia vist– la participació de les forces progressistes en la vida política municipal, fet que possibilità el debat polític i social. Els cafès de la Plaça i els seus voltants es convertiren en el centre neuràlgic de discussions enceses i apassionades. Digne de mencionar és que per primera vegada, un grup de joves progressistes foren elegits per constituir el primer Ajuntament d’esquerres de Vilafranca, que fou presidit per Joan Català Mayol Xirgo.
Un altre fet molt important és el treball de tres persones que, tot i no ser del municipi, destacaren pel seu compromís amb els ideals republicans progressistes. Ens referim al mestre d’escola de Sa Pobla, Miquel Mercadal Ramis, que va ser batle accidental de Vilafranca l’any 1933; el secretari de l’Ajuntament, Miquel Capó Capó; i el metge titular del municipi, Sebastià Sancho Servera. Malauradament, aquestes persones foren fortament represaliades en el transcurs de la Guerra.
Com s’entreveu al llibre, els darrers mesos de la República a Vilafranca, foren molt complicats. Els aldarulls, els enfrontaments i les provocacions instigats pels seguidors d’una dreta ben consolidada juntament amb la feina bruta dels paramilitars falangistes alteraren la pacífica convivència ciutadana. Era l’estratègia inculcada arreu de l’Estat pels militars i civils reaccionaris que preparaven un cop d’estat i volien demostrar, que no existia ni l’ordre ni el control a l’Espanya republicana.
El mes de juliol de 1936, militars africanistes i civils s’aixecaren en armes en contra del govern legítim de la Segona República. Jaume Sansó escriu: «amb la guerra, Vilafranca de Bonany va perdre i es va establir la por». El nou triangle de poder del municipi conformat pel Marquesat de Sant Martí, les autoritats municipals i religioses i la Falange, no dubtaren en engegar la repressió que ocasionà greus estralls sobre una part dels veïnats del poble i les seves famílies. En aquest sentit, és important esmentar la recuperació –no gens fàcil– que ha fet l’autor dels fets repressius. És realment colpidor el relat que recorda el dia que el batle del Front Popular, Joan Xirgo, fou apallissat, vexat i humiliat d’una manera exemplar davant els seus veïnats. Així com, els assassinats descrits amb tot detall de Guillem Barceló Rebassa, Mateu Jaume Coleto i Pere Frau i la mort amagada, la de Jaume Barceló de Son Pou.
A banda de tot això, l’obra de Sansó parla dels consells de guerra sumaríssims i les seves condemnes, de l’administració de begudes tòxiques per part de Falange, de les persones que foren injustament tancades a presons o camps de concentració o enviades a batallons de treball, de les depuracions i, finalment, de la repressió econòmica relacionada amb les aportacions d’or i les confiscacions de blat dels veïnats de Vilafranca que serviren per apaivagar les despeses de la guerra.
Vilafranca de Bonany va patir una repressió que va produir sang, dolor i, sobretot, oblit i desmemòria. No obstant això, ja fa temps que el poble va iniciar el camí per a la recuperació dels anys de la República, així com les persones que es varen comprometre a salvaguardar la democràcia republicana. Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la Postguerra de Jaume Sansó és una passa més. Una obra rigorosa, valenta, plena de realitats socials i polítiques i, al mateix temps, farcida d’episodis que us sacsejaran l’ànima. Una història que cal conèixer, no era necessari que quedés amagada dins un calaix.
