Un any més en arribar la tercera setmana de febrer es commemora i recorda els assassinats dels batles de Palma, Emili Darder, d’Inca Antoni Mateu, del diputat Alexandre Jaume i de l’empresari Antoni M Ques, el 24 de 1937, al cementiri de Palma. Un esdeveniment organitzat per la Comissió 24 de febrer, formada per entitats, sindicats, partits polítics, associacions, i des de fa uns anys també pels Ajuntaments de Palma i d’Inca.
Enguany a Inca s’han fet diversos actes, el dissabte 23 , un Memorial de l’Oblit amb la inauguració d’una plaça dedicada als germans Sancho. Un recorregut que s’inicià a la plaça Andreu París Martorell sabater sindicalista, fundador dels socialistes d’aquesta ciutat amb un parlament de l’historiador Miquel Pieras sobre la biografia d’aquest represaliat. A continuació s’encaminaren a la que fou la casa d’Antoni Mateu, batle, i acabà a la nova plaça dedicada als germans futbolistes Josep, Emili i Antoni de l’equip El Constància, també represaliats. A aquest acte assistí a més de les autoritats municipals de la ciutat d’Inca, la Consellera de Cultura, Fanni Tur, el Director General de Memòria Històrica Manel Santana, el regidor de Palma Llorenç Carrió.
El mateix dissabte matí s’inaugurà una plaça a El Molinar, a la paret de la biblioteca municipal a l’edifici de La Petrolera dedicada a n’ Aurora Picornell i les Roges del Molinar, assassinades la nit de 5 de febrer de 1937 al cementiri de Porreres.
El diumenge matí, al cementiri de Palma se celebrà l’acte unitari al Mur de la Memòria. Constà de la lectura del manifest per part de la dramaturga eivissenca Carme Planells. Contà la història d’una dona de la seva família, mestra, que fou depurada perquè llegia llibres que els consideraren «no aptes» per una professora d’infantil. Na Carme recordà que avui dia també hi ha coacció a la llibertat d’expressió per una piulada, per una cançó, per un rap.
El professor Antoni Marimon lloà les figures dels quatre assassinats, explicant que eren persones de bé, preparades, i per tant, considerades perilloses pels feixistes. A continuació na Maria Antònia Oliver de l’Associació Memòria de Mallorca recorda l’apertura de les fosses que s’estan duent a terme, i la ferma voluntat de continuar la seva tasca.
El batle d’Inca Virgilio Moreno recordà la carta del batle Antoni Mateu a la ciutat d’Inca moments abans de ser traslladat al cementiri pel seu assassinat. La Consellera de Cultura, Participació i Esports Fanni Tur explicà l’interès de la inauguració de l’escultura Arbre de la Memòria, que també n’hi ha una igual al cementiri de Formentera, on hi havia les fosses. Arbre de cinc branques, símbol de les cinc Illes Balears.
El batle de Palma, Antoni Noguera tancà els parlaments amb el record de les accions dutes a terme, amb la recuperació dels cossos i retorn a les famílies per a un enterrament digne, després de tants d’anys.
L’acte comptà amb l’actuació de polifonia vocal de Sonaso, que cantà cançons provenint d’Occitània, València i les Illes.
Després de l’ofrena floral al Mur de la Memòria, s’inaugurà l’escultura al lloc on se suposa que hi havia les fosses de Palma, que ja no existeixen per remodelació del cementiri en els anys 60 del segle passat.
Uns actes emotius, que comptaren amb la presència de molta gent, familiars de les víctimes, autoritats del Govern de les Illes, del Consell de Mallorca i de diversos Ajuntaments.
