Fa més de vuitanta anys que l’intent fallit de cop militar contra el govern de la Segona República va derivar en la Guerra Civil. La repressió brutal que es desferma a les Illes Balears a partir del 19 de juliol té unes característiques específiques a cada illa, però la que va ser perpetrada pels sublevats va tenir un caràcter planificat i un desenvolupament sistemàtic, que es va estendre més enllà de les dates de finalització de la Guerra. Milers de persones varen ser assassinades impunement per motius principalment polítics i ideològics. Les milícies de falangistes, amb el suport de la jerarquia militar sublevada, forces de l’ordre, l’Església i els sectors més dretans de la societat balear, efectuaren una neteja genocida, centrada en les persones militants de partits polítics d’esquerra i sindicats, càrrecs polítics d’esquerres i persones progressistes dels diferents municipis. Aquestes persones varen ser assassinades i enterrades sense taüt i sense nom, amb ànim d’esborrar la seva existència i el seu record. Es comptabilitzen quasi 3000 assassinats.
El deute que té l’aparell institucional públic amb la Memòria democràtica és difícil de pagar, i no es pot entendre que quaranta anys de governs democràtics no hagin estat capaços d’avançar en la reparació de les víctimes. Ha estat el moviment memorialista, les famílies i els historiadors els que han investigat els fets amb mitjans propis, i gairebé sense suport de les institucions fins fa poc temps.
Fa ara uns anys, les forces progressistes que conformaven o donaven suport al Govern Balear varen decidir impulsar un seguit de mesures per avançar en la Veritat, la Justícia i la Reparació per a les víctimes de la repressió franquista. Dues lleis varen sortir del Parlament de les Illes Balears, la de Recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i la de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears, i d’aquestes emanen un bon nombre d’iniciatives per revertir la situació, entre elles la d’investigar la ubicació de les víctimes desaparegudes, recuperar les seves restes, identificar-les, retornar-les a les seves famílies, treballar en la difusió i dignificació dels espais de Memòria i de la Història relacionada amb ells.
Enguany es desenvoluparà el segon dels plans d’investigació impulsat des del Govern. Aquest Pla d’investigació de fosses que s’inicia aquest 2020 inclou un seguit d’actuacions amb les quals volem seguir avançant en la recuperació i la identificació de les restes de persones represaliades, assassinades i ocultades en el procés de repressió feixista en la guerra civil i els anys posteriors de la dictadura franquista.
Les actuacions sobre el terreny es desenvoluparan en vuit municipis de Mallorca i Eivissa: a Porreres es donarà inici a la tercera fase dins el cementiri municipal, i també es farà una actuació al Pou de Son Lluís. A Santa Maria del Camí se cercaran les restes d’un represaliat a un nínxol del cementiri. A Manacor es faran feines d’investigació al Cementiri de Son Coletes, malauradament famós pels assassinats de centenars de persones que es dugueren a terme allà. A Bunyola s’investigarà al cementiri municipal a la recerca de restes d’una quinzena de persones. A Artà es farà una actuació a un forn de calç al coll d’Artà-Salma, a on s’espera trobar les restes d’un represaliat. A Valldemossa s’investigarà el cementiri municipal en recerca d’una persona.
S’iniciarà la segona fase al cementiri de Sencelles, a on s’espera localitzar un conjunt de restes de tres persones. I a Eivissa es farà la segona fase de l’excavació del cementiri de Ses Figueretes. Es calcula que es poden trobar en total les restes d’una quarantena de persones assassinades.
Per altra banda, a Formentera s’ha de dur a terme un estudi històric específic per saber com ha d’orientar-se la futura investigació en el cementiri nou de Sant Francesc. Allà es varen enterrar les persones mortes a l’infaust campament de Formentera, el camp de concentració que va funcionar entre 1939 i 1942, i que va rebre presos de molts llocs de l’Estat. Els càlculs dels especialistes estimen que varen passar per allà unes 1500 persones, però és possible que fossin moltes més. Les condicions eren terribles, principalment per la fam, i els presos que moriren, principalment d’inanició, varen ser enterrats a una fossa al cementiri. Es calcula que hi ha una cinquantena de cossos, però poden ser més.
Una altra tasca en la qual aquest Pla de Fosses vol posar l’accent és a aprofundir en la investigació antropològica de les restes humanes recuperades, per poder incrementar les possibilitats d’identificació i de retorn a les famílies. Les proves d’ADN són una bona manera d’identificar les persones assassinades, sempre que hi hagi familiars directes que puguin facilitar mostres per comparar, però a vegades les restes humanes estan en mal estat i la prova d’ADN no és concloent. En aquests casos, i quan no hi ha familiars localitzats, és important poder comparar amb les dades que vénen de les autòpsies, de registres mèdics, de fotografies, i tractar d’identificar a aquestes persones per determinats trets característics, com poden ser dents d’or, característiques físiques concretes, etc.
Molta feina pendent, que la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern vol impulsar amb tota la força de la qual disposa. Volem fer arribar a les aules el que va significar la repressió franquista a Balears, que la societat de les Illes conegui els detalls del que va succeir, volem recuperar els espais i les històries oblidades perquè parlin dels fets, i també la memòria de les persones que varen patir represàlies als camps de concentració, o que foren estigmatitzades dins una societat dominada pel nacionalcatolicisme. Volem també donar suport als que treballen incansables en qualsevol faceta de la Memòria, ja sigui com a familiars de desapareguts, com a investigadors o divulgadors. I treballarem per localitzar i identificar a la quantitat més gran de persones desaparegudes que sigui possible, per tornar-los a les seves famílies. Sabem que no es podrà trobar a tothom, però no hem de deixar d’intentar-ho. Les institucions els devem aquest esforç a les persones que varen ser assassinades, que varen patir represàlia i marginació, a les seves famílies, i a la societat.
