Durant el segle XIX, Calvià era un municipi pobre amb unandústria escassa, quasi exclusivament dedicat a l’agricultura que, en un terme de terra prima, amb greus problemes d’aigua, era més aviat pobra. La feina havien de cercar-la a les possessions, els propietaris de les quals vivien a Palma, dirigides pels amos, autèntics cacics que controlaven les condicions de vida de les persones i procuraven que els resultats electorals fossin els desitjats pels senyors.
Tot i aquestes condicions, Calvià i Es Capdellà experimentaren, durant la segona meitat del XIX, una eclosió de moviments associatius entorn del que a l’època s’anomenaren els “Casinos” i de Societats de socors mutus. El debat ciutadà i la lluita per millorar les condicions de vida dels homes i les dones era ben present als dos pobles i ens va conformar fins a hores d’ara. Foto: Lleonard Muntaner editor
La premsa de l’època i l’activitat municipal reproduïen discussions polítiques importants, i públiques. Al poble existien dos grans blocs, els qualificats de “carlistes”, d’esperit conservador, molt vinculats a l’església, i els “republicans federals”, de caràcter liberal, que varen propiciar dues societats de socors mutus, una a cada poble.
Així, a Calvià, varen aparèixer La Protección, fundada l’1 d’abril de 1869, impulsada pel batle Miquel Roca i Pasqual, propietari de Ses Algorfes i destacat membre dels Republicans Federals mallorquins i La Unión, fundada l’11 de juny de 1869. Aquesta darrera fou, segurament, l’antecedent de la Unión Obrera de Calvià.
Pel que fa a Es Capdellà, s’hi fundaren La Independencia, constituïda el 10 d’abril de 1870, també sota l’impuls del batle Miquel Roca i La Paz, aprovada el 25 d’abril de 1888 que, anys després, donaria origen a la societat La Capdellanense.
El dia 1 de juny de 1908 es va constituir a Calvià la Sociedad de Socorros Mútuos Unión Obrera de Calvià amb l’objectiu de promoure al poble una societat d’instrucció, beneficència i esbarjo, així com afavorir el desenvolupament comercial del poble. Tenia tenien tres objectius: l’ajuda assistencial en cas de malaltia, la difusió cultural entre els associats (fins i tot planificaren una biblioteca) i fomentar les relacions d’amistat entre els associats que havien d’acreditar, per ser-ho, tenir entre 15 i 50 anys, viure al poble i ser obrers o fills d’obrers.
La condició d’associats els donava dret a percebre un subsidi d’1,50 pessetes diàries ens cas de malaltia que els impedís anar a fer feina, sempre i quan “la enfermedad no provenga de la relajación de costumbres ó de heridas ocasionadas en riña”, durant els primers quatre mesos de la baixa, els vuit següents, en cas de continuar de baixa, cobraria 1 pesseta diària i, a partir d’aquell moment, si la malaltia persistia, li pagarien 50 cèntims diaris.
A més, qualsevol dels associats, en arribar als 60 anys (encara lluny de l’edat de jubilació), sempre i quan acredités 20 anys d’antiguitat dins l’entitat, tendria dret a percebre un subsidi de 50 cèntims diaris mentre fins a la mort. En cas de traspàs, l’entitat aportaria a la família 25 pessetes per les despeses de l’enterrament i, si no en tenia, Sa Societat se n’encarregaria.
Anys després, construirien l’edifici actual, amb un cafè i un teatre, mitjançant aportacions de 50 pessetes, que les persones interessades adquirien o bé les substituïen per feina ben aviat cobriren el pressupost de 50.000 pst de l’edifici i tot el mobiliari. Acabada la jornada laboral, homes i dones de Calvià es dedicaren a edificar un espai cultural i social de referència que, a finals de 1934, ja estava acabat.
El cop d’estat de 1936 va suposar la confiscació de l’edifici i la il·legalització de la Sociedad de Socorros Mútuos Unión Obrera de Calvià. La Falange se l’escripturà a nom seu. Els accionistes mai no recuperaren la seva inversió i els veïns del poble perderen tots els avantatges que els proporcionava l’entitat. El menyspreu de les autoritats del Movimiento envers l’edifici es va fer evident amb el pas dels anys.
La dècada dels 80 i del 90 resultaria fonamental en la recuperació de la memòria de les persones i de l’edifici. Actualment, amb l’empenta fonamental dels hereus dels antics socis i accionistes i un Ajuntament decidit a recuperar els valors d’aquest espai, s’ha constituït un Consell rector que regula el funcionament de Sa Societat i n’assegura la continuïtat.
Així i tot, en una de les incongruències de l’Estat espanyol, La Unión Obrera de Calvià segueix sent il·legal i no han retornat, encara, l’edifici als seus legítims propietaris.
