7.1                    Llegiu EduardoHalfon

Hi ha biografies que són un caprici de la història, una cruïlla insòlita d’identitats. Ser un jueu de Guatemala, per exemple. En algun dels seus llibres, Eduardo Halfon diu que són una comunitat petita, d’unes cinc-centes persones. El laberint genealògic d’aquest escriptor singularíssim té caselles que són per elles mateixes un desafiament a les nostres…

2.2                Fossa de Sant Ferran: ferida tancada

El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista. Les tasques d’exhumació s’inscriuen…

7. 2 Salvades per la bellesa

La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam Xalàmov saben que topònims com Kolimà o Vorkutà són miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema és la mateixa, la manca d’humanitat…

6.1 In memoriam Llorenç Noguera i Tomàs (1925-2017). El darrer resistent

El passat dia 5 d’octubre va morir a Palma Llorenç Noguera i Tomàs. Es tractava, juntament amb Magdalena Nebot Vaquer i Gabriel Riera Sorell, d’un dels principals supervivents de la generació de resistents al franquisme durant la postguerra que han desenvolupat un rol central en l’activisme memorialista de la Mallorca del segle XXI. Tot i…

Raons d’Estat

Ho va dir la ministra Dolors Montserrat: “Els farem entrar en raó”. I ho han fet. La seva ‘raó’ entrava pels caps xapats, a coces i punyades. Lamentable, vergonyant! Todo por la patria. És la“raó d’Estat”, que significa assumir i actuar d’acord amb els interessos propis del Poder, de la seva pervivència o enfortiment front…

Memòria democràtica a Sóller

El juny del 2015 el consistori solleric va experimentar un canvi important deixant enrere quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular, amb tot el que això significa, per iniciar una legislatura progressista molt més transparent i econòmicament sostenible. Les eleccions ens deixaran uns resultats prou diferents de les anteriors, amb una baixada importantíssima del…

80 anys de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar

El 5 de gener de 1937 moriren assassinades al cementiri de Porreres, n’Aurora Picornell Femenias amb les nomenades Roges d’Es Molinar, na Catalina Flaquer i les seves filles n’Antònia Pascual i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. Enguany s’ha commemorat el 80 aniversari amb tres actes, el primer al Teatre del Mar el dimecres…

La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà Manuel Cabellos

El nom fa la cosa? És millor dir-ne, d’aquest espai de Mallorca, S’Arenal i Can Pastilla o, per contra, és preferible anomenar-lo Platja de Palma? Quins límits té, aquesta contrada? Aquest espai geogràfic és qualque cosa més que una platja o un arenal? Per què està dividit entre dos termes municipals, Llucmajor i Palma? Com…

La Casa del Poble: tres decennis de lluita obrera a Mallorca

La darrera publicació promoguda per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder (David Ginard (Coord.), La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), Lleonard Muntaner editor, Palma 2016) aplega onze ponències presentades amb motiu de les «Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca», que tingueren lloc el novembre del…

“Es Norats”

En els anys trenta s’havia establit Son Torrella a Santa Maria. Les cases, amb un poquet de terra, les va comprar l’any 1932 el capità anglès retirat Alan Hugh Hillgarth, però les més de 400 quarterades de la finca havien estat adquirides, entre 1926 i 1934, per pagesos santamariers. N’Honorat Trias “Norat” va ser un…

Pere Gabriel i els estudis sobre l’obrerisme mallorquí

La revista d’alta recerca Randa, dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, ha publicat recentment una miscel·lània d’homenatge al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa 1945). Es tracta d’una iniciativa prou encertada, atesa la transcendència de les aportacions de Pere Gabriel a la…