Hi ha biografies que són un caprici de la història, una cruïlla insòlita d’identitats. Ser un jueu de Guatemala, per exemple. En algun dels seus llibres, Eduardo Halfon diu que són una comunitat petita, d’unes cinc-centes persones. El laberint genealògic d’aquest escriptor singularíssim té caselles que són per elles mateixes un desafiament a les nostres…
Article Tag: Memòria històrica
2.2 Fossa de Sant Ferran: ferida tancada
El passat 29 de novembre donà inici l’exhumació de la fossa comuna de Sant Ferran, a Formentera. Es tracta d’una de les cinc fosses -quatre d’elles identificades i localitzades- que hi ha a l’illa; amb cinc víctimes identificades que foren assassinades el primer de març de 1937 per un escamot falangista. Les tasques d’exhumació s’inscriuen…
6.1 Un país sense memòria Adéu 2017
Ara em ve al cap el llibre d’Eric Wolf Europa i els pobles sense història (1982) on s’analitza, entre altres coses, per què certs esdeveniments, figures i personatges passen als annals de la història col·lectiva i oficial d’un poble i perquè d’altres no. És normal que aquestes idees em vinguin al cap, i és que…
7. 2 Salvades per la bellesa
La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam Xalàmov saben que topònims com Kolimà o Vorkutà són miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema és la mateixa, la manca d’humanitat…
T2 Quatre tombes buides de Campos
Enguany, l’amo en Tomeu no podrà dur flors a la tomba de son pare al cementeri de Campos. Ha estat així els darrers vuitanta-un anys. Tampoc ho va poder fer l’any passat. Ni l’altre. No ho ha pogut fer els darrers 81 anys. Només tenia algunes certeses. El seu pare, segons li havien contat, era…
6.1 In memoriam Llorenç Noguera i Tomàs (1925-2017). El darrer resistent
El passat dia 5 d’octubre va morir a Palma Llorenç Noguera i Tomàs. Es tractava, juntament amb Magdalena Nebot Vaquer i Gabriel Riera Sorell, d’un dels principals supervivents de la generació de resistents al franquisme durant la postguerra que han desenvolupat un rol central en l’activisme memorialista de la Mallorca del segle XXI. Tot i…
Raons d’Estat
Ho va dir la ministra Dolors Montserrat: “Els farem entrar en raó”. I ho han fet. La seva ‘raó’ entrava pels caps xapats, a coces i punyades. Lamentable, vergonyant! Todo por la patria. És la“raó d’Estat”, que significa assumir i actuar d’acord amb els interessos propis del Poder, de la seva pervivència o enfortiment front…
Memòria democràtica a Sóller
El juny del 2015 el consistori solleric va experimentar un canvi important deixant enrere quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular, amb tot el que això significa, per iniciar una legislatura progressista molt més transparent i econòmicament sostenible. Les eleccions ens deixaran uns resultats prou diferents de les anteriors, amb una baixada importantíssima del…
80 anys de l’assassinat de n’Aurora Picornell i les roges del Molinar
El 5 de gener de 1937 moriren assassinades al cementiri de Porreres, n’Aurora Picornell Femenias amb les nomenades Roges d’Es Molinar, na Catalina Flaquer i les seves filles n’Antònia Pascual i Maria Pascual Flaquer, i Belarmina González Rodríguez. Enguany s’ha commemorat el 80 aniversari amb tres actes, el primer al Teatre del Mar el dimecres…
La Platja de Palma. Evolució històrica i planejament urbà Manuel Cabellos
El nom fa la cosa? És millor dir-ne, d’aquest espai de Mallorca, S’Arenal i Can Pastilla o, per contra, és preferible anomenar-lo Platja de Palma? Quins límits té, aquesta contrada? Aquest espai geogràfic és qualque cosa més que una platja o un arenal? Per què està dividit entre dos termes municipals, Llucmajor i Palma? Com…
A Macià Manera, amb qui tant estimava
A Montuïri, el seu poble i el meu, va morir en Macià Manera, amb qui tant estimava. Aquests dies he recordat molt l’elegia d’en Miguel Hernández, perquè alguna cosa s’ha romput dins meu amb la mort d’en Macià Manera, i m’atreveixo a dir que dins tots els que l’estimàvem. En Macià i jo érem de…
La Casa del Poble: tres decennis de lluita obrera a Mallorca
La darrera publicació promoguda per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder (David Ginard (Coord.), La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936), Lleonard Muntaner editor, Palma 2016) aplega onze ponències presentades amb motiu de les «Primeres Jornades sobre Història del Moviment Obrer a Mallorca», que tingueren lloc el novembre del…
19 i 26 de febrer, homenatges emocionants
Enguany hi ha hagut dos diumenges que han tingut com a fet destacat els homenatges als batles assassinats el 1937. El 19 a Inca, per primera vegada es commemorà la mort injusta del batle Antoni Mateu i amb ell 21 inquers més, en mans dels feixistes en els primers mesos de la Guerra Civil. …
Quaranta menorquins al camp d’extermini
Quaranta menorquins als camps d’extermini La presència dels menorquins en els camps d’extermini nazis forma part de la nostra pròpia història, no és una realitat aliena vista en un documental de televisió. Potser perquè se’ns fa difícil imaginar menorquins (i mallorquins, i eivissencs) a l’infern de Mauthausen, ens situem fàcilment lluny d’aquells murs. Durant molts…
Ai Espe..!!
«Es Norats»
En els anys trenta s’havia establit Son Torrella a Santa Maria. Les cases, amb un poquet de terra, les va comprar l’any 1932 el capità anglès retirat Alan Hugh Hillgarth, però les més de 400 quarterades de la finca havien estat adquirides, entre 1926 i 1934, per pagesos santamariers. N’Honorat Trias “Norat” va ser un…
Pere Gabriel i els estudis sobre l’obrerisme mallorquí
La revista d’alta recerca Randa, dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, ha publicat recentment una miscel·lània d’homenatge al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa 1945). Es tracta d’una iniciativa prou encertada, atesa la transcendència de les aportacions de Pere Gabriel a la…