7.5 L’espanyolització de Mallorca

Les identitats i, per derivació, el seu estudi, són complexes. És el punt de partida a l’hora de presentar el llibre L’Espanyolització de Mallorca. 1808-1923 (El Gall Editor, 2020). En bona part això és així perquè es tracta d’una problemàtica històrica que també és de gran actualitat, amb capacitat de polaritzar la societat. Literalment, la…

3.2 La Germania mallorquina complira cinc-cents anys del seu inici, el pròxim mes de febrer

La Germania mallorquina està d’aniversari. L’alçament, revolta i revolució agermanada complirà cinc-cents anys el febrer vinent. I és per aquest motiu que s’ha constituït una Comissió Cívica per donar a conèixer l’important episodi a la població. Un capítol de la història illenca que ha passat desapercebut durant massa estona, i no per casualitat. Considerem que…

7.1 La Contemporaneïtat xueta Entre la investigació i la reparació

La Contemporaneïtat xueta, de Laura Miró Bonnín, és l’estudi preliminar del qual serà la seva tesi doctoral. Un treball de recerca que transita entre la investigació acadèmica i la voluntat de fer sentir la veu dels descendents dels jueus conversos de Mallorca que encara avui se senten partícips d’un grup social diferent i que, a…

7.1 Guillem Rosselló Bordoy Sobre arabismes, antroponímia ipervivències de l’època islàmica a Mallorca

Perseverant en el treball i el rigor, l’arqueòleg, historiador i antic director del Museu de Mallorca continua fent aportacions que permeten aprofundir en les pervivències islàmiques que hi ha colgades sota la Mallorca d’arrel catalana. Si el Dr. Rosselló ha fet primer aquestes aportacions a través de revistes culturals i publicacions acadèmiques, o les ha…

3.3 24 de febrer, dia del record de les víctimes de la guerra civil i el franquisme

Un any més en arribar la tercera setmana de febrer es commemora i recorda els assassinats dels batles de Palma, Emili Darder, d’Inca Antoni Mateu, del diputat Alexandre Jaume i de l’empresari Antoni M Ques, el 24 de 1937, al cementiri de Palma. Un esdeveniment organitzat per la Comissió 24 de febrer, formada per entitats,…

2.2    Trencar panys: per una superació democràtica del règim del 78

Quan es compleixen 40 anys de la instauració del conegut com a Règim del 78, Fundacions i entitats dels diferents territoris i nacions que conformen avui el Regne d’Espanya hem volgut avui compartir aquesta reflexió que és a la vegada una crida a teixir complicitats i solidaritats que permetin, d’una vegada per totes, trencar els…

7.3                    Treballadors, sindicalistes i clandestinsHistories orals de República, Guerra i resistència, volum III

David Ginard i Féron és sens dubte, un dels autors més rigorosos i productius de la historiografia balear. Amb aquest volum completa una trilogia que va tenir un primer llibre editat el 2012 i un segon tom que aparegué el 2014. Així, Ginard aconsegueix recollir una amplíssima mostra de fonts orals que ens permeten entendre…

7.2                    Pere d’Alcàntara Penya                      La Colcada

Saïm Edicions s’estrena en el món de la producció de llibres amb una nova i bella edició de La Colcada, l’històric poema de Pere d’Alcàntara Penya al·lusiu a la Festa de l’Estendard. Aquesta nova edició de Saïm –il·lustrada per Toni Galmés– no conté, tan sols, les 21 estrofes del poema en una versió tipogràfica neta…

2.4      Constitució, autodeterminació i PSM-Més(1978-2018):  Indesinenter

I. El 21 de juliol de 1978 el senador basc Francisco Letamendía Ortzi (Euskadiko Ezkerra) defensava en el ple del Congrés dels diputats una esmena al projecte de Constitució, aleshores en tramitació, per la qual s’introduïa un nou títol VIII bis, titulat ‘De l’exercici del dret d’autodeterminació’ (amb uns nous articles 149 bis, ter i…

7.2                    OBLIDAT SCIASCIA“Pues nada de si mismos ni del mundo entiende la generalidad de los hombres, si la literatura no se lo explica.”“La verità fa bene a tutti, sempre.”Leonardo Sciascia

Metro Plaça Catalunya. Sortida Passeig de Gràcia. Sorpresa. Fira del llibre d’ocasió. Em faig el propòsit de no superar el número de quatre tenint en compte que he d’anar amunt i avall tot el dia, de passeig i de visita als amics catalans abans de tornar a l’hotel. Sobrepassat el límit, em topo amb dos…

2.1 Euskal Herria no deixa de moure’s en aquest temps post-ETA

2014-12-29, Donostia. Sortuk abiatutako Iratzar Fundazioak "Neguko Unibertsitatea" egitasmoa eta programa aurkeztu du. Irudian, aurkezpenaren unea Floren Aoiz Iratzar Fundazioaren zuzendaria. 29-12-2014, San Sebasti·n. La FundaciÛn Iratzar, impulsada por Sortu, presenta la din·mica "Universidad de Invierno". En la imagen, un momento de la presentaciÛn, Floren Aoiz director de la FundaciÛn Iratzar.

És una obvietat que el focus ara -fa ja uns anys- està posat a Catalunya i les vicissituds del seu procés sobiranista-independentista, per la qual cosa la situació basca és visibilitzada molt menys que en el passat, però ja sabem que al marge dels punts d’atenció preferent succeeixen coses, de vegades fins i tot més…

7.3                        Josep Fontana       Historiador compromès amb el seu temps

La mort de Josep Fontana ha significat la desaparició d’un dels més rellevants innovadors de la tasca històrica del nostre temps. El meu primer contacte amb l’obra de l’historiador, desaparegut a 86 anys l’agost passat, de Fontana fou un llibret de divulgació titulat senzillament La Historia on l’autor establia un dels criteris més suggeridors de…

7.1        Història breu del  Seminari de Fonts Orals:«la construcció de la història social a través de la paraula»

* article traduït de l’original en castellà* La insatisfacció que produïa la construcció, a mitjans de segle XX, d’una història dinàstica, institucional i elitista, en la qual l’únic camp d’estudi possible era el d’un passat més o menys remot al qual se li llevava tot contingut crític, quasi com a una crònica, és la que…

                         “Comandante Otero”                              in memoriam

Els últims anys del franquisme van ser especialment convulsos i esperançadors per a una gran part de la societat espanyola. Després de diverses dècades d’oprobiosa dictadura començaven a canviar, tímidament, alguns plantejaments dins i fora del que semblava, fins a aquest moment, un règim inamovible i sòlid que se sustentava en suports diversos i poderosos…