La mort de Josep Fontana ha significat la desaparició d’un dels més rellevants innovadors de la tasca històrica del nostre temps. El meu primer contacte amb l’obra de l’historiador, desaparegut a 86 anys l’agost passat, de Fontana fou un llibret de divulgació titulat senzillament La Historia on l’autor establia un dels criteris més suggeridors de la seva visió referida al paper dels historiadors. En aquesta obra, Fontana situava com a objectiu fonamental de l’historiador ajudar a la humanitat actual a comprendre el món en què viu, explicant de quina manera ha arribat esser com és. El protagonista de la història són els homes i les dones en societat.
Fontana és d’una generació historiadors que gaudiren del contacte fructífer amb personalitats de l’altura de Jaume Vicens Vives o Ferran Soldevila i especialment de l’historiador francès Pierre Vilar.
La seva activitat historiogràfica ha desplegat una diversa atenció temàtica que va des dels seus primers treballs com La quiebra de la monarquia absoluta 1814-1820, obra publicada el 1971 en la qual explora les relacions entre el sistema polític de l’Antic Règim i les seves bases financeres, o la més recent La fi de l’Antic Règim i la industrialització 1787-1868 en el volum 5è de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar (1988) i La época del liberalismo en el volum 6è de la Historia de España, dirigida per ell mateix i per Ramón Villares (2007) o a obres de reflexió històrica com Historia (1974), Historia: anàlisis del pasado y proyecto social (1982) La historia después del fin de la historia (1992) o La historia de los hombres (2000).
Els seus darrers anys Fontana ha desenvolupat un immens treball dedicat a la història mundial i europea del segle XX amb obres com Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011) o com la continuació reflexiva d’aquesta,
El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013) obres aquestes de força lucidesa que l’han situat entre els més prestigiosos analistes de la nostra actualitat política i social.
Una de les seves darreres contribucions la trobem a La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), on explicita les arrels de la identitat catalana.
A més, cal afegir un amplíssim ventall d’articles a publicacions periòdiques especialitzades com l’Avenç o Recerques, o de caràcter divulgatiu.
Josep Fontana fou un home compromès amb la societat del seu temps. Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des dels anys cinquanta als vuitanta i actiu lluitador per les llibertats democràtiques.
