La Germania mallorquina està d’aniversari. L’alçament, revolta i revolució agermanada complirà cinc-cents anys el febrer vinent. I és per aquest motiu que s’ha constituït una Comissió Cívica per donar a conèixer l’important episodi a la població. Un capítol de la història illenca que ha passat desapercebut durant massa estona, i no per casualitat.
Considerem que ara és el moment de recordar breument el què va passar a la primera meitat del segle XVI: la Germania mallorquina s’inicià el 7 de febrer de 1521 amb l’alçament de gran part dels menestrals de Ciutat i, tan sols set mesos després, s’afegiren a la revolta part dels habitants de la Part Forana, radicalitzant l’alçament i transformant-lo en una vertadera revolució. Les causes que provocaren aquest alçament són moltes i diverses que s’anaren acumulant amb el pas dels segles entre les quals trobem, a tall d’exemple: la complicada situació econòmica del Regne, els continus problemes d’abastiment de cereals, un govern oligàrquic corrupte, l’incompliment de la sentència arbitral de 1512, entre d’altres.
El conjunt d’associacions, col·lectius, entitats culturals i historiadors independents, amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, planifiquen i organitzen un seguit d’actes per commemorar l’efemèride arreu de l’illa. Així se li donarà el reconeixement que es mereix. A més a més, des de la Comissió Cívica preveuen prolongar la celebració fins al 2023, any en què es compliran els cinc-cents anys de la derrota dels agermanats. Des de l’organització conviden a la societat a fer una reflexió sobre les diferents lluites què s’han esdevingut des d’aleshores fins a l’actualitat per destronar el mite de què Mallorca és l’Illa de la Calma.
No és d’estranyar que hi hagi la creença popular de què Mallorca no ha patit al llarg de la seva història esdeveniments tumultuosos dignes de ser recordats. En aquest sentit, ens agradaria que quedés clar que viure a una illa no implica viure aïllats. Fa cinc-cents anys que la major de les Gimnèsies estava connectada amb la resta del món: si als altres països hi havia revoltes i revolucions, aquí no seríem menys.
Seguint amb aquesta idea, cal destacar que a principis del regnat de Carles V es produïren tres alçaments pràcticament coetanis: la Germania valenciana, les Comunitats a Castella i la Germania mallorquina.
Aquests alçaments, tot i respondre a causes i reivindicacions particulars de cada territori, compartiren cronologia, influències, reivindicacions i alguns contactes. A més a més, la Germania mallorquina no fou un cas aïllat. Hi ha precedents clars de revoltes o alçaments als segles XIV i XV com la del 1391 o la Revolta Forana de 1450. Tot plegat ens demostra que a Mallorca ni es respirava tranquil·litat abans de la Germania ni es respiraria calma després.
Després d’haver explicat com es commemorarà el mig mil·lenni de la Germania mallorquina, és oportú agrair la col·laboració de totes aquelles entitats i institucions que ho faran possible. La Comissió Cívica, tot i estar oberta a noves incorporacions, a hores d’ara està formada per entitats i historiadors independents especialitzats en el tema. A més a més, també compta amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma.
Recordar que el dit comitè consta d’un Secretariat Permanent que s’encarrega de planificar i organitzar els diferents actes que es duran a terme arreu de l’illa els pròxims anys. Aprofitar l’ocasió per reconèixer el gran esforç que s’està realitzant per part dels organitzadors, qui remen a contracorrent a causa de la incertesa que genera la crisi sociosanitària derivada de la COVID19.
