Poca gent recorda, el que és per a mi, el fet més trencador del 15M (un producte 100% madrileny, i per tant, mainstream). Un producte d’unes classes mitjanes sense futur que posava en dubte la història d’una Transició modèlica. No foren les places, ni els debats, ni la frustració de la vella esquerra en veure…
Article Category: Altres Veus
6.1 Candidatos a Dinosaurio
Jorge C. Oliva Espinosa (Escriptor cubà) https://laltramirada.cat/article/la-cuba-de-jorge-carlos-oliva-espinosa/ INTERCAMBIO DESIGUAL (1) Hace miles de años, se estableció el intercambio más desigual e injusto que se haya concertado jamás. Una de las partes recibió refugio y algo de comida; a cambio, entregó fidelidad a toda prueba y sumisión incondicional. A pesar de lo desequilibrado, el pacto se…
6.2 Com afrontar les migracions: orgull i prejudici (1)
Permeteu-me fer un joc de paraules amb el títol de la novel·la de Jane Austen – una obra romàntica, en els dos sentits de la paraula: escrita a inicis del segle XIX, i de temàtica amorosa- per a enfocar el repte de les migracions, que fa anys va omplint portades a tots els mitjans de…
6.1 La gestió de la diversitat La gran assignatura pendent de MÉS per Mallorca
MÉS neix com una formació política sobiranista que considera Mallorca el seu subjecte polític per què té una història, cultura i llengua pròpia, però també perquè la insularitat és una senya d’identitat i aspira a un món millor des d’una Mallorca millor. Que posa l’accent no tant en allò que som o hem estat, sinó…
6.2La Primera torna a Son Moix
N’hi ha que encara conserven la satisfacció al semblant i d’altres -els qui són més escèptics- no s’ho acaben de creure. La realitat objectiva, però, és que el Mallorca començarà d’aquí a quinze dies una nova aventura a la Primera Divisió. El club del nord-americà Robert Sarver reapareixerà a tots els mitjans de comunicació generalistes…
6.1 Reptes per a una Mallorca sobirana i alternativa
Amb aquest títol, el secretariat de les Fundacions Darder-Mascaró, presentà el proppassat 27 de juny al Consell de les Fundacions, una proposta de document per al seu debat intern. La pretensió del document és el de facilitar un material que permeti abordar aspectes teòrics, estratègics i tàctics, tots ells diferenciats i a la vegada interrelacionats,…
6.3 Fer esport de franc
Com exclamava sovint el polític català Joan Tardà, «perdoneu, però algú ho havia de dir». Encara que no ho sembli i que molts d’aficionats a l’esport només fullegin el Mundo Deportivo, l’Sport, l’As o el Marca, existeix, per sort, l’esport que es practica per plaer, la qual cosa no vol dir -contràriament al títol de…
6.2 Som Energia Assemblea General 2019
Dins de la mecànica democràtica i transparent del funcionament de la Cooperativa, s’ha celebrat l’Assemblea General de Som Energia de l’any 2019.L’Assemblea és el moment de l’any en què es rendeixen comptes de l’activitat de la cooperativa. Així, s’informa d’aquelles qüestions rellevants i es porten a votació altres propostes que la base societària ha d’aprovar.…
6.1NOU SOBIRANISMES I FEMINISMES Identitat i democràcia al segle XXI
Aquest interessant llibre recull dinou treballs sobre feminismes i sobiranies. Estan englobats en quatre grans capítols: «Sobiranisme i feminisme a Mallorca. Cap a dos estats aproximats de la qüestió» «Feminisme i construcció nacional»; «Repensar el sobiranisme? Sobiranismes, identitats i subjectes»;«Lluita contra l’extrema dreta i la xenofòbia des de l’esquerra sobiranista. També hi ha un pròleg…
6.3 LA MALLORQUINITAT MAL ENTESA
«Voleu que els altres pobles facen cas de vosaltres? Començau vosaltres per fer cas de les vostres coses, sobretot de la més acostada i íntima que teniu: la vostra llengua, l’espill més feel, l’expressió més acabada i més exacta i més eloqüent de la vostra ànima». (Parlament en els Jocs Florals de València. València, 1918)…
6.2Josep Massot i Muntaner: saviesa, compromís i generositat
Josep Massot i Muntaner és, sens dubte, un dels principals humanistes en llengua catalana del nostre temps. Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, estudià Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona entre 1958 i 1963. El setembre de 1962, ingressà al monestir de Montserrat. De llavors ençà, ha dut a terme una…
6.1Els descontents amb el papa Francesc
Els responsables de l’Altra Mirada em demanen una reflexió sobre “els entrebancs (persones, institucions) que barren el camí de renovació evangèlica del papa Francesc”. Intentaré respondre amb poques paraules, així com ho veig jo ara, dient que a l’Església sempre hi ha hagut dues tendències pendulars, semblants a les tendències que hi ha a la…
6.4 La Llei de Dependència
La Llei 39/2006 del 14 de desembre de la Promoció d’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència es va aprovar a fi de demarcar les obligacions, els drets de les persones en situació de dependència, i els titulars d’aquests drets. La Llei configura un Sistema d’Atenció a la Dependència en el…
6.3 La Germania, 1521-1523
La Germania a Mallorca fou el moviment social de més impacte dins la societat illenca de quants es varen produir durant la baixa edat mitjana i moderna. S’inicià com una revolta encapçalada pels menestrals i poble de Ciutat, a la qual ben aviat s’hi va adherir la Part Forana, contra la noblesa, contra els homes…
6.2 Una mirada lingüística i esportiva
L’any 1986, el Mallorca aconseguí a Logronyo ascendir a la primera divisió. Era el 18 de maig i l’endemà el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears retransmetia el partit íntegrament. Al cap d’uns dies, Josep Melià Pericàs, un dels polítics illencs de més prestigi intel·lectual i cultural de tots els temps, ens comentava que…
6.1 Quan la immigració venia del nord (Catalunya, segles XV-XVI)
6161Premi Ciutat de Barcelona per la tesi doctoral «La immigració francesa a l’àrea de Barcelona a l’època moderna» Molt sovint, en la nostra societat, fins i tot entre els historiadors, es té la sensació que les migracions són un fenomen relativament modern, dels darrers dos-cents anys. En aquests termes s’expressava un dels principals teòrics dels…
6.3111 anys de Sa Societat a Calvià
Durant el segle XIX, Calvià era un municipi pobre amb unandústria escassa, quasi exclusivament dedicat a l’agricultura que, en un terme de terra prima, amb greus problemes d’aigua, era més aviat pobra. La feina havien de cercar-la a les possessions, els propietaris de les quals vivien a Palma, dirigides pels amos, autèntics cacics que controlaven…
6.2Els cercam, però no sempre els trobam
La matinada del 15 d’agost de 1936 Julià Bennàssar Mir fou tret de casa seva per un grup de falangistes. Després de ser brutalment maltractat, fou assassinat als afores de Campanet, a la volta de Sort. A la matinada, i com era de costum amb les pràctiques falangistes, el seu cos –cobert amb un llençol–,…
6.1 No hi haurà pau a les escoles
D’ençà que vaig acceptar la proposta d’escriure aquest article no hi ha dia que no es produeixin declaracions dels dirigents del PP, Ciudadanos o Vox que no em reafirmin en què si a Balears tenen majoria suficient per governar, no hi haurà pau als nostres centres educatius. Després d’una legislatura marcada pel conflicte, la manca…
6.3 Illes Balears: Per quin model optam?
Basta veure les xifres del quadre superior. Físicament és possible que molta gent visqui en l’espai limitat d’una illa. Fins i tot estadísticament es pot tenir un nivell de riquesa elevat. I és molt probable que la majoria de la gent que hi viu, trobi raonable la seva situació i se senti contenta o…