6.1 Reptes per a una Mallorca sobirana i alternativa

Amb aquest títol, el secretariat de les Fundacions Darder-Mascaró, presentà el proppassat 27 de juny al Consell de les Fundacions, una proposta de document per al seu debat intern. La pretensió del document és el de facilitar un material que permeti abordar aspectes teòrics, estratègics i tàctics, tots ells diferenciats i a la vegada interrelacionats, sobre el que consideram que hauria de ser i com fer-la possible, una pràctica unitària per intentar arribar a un futur sobirà i alternatiu per a Mallorca. Amb les aportacions dels membres de les Fundacions i del seu entorn més proper, l’objectiu és presentar formalment el document a l’opinió pública entorn de la tardor, i especialment als partits i a entitats de la societat civil, que estiguin interessats a debatre i treballar per aconseguir una Mallorca sobirana i alternativa.

L’ambició de l’objectiu és prou evident. La consciència de la seva dificultat pràctica també està present en la ment dels seus redactors. En qualsevol cas val la pena reflexionar sobre temes que semblen a vegades prou clars i evidents, i que quan en parlam en concret, són més complexos i entremaliats del que ens pensàvem inicialment. I això és prou evident quan ho contrastam en les pràctiques polítiques i socials de la nostra quotidianitat.

En el document hi ha diferents apartats que pensam que són d’interès comú pels partits d’esquerra i per les entitats socials progressistes. Reflexionar sobre el capitalisme avui, el Regne d’Espanya a la cruïlla, la societat mallorquina d’avui i com l’afecten els dos apartats anteriors, els eixos ideològics per una altra Mallorca i un altre món possibles, parlar sobre quin País volem i quin País podem construir, com dissenyar una estratègia pel canvi… poden ser temes d’interès pel conjunt de l’esquerra política i sociològica. I com fer del sobiranisme polític un instrument central i vertebrador pel canvi, pot tenir un públic d’interès més específic, però igualment és prou interessant poder fer aquest debat en obert i escoltant altres veus més enllà de les simpaties partidàries.

Finalment el document contempla un annex amb què diuen els 17 objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, i una pinzellada d’informació sobre la seva situació actual a Mallorca o al conjunt de les Illes, segons les fonts estadístiques disponibles. Una informació que com es pot intuir, ens diu que encara estam molt enfora de poder aconseguir-los.

Aquest document ja fa més d’un any que està present en les programacions de les Fundacions. El guió de la proposta de document es concretà en el Secretariat ja fa més de sis mesos. La proposta de document redactada s’ha acabat en el mes de juny. No és doncs un treball impulsat per una conjuntura de “necessitat” o “d’oportunitat”. Però cal dir que tot el rebombori mediàtic i de trasbalsament intern que s’ha produït arran de les designacions dels consellers i conselleres de MÉS per Mallorca, tal volta es poden analitzar en més perspectiva d’anàlisi política i de reflexió estratègica, amb les consideracions contemplades en aquest document. Cal defugir de les explicacions simplistes que redueixen les crisis internes com una mera lluita de bandiries i d’ambicions personals. Encara que alguna cosa d’això es pugui donar d’una manera o d’altra. Un projecte polític seriós sols es crea mecanismes d’autodefensa a partir del debat polític, la capacitat de proposta i de la complicitat personal i solidària dels seus components.

La pretensió de les Fundacions amb aquesta proposta de document és tirar una pedra a l’aparent embassament del pensament polític estratègic a la nostra terra. Un embassament amb prou fondària de contingut i d’aportació històrica, que cal tenir sempre present. Una pedra que se sap que no és la filosofal, i que sols pretén generar unes petites ones d’incitació a la reflexió teòrica sobre les pràctiques polítiques de l’esquerra a Mallorca, les seves fortaleses i limitacions, i en especial les que es consideren de l’espai alternatiu i sobiranista. Ho seguirem comentant.