CRÈDITS
Aquest núm. 104 sobre Economia Social ha estat coordinat per David Abril Hervás. Persones col·laboradores d’aquest núm: Flor Dell’Agnolo, Jordi López, Eva Cardona, Borja Pellejero, Margalida Albertí Garau, Anna Grau Casajust, Arena Petit, Xavier Moyà, Miquel Rosselló, Catibel De la Fuente, Enrique Raya, Miquel Àngel Cloquell, Nofre Fullana, Antònia Maria Perelló, Maria Magdalena Rosselló, Joana… Continueu llegint CRÈDITS
EDITORIAL
David Abril Hervàs (Consell de les Fundacions Darder Mascaró)
L’economia social: una altra economia possible per a un altre model econòmic Amb la Covid-19 hem comprovat que jugar-s’ho tot a una sola carta com la del turisme és un risc econòmic (i social) massa alt per a qualsevol territori, com ho és voler tornar a la situació prèvia a la pandèmia a marxes forçades,… Continueu llegint EDITORIAL
Índex
EDITORIAL David Abril I. PANORÀMICA DE L’ECONOMIA SOCIAL: TERRITORI I DADES 1.1 L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA MIRADA CAP A EIVISSA I FORMENTERA– Flor Dell'Agnolo 1.2 ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA PERSPECTIVA DES DE MENORCA – Borja Pellejero i Eva Cardona 1.3 L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A MALLORCA SITUACIÓ I PERSPECTIVES – Jordi López 1.4… Continueu llegint Índex
1.1. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA MIRADA CAP A EIVISSA I FORMENTERA
Flor Dell’Agnolo (Ambientòloga i Consultora socioambiental)
Introducció Les arrels i els orígens del concepte d'Economia Social la trobam als grans nous corrents ideològics que neixen posteriorment a la revolució francesa, a partir del segle XIX, quan es varen crear innovadores formes d’organització com les cooperatives o entitats d’estalvi o de crèdit. El concepte d'Economia Social i Solidària (ESS) sorgeix a mitjans… Continueu llegint 1.1. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA MIRADA CAP A EIVISSA I FORMENTERA
1.2. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA PERSPECTIVA DES DE MENORCA
Borja Pellejero i Eva Cardona (Col·laboradores de l'Observatori Socioambiental de Menorca)
La crisi ecològica que afrontam requereix unes transformacions estructurals de gran importància per tal de reduir el consum de materials i energia i garantir-ne el repartiment equitatiu. No obstant això, ens trobam que el sistema econòmic dominant, per la seva pròpia inèrcia i la pressió competitiva orientada al creixement, frena els canvis pràctics necessaris per… Continueu llegint 1.2. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, UNA PERSPECTIVA DES DE MENORCA
1.3. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A MALLORCA, SITUACIÓ I PERSPECTIVES
Jordi López, (President de Mercat Social Illes Balears)
Les dues darreres crisis, la financera de 2008 i la pandèmica de 2020, han fet visible l’economia social i solidària (ESS) com a alternativa al model econòmic hiperglobalitzat i les seves conseqüències sobre el benestar social i la sostenibilitat ambiental. En temps de crisis globals s’ha vist que l’ESS és més resilient i que contribueix… Continueu llegint 1.3. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A MALLORCA, SITUACIÓ I PERSPECTIVES
1.4. LES XIFRES DE L’ECONOMIA SOCIAL A LES ILLES BALEARS
Margalida Albertí Garau i Anna Grau Casajust
Les memòries del Consell Econòmic i Social (d’ara endavant, CES) de les Illes Balears incorporen, des dels seus inicis l’any 2001, un apartat dedicat a l’economia social, donant compte així de la importància que té aquest sector en la configuració del model econòmic i social de les Illes, encara que sigui més en termes més… Continueu llegint 1.4. LES XIFRES DE L’ECONOMIA SOCIAL A LES ILLES BALEARS
1.5. L’ASSOCIACIÓ MERCAT SOCIAL COM UN MARC PER A LA INTERCOOPERACIÓ
Bauma, Altres perspectives
Des dels seus inicis, la intercooperació ha estat un dels objectius de Mercat Social de les Illes Balears. Tot i això, possiblement, l’activitat més visible de l’associació durant els seus primers anys ha estat la fira anual. Ara, després de set anys explorant què emergeix quan es posen en relació entitats amb activitats molt diferents,… Continueu llegint 1.5. L’ASSOCIACIÓ MERCAT SOCIAL COM UN MARC PER A LA INTERCOOPERACIÓ
2.1. L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I LA MANCA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
Miquel Rosselló (Fundacions Darder Mascaró)
Per parlar de l’economia social i solidària a la nostra Illa, m’ha semblat oportú començar amb aquest petit resumen del capítol que, sobre aquest sector de l’economia de les Illes, fa la Memòria del CES del 2020: «La crisi generada per la Covid19 posa de manifest la responsabilitat social de les empreses i el caràcter… Continueu llegint 2.1. L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I LA MANCA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES
2.2. EL NOU MOMENT DEL MOVIMENT COOPERATIU
Catalina Isabel De La Fuente (Orientadora de la UCTAIB)
Els dos darrers anys han estat significatius per al cooperativisme, de la mateixa manera que ho han estat per al nostre model de vida. El difícil moment econòmic, provocat en bona part per la crisi sanitària, però també per l’esgotament de l’actual model econòmic han fet possible que el cooperativisme s’erigeixi en una alternativa. En… Continueu llegint 2.2. EL NOU MOMENT DEL MOVIMENT COOPERATIU
2.3. FIARE, BANCA ÈTICA, UN ANY D’INCERTESES I OPORTUNITATS
Enrique Raya Sitjar (Coordinador del Grup d’Iniciativa Territorial de les Illes Balears de Fiare Banca Etica)
Acabat el segon any de pandèmia, resulta difícil poder exposar certeses de com serà el futur imminent, de la mateixa manera que és complicat definir línies d’actuació per intentar donar una sortida a les crisis que ens afecten en l’actualitat. El que sí que es pot és fer memòria del que s’ha fet i valorar-ho:… Continueu llegint 2.3. FIARE, BANCA ÈTICA, UN ANY D’INCERTESES I OPORTUNITATS
2.4. COOP57, INTERMEDIACIÓ FINANCERA PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Miquel Àngel Cloquell
Avui vos presentam un projecte d’intermediació financera, un projecte que té unes arrels en el sindicalisme i beu de la raó de voler transformar la societat, Coop57. A Mallorca hi ha un grup des de 2019, que cerca arribar a crear un node territorial. Però comencem a pams. Què és Coop57, d’on ve i quina… Continueu llegint 2.4. COOP57, INTERMEDIACIÓ FINANCERA PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
2.5. EL COOPERATIVISME AGRARI. PASSAT PRESENT… I FUTUR?
Nofre Fullana Llinàs (Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca)
La problemàtica del sector agrari és coneguda per tots. Les famílies pageses es troben diàriament sota el jou d’un mercat globalitzat que condiciona molt el seu radi d’actuació. Un mercat que només té en compte allò que té valor monetari (producció) i deixa de banda per complet els serveis ambientals que presta fora vila (reproducció),… Continueu llegint 2.5. EL COOPERATIVISME AGRARI. PASSAT PRESENT… I FUTUR?
2.6. XIN XIRINEU EN LA SEVA MILLOR VERSIÓ:COOPERATIVA
Antònia Maria Perelló, Maria Magdalena Rosselló i Joana Maria Monjo (Sòcies treballadores de Xin-Xirineu, Societat Microcooperativa)
Una experiència de transformació d’empreses en plena pandèmia Xin-Xirineu, com a centre educatiu ubicat a Santa Margalida, va néixer el 2014 de la mà de dues germanes implicades en el món educatiu i sobretot en l’etapa 0-3 anys: na Joana Maria Monjo formada en psicologia i na Margalida Monjo formada en filosofia i educació infantil.… Continueu llegint 2.6. XIN XIRINEU EN LA SEVA MILLOR VERSIÓ:COOPERATIVA
2.7. CORDA I POAL. LA PRIMERA COOPERATIVA DE CONSUM CULTURAL A LES ILLES BALEARS
Enric Pozo Mas (President Cooperativa de Consum Cultural Corda i Poal)
L’economia social i solidària i el cooperativisme en general segueix creixent a les nostres Illes en nous àmbits encara no explorats com és aquesta cooperativa de Consum Cultural que és va engegar al llarg del 2021 i que des del passat 29 de juliol inicià la gestió d’un espai anomenat SUSCULTURA, al carrer Miquel Capllonch… Continueu llegint 2.7. CORDA I POAL. LA PRIMERA COOPERATIVA DE CONSUM CULTURAL A LES ILLES BALEARS
3.1. El cooperativisme i el moviment obrer a Mallorca (1868-1936)
Manel Santana i Morro
L’illa de Mallorca va experimentar al segle XIX transformacions socioeconòmiques prou importants i progressives, sobretot en el darrer terç de la centúria. La diversificació econòmica, amb una major activitat del sector secundari és un dels elements de canvi més rellevants. Els tallers de menestrals i els nous establiments fabrils de sectors com el de la… Continueu llegint 3.1. El cooperativisme i el moviment obrer a Mallorca (1868-1936)
3.2. GUILLEM CIFRE DE COLONYA: EDUCACIÓ I COOPERACIÓ CONTRA EL CACIQUISME11
Vicenç Molina (Professor d'ètica empresarial. Universitat de Barcelona )
1 Article publicat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, i reproduït aquí amb permís del Blog ‘Espai de Llibertat’ (blog.ferrerguardia.org) i de l’autor. “Renovar l’educació perquè aquesta sigui moderna i arribi a tothom…” A la Mallorca de mitjan segle XIX trobaríem, ben perfilades, moltes –gairebé totes- de les característiques pròpies de les societats rurals, caciquils,… Continueu llegint 3.2. GUILLEM CIFRE DE COLONYA: EDUCACIÓ I COOPERACIÓ CONTRA EL CACIQUISME11
3.3. EL MONTEPIO DEL ARRABAL: UN EXEMPLE DEL BRESSOL DEL MUTUALISME OBRER AL BARRI DE SANTA CATALINA
Albert Herranz Hammer i Catalina Martorell Fullana
Un món en transformació Les murades, que havien estat la protecció de la ciutat, ara refrenaven el seu creixement. Limitada dins el perímetre de les murades bategava Palma, la població de la qual s’incrementava sense parar. La capital de Mallorca començava a tenir problemes a l’hora d’albergar les nombroses fàbriques que s’anaven creant. La ciutat… Continueu llegint 3.3. EL MONTEPIO DEL ARRABAL: UN EXEMPLE DEL BRESSOL DEL MUTUALISME OBRER AL BARRI DE SANTA CATALINA
4. ENTREVISTA: ANTONI PONS CAÑELLAS
David Abril Hervàs (Consell de les Fundacions Darder Mascaró)
És difícil parlar d’economia social i solidària a Mallorca sense pensar amb ell. En Toni Pons (Lloseta, 1944) ha estat l’ànima d’aquest moviment social durant dècades. A cavall entre Còrdova, Mallorca i altres destinacions on aquest activista va trobar la inspiració, ha madurat en paral·lel al desenvolupament de la xarxa estatal d’economia social i solidària,… Continueu llegint 4. ENTREVISTA: ANTONI PONS CAÑELLAS
5.1 L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A CATALUNYA. FONAMENTS TEÒRICS I REPTES ESTRATÈGICS
David Abril Hervàs (Consell de les Fundacions Darder Mascaró)
L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, de Jordi Estivill I Ivan Miró Publicat en plena pandèmia, L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, dels sociòlegs i cooperativistes practicants Jordi Estivill i Ivan Miró (Icaria/Antrazyt, 2020), és una lectura més que recomanable independentment del lloc on visquem,… Continueu llegint 5.1 L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A CATALUNYA. FONAMENTS TEÒRICS I REPTES ESTRATÈGICS
2.8. SOM SERVEIS ENERGÈTICS SCOOP.
Guillem Solivellas
Som Serveis Energètics Scoop. és una cooperativa sense ànim de lucre impulsada pels membres del Grup Local de Som Energia de Mallorca durant l’any 2020. Pàgina web El seu naixement es produeix per complementar la labor de Som Energia Scoop. a Mallorca. A causa de molts de condicionants «illencs», la instal·lació de petits i/o mitjans… Continueu llegint 2.8. SOM SERVEIS ENERGÈTICS SCOOP.

