1.3. ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A MALLORCA, SITUACIÓ I PERSPECTIVES

Les dues darreres crisis, la financera de 2008 i la pandèmica de 2020, han fet visible l’economia social i solidària (ESS) com a alternativa al model econòmic hiperglobalitzat i les seves conseqüències sobre el benestar social i la sostenibilitat ambiental. En temps de crisis globals s’ha vist que l’ESS és més resilient i que contribueix a un desenvolupament més equitatiu, local i sostenible, lligat a les necessitats del territori i de la societat.

Però de què parlam quan ens referim a l’ESS? I quina és la seva situació a Mallorca i quines perspectives presenta?

L’economia social i solidària engloba un ampli ventall d’empreses i d’entitats no lucratives amb activitat econòmica, amb fórmules jurídiques molt diverses, però amb principis d’actuació compartits que les diferencien d’altres operadors econòmics del mercat i que són inherents a la seva doble naturalesa econòmica i sociocomunitària.

A Mallorca tenim xarxes i entitats com la Federació de Cooperatives, que agrupa les cooperatives i micro-cooperatives de treball i les agroalimentàries; la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària, que representa les entitats d’economia solidària i inserció social; APEMA, l’associació de la producció agrària ecològica; Equitables, que coordina les entitats de comerç just; les associacions i fundacions amb activitat econòmica i empreses del Tercer Sector Social, com les empreses d’inserció i els centres especials d’ocupació d’iniciativa social; iniciatives de Banca ètica, com els grups territorials de Fiare i de Coop57; cooperatives de consum com TerraNostra, cooperatives de serveis d’energia i mobilitat sostenible, com el grup local de Som Energia, Som Serveis Energètics i Ecotxe; projectes d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús…

Quant als seus principis d’actuació, la llei estatal 5/2011 d’economia social fa referència a la primacia de les persones i de la finalitat social sobre el capital, que es concreta en una gestió transparent, democràtica i participativa, a l’aplicació dels resultats obtinguts a l’objecte social, a la independència dels poders públics i promoció de la solidaritat interna i amb la societat: desenvolupament local, igualtat entre homes i dones, ocupació estable i de qualitat, sostenibilitat ambiental….

Encara que no sempre la fórmula jurídica impliqui l’observança estricta dels seus principis, en aspectes fonamentals com la propietat, la distribució dels guanys i la presa de decisions, les diferències amb les empreses mercantils són notables, ja que les empreses i organitzacions d’ESS apliquen els principis de reinversió dels beneficis i de democràcia interna i participació de les persones sòcies, contribuint a fer que la ciutadania s’empoderi de l’activitat econòmica.

Per a Mercat Social Illes Balears és bàsic mostrar que aquí i ara, i des de la societat civil, es pot fer economia amb criteris de funcionament basats en l’equitat, la dignificació de l’ocupació, la sostenibilitat ambiental, la cooperació i el compromís amb l’entorn i l’absència d’afany de lucre.

És una economia ciutadana amb vocació de contribuir a la transformació social i a la democràcia econòmica, i que es fonamenta en la seva implicació en el territori i relació amb el teixit local, i en les relacions d’intercooperació en el marc de l’articulació d’ecosistemes cooperatius locals; entenent per ecosistema cooperatiu local les empreses i organitzacions d’ESS i les relacions que estableixen entre elles i amb el seu entorn, basades aquestes en la cooperació, a partir de criteris de proximitat territorial i afinitat estratègica. Com en un ecosistema, cada part aporta al conjunt els seus recursos per al desplegament de les potencialitats del territori.

A les Illes Balears, tot i que no tenim estadístiques precises, la memòria de 2020 del Consell Econòmic i Social estima que hi ha prop de 2.000 empreses i entitats d’economia social, que representen l’1,96% del conjunt de les empreses, sense comptabilitzar les associacions i fundacions amb activitat econòmica del Tercer Sector Social.

Quant a la seva contribució a la creació d’ocupació, seguim sense disposar de dades precises, però sabem que les cooperatives i societats laborals ocupen 2.224 persones, un 0,5% de la població ocupada, i que les entitats que formen part de les xarxes del Tercer Sector Social compten amb uns 3.500 professionals.

Les estadístiques ens diuen que les Illes Balears són a la cua respecte d’Espanya en el nombre de cooperatives i de societats laborals, i també en persones treballadores. La cara positiva d’aquesta realitat és que el potencial de creixement és molt gran.

Però més enllà de la seva aportació quantitativa, les empreses i entitats d’ESS contribueixen al desenvolupament local i la cohesió social i aporten aspectes de qualitat en la creació d’ocupació: inserció social, participació de les persones treballadores en la propietat, en la presa de decisions i en la distribució dels beneficis…

L’ESS també pot contribuir a una reactivació postpandèmia que abordi les debilitats del nostre model econòmic: monocultiu turístic, dependència de l’exterior, manca de producció industrial local, manca d’autoabastiment agroalimentari, serveis sociosanitaris i de cura de persones manifestament millorables… afavorint la diversificació econòmica i l’economia local, ara més necessàries que mai.

Aquesta contribució passa per situar les persones i l’entorn en el centre, potenciant a partir de l’experiència de l’ESS i de la seva capacitat d’iniciativa nous filons d’ocupació en àmbits com l’agroecologia i el sector alimentari, la cura del territori i la sostenibilitat, els serveis cooperatius, l’economia de les cures, la indústria cultural…

Però per aprofitar aquest potencial, l’ESS de Mallorca haurà de ser capaç d’abordar els seus reptes:

  • Des de la diversitat, reforçar el sentit de pertinença a l’ESS com a sector diferenciat

  • Afavorir la seva visibilitat pública, coneixement i accés als seus productes i serveis

  • Promoure el coneixement mutu, la intercooperació i el consum intern

  • Formació, incidència pública i promoció de polítiques públiques de foment de l’ESSImatge: Mercat social


Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad