Avui vos presentam un projecte d’intermediació financera, un projecte que té unes arrels en el sindicalisme i beu de la raó de voler transformar la societat, Coop57. A Mallorca hi ha un grup des de 2019, que cerca arribar a crear un node territorial. Però comencem a pams. Què és Coop57, d’on ve i quina és la seva filosofia i activitat?
Coop57 és una cooperativa de serveis financers i, com a tal, executa activitat financera. Recull estalvi popular de la ciutadania per canalitzar-ho cap al finançament de projectes d’economia social i solidària que aportin un valor afegit al conjunt de la societat. Tot i dur a terme una activitat financera, l’objectiu de Coop57 no és econòmic sinó social.
L’activitat va començar a Catalunya a partir de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera per mantenir els seus llocs de treball. El 1986, enmig d’una forta crisi industrial de l’economia espanyola, la coneguda editorial Bruguera es va declarar inviable i va passar a les mans del Banc de Crèdit Industrial. Després d’intents fallits per reflotar l’empresa, reconvertir-la en cooperativa o buscar comprador, el banc va decidir liquidar l’empresa. A això es van acollir la majoria dels seus 775 treballadors, però no va ser el cas d’uns 80 que van seguir, durant anys, una lluita judicial i, en últim terme, moral per aconseguir aquelles indemnitzacions que consideraven justes. Finalment, en 1995, aquest grup de treballadors va guanyar el judici pel qual feia anys que lluitaven. Paco Hernández, un dels treballadors, explica en una entrevista que es van obtenir fins a 100 milions de pessetes, un 40% es va destinar el que anomenaven, llavors, una caixa de resistència generadora de treball autogestionari. Així, aquest grup d’antics treballadors va crear un fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, sobretot aplicant models cooperatius.
El 19 de juny de 1995, amb aquest fons, es va crear Coop57 sota la fórmula jurídica de cooperativa de serveis financers. En un inici, el seu desenvolupament va estar molt vinculat amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament va anar ampliant la seva base social a altres tipus d’entitats de l’economia social i solidària. Paral·lelament, també va créixer la seva base de socis i sòcies col·laboradores.
A partir de 2005, Coop57 va posar en pràctica un model de creixement en xarxa arran de l’interès que havia despertat aquest experiment en altres territoris. Aquell any, una xarxa d’entitats d’economia social i solidària d’Aragó i Coop57, conjuntament, van decidir compartir el projecte. La idea va ser aprofitar el model, l’estructura jurídica i l’estructura tècnica de Coop57, tot aplicant un model que permeti que cada territori s’autogestioni. Això va donar lloc a la creació de Coop57 Aragó sobre la base d’un plantejament de desenvolupament en xarxa.
D’acord amb aquests principis, posteriorment es van constituir Coop57 Madrid (2006), Coop57 Andalusia (2008), Coop57 Galiza (2009) i Coop57 Astúries (2019). Actualment, al País Valencià i a Mallorca hi ha grups promotors que treballen per consolidar el projecte al territori i així poder crear els respectius nodes territorials, com els descrits anteriorment. Des de la Coop57 diuen que “la clau de l’èxit en la constitució d’una secció territorial és l’existència d’una xarxa d’economia social i solidària al mateix territori capaç de gestionar-la”.
Coop57 la formen les sòcies, i diferenciam entre dos tipus de sòcies: les sòcies col·laboradores i les sòcies de serveis. Les sòcies col·laboradores, persones físiques o jurídiques, són les que aporten l’estalvi i les sòcies de serveis, totes persones jurídiques, són les que reben el finançament, alhora que també poden aportar estalvi. D’aquesta manera, per rebre finançament s’ha d’haver sigut sòcia de serveis anteriorment, i només es financen projectes, no persones.
El grup promotor de Mallorca du caminant des de 2019 en la conformació d’un grup de persones que promocioni i difongui aquest projecte, acumulant sòcies de serveis, algunes d’elles ja amb finançaments concedits, i anant al darrere de sumar persones, sòcies col·laboradores, que s’uneixin al projecte per tal de tenir major estalvi disponible. En aquests moments formen part orgànicament de Coop57 Catalunya, participen de la Comissió Social i dels Consells de Secció aportant la nostra visió i presentant les entitats mallorquines noves que s’uneixen a Coop57 com a sòcies col·laboradores.
Cine Ciutat, Ona Mediterrània i la Cooperativa Coanegra ja abans de 2019 eren sòcies de Coop57 sense que hi hagués cap grup promotor, i Ona Mediterrània i Coanegra ja van poder rebre finançament baix els paraigües de Coop57 Catalunya. En aquests moments som quatre més: l’Obra Cultural Balear, entitat de referència en la defensa del català, APAEMA, associació de productors agroecològics de Mallorca, la cooperativa Corda i Poal, que gestiona el local Sus Cultura i la microcooperativa Maüa, que realitza productes a través de la xocolata. I estam d’enhorabona perquè en el 2021 hem pogut concedir dos crèdits, ambdós de 50.000 €, per a Corda i Poal i Maüa
El grup es pren l’any que deixam enrere com molt positiu, s’ha consolidat un grup de persones al grup promotor, s’han sumat 3 sòcies de serveis i s’han destinat 50.000 euros d’estalvi a dos projectes locals que han pogut començar amb garanties la seva activitat. A més, han participat en diferents actes amb entitats de l’economia social i solidària de Mallorca, com a la Fira del Mercat Social, i ja han començat a participar activament del Mercat Social per tal d’ajudar i participar de la xarxa per aconseguir una ESS mallorquina més forta.
Ara encaren l’any 2022 amb reptes, seguir sumant entitats i, sobretot, persones físiques a l’entitat. Per poder tenir un node territorial han de ser més persones que aportin estalvi.
Uneix-te a Coop57, els doblers que tens al banc, els quals no fan res útil, es destinaran a finançar projectes locals transformadors, amb perspectiva de gènere, sostenibilitat ambiental i responsabilitat social.