L’economia social: una altra economia possible per a un altre model econòmic
Amb la Covid-19 hem comprovat que jugar-s’ho tot a una sola carta com la del turisme és un risc econòmic (i social) massa alt per a qualsevol territori, com ho és voler tornar a la situació prèvia a la pandèmia a marxes forçades, tot generant episodis de saturació com hem vist aquest estiu. Aquesta aposta pel monocultiu turístic en les darreres dècades ha contribuït a alimentar alts nivells de pobresa, desigualtats i precarietat estructurals, mentre alhora importam constantment població i consumim territori per alimentar la maquinària del creixement. Bé està que si més no, es reconegui una realitat que es considerava gairebé una traïció quan era denunciada des de l’ecologisme, mentre la gallina dels ous d’or funcionava.
Ara ja ningú no pot negar que cal un canvi de model econòmic, com es defensa des del Fòrum de la Societat Civil i diversos col·lectius socials, i que cal produir coses que serveixin, a més de proporcionar oci als altres: des d’aliments a tecnologia. En aquest context, un dels sectors que cal impulsar és el de l’economia social i solidària. Una economia que no sols no és cap utopia, sinó una realitat tangible per a milers de treballadores i treballadors a les Illes Balears que d’ençà de fa dècades depenen de cooperatives, societats laborals, entitats del tercer sector social, i més recentment empreses d’inserció, entre altres iniciatives. Unes iniciatives que, per cert, varen ser molt més resilients davant l’anterior crisi i, a diferència d’altres, varen mantenir el gruix dels llocs de feina, en la seva majoria dignes i estables.
I és que com el feminisme -que amb la defensa la visibilització i el reconeixement dels treballs de cures, qüestiona la lògica sobre la qual es sustenta el capitalisme-, l’economia social no agrada als gurús de l’economia perquè posa en entredit la responsabilitat social de moltes grans empreses que allò «social», «solidari» o «sostenible» només ho empren en l’àmbit de màrqueting i rentada d’imatge. Però sobretot, allò que emprenya de l’economia social és que malgrat les traves, funciona, essent portadora d’una racionalitat ben diferent a la de l’economia convencional: enfront a la fal·làcia de l’homo oeconomicus, que només cerca el benefici immediat i a costa del que sigui (com si això fos una qüestió natural, aliena a tota ètica o moral), l’economia social i solidària es fonamenta en el treball cooperatiu -o si voleu, en la democràcia econòmica- i en el respecte a les persones i els seus drets, en equilibri amb el medi ambient, i prioritza la producció i els intercanvis a escala local, per tal de beneficiar la comunitat de referència i els seus habitants. De fet, si vos hi fixau, moltes d’aquestes iniciatives locals són conegudes per integrar la promoció de les persones més vulnerables amb la defensa del medi ambient, com ha fet històricament la fundació Deixalles, que és una referència dins i fora de les Illes en la gestió i reutilització de residus.
A les Illes, el gruix de les entitats de l’economia social i solidària s’agrupen al voltant de l’associació Mercat Social, des de la Unió de Cooperatives (UCTAIB), a l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica, passant per empreses relativament noves com Som Energia o Ecotxe, la Xarxa d’Economia Social i Solidària REAS, Deixalles, les finances ètiques o la federació de comerç just de la federació de S’Altra Senalla. Una xarxa amb experiències molt diverses que van des d’una cooperativa d’ensenyament com el CIDE, a petites cooperatives de serveis com Bauma, que ofereix suport a multitud d’iniciatives socials perquè puguin ser viables, passant per moltíssims projectes recents, com el supermercat cooperatiu i ecològic TerraNostra, o la cooperativa d’habitatge cooperatiu per a persones majors KaNostra.
Experiències i voluntats allunyades d’allò que fins i tot a les escoles s’ensenya que ha de ser el model d’«emprenedor» (i aquí cit textualment un manual de 4rt d’ESO de l’editorial Santillana): «desenvolupar una actitud positiva cap als doblers», perquè «només així estarem parlant realment d’esperit emprenedor, de generar idees per engegar un negoci o, simplement, de buscar el benestar». Perquè no considerem models d’emprenedoria qualsevol dels exemples esmentats, sense anar més enfora? De veres creiem, amb el cop de realitat que ha suposat la pandèmia, que ens en sortirem de tot plegat amb més individualisme i neoliberalisme? Per què no apostar per emprendre socialment i col·lectivament?
Tot i el gran desconeixement de què és això de l’economia social, de com funciona i de com es pot fer, a casa nostra disposem d’una legislació que afavoreix la creació de microcooperatives, que és una de les modalitats d’iniciativa empresarial que més ha crescut en aquests temps d’incertesa baix el paraigua de l’economia social. La crisi que ens ha tocat viure, en aquest sentit, representa també una oportunitat per a la transformació de petits negocis i empreses en microcooperatives, una opció flexible que pot agrupar tant persones com entitats i grups per cobrir necessitats i objectius compartits.
Si pensau que és difícil, que ja ens ve just amb el que tenim, la història serveix per recordar-nos com hem arribat fins aquí. I justament fa un segle, i enmig d’una altra gran crisi econòmica, va ser el moment àlgid del cooperativisme i el mutualisme promoguts des del moviment obrer, que el feien servir no sols com una alternativa pràctica i ètica al funcionament del capitalisme, sinó com un instrument per autoprotegir-se, per exemple, de l’especulació amb els aliments a càrrec del banquer Joan March i altres personatges d’aquells temps. Com ara s’especula amb els preus de l’electricitat, fent evident que calen altres models d’empresa, com les comunitats energètiques. Si llavors es varen poder crear botigues, caixes d’estalvis i manufactures, a partir d’una classe social que ho tenia tot en contra, per què no podem fer ara?
En la ja inajornable transició cap a un altre model de desenvolupament per a les nostres Illes, la diversificació passa també perquè l’economia social i solidària sigui reconeguda i promocionada pels poders públics en el marc d’una estratègia més ampla, i perquè moltes iniciatives de l’economia convencional,que s’identifiquen amb els principis de la mateixa facin el bot i junts fem xarxa, poble a poble i barri a barri.
