La crisi ecològica que afrontam requereix unes transformacions estructurals de gran importància per tal de reduir el consum de materials i energia i garantir-ne el repartiment equitatiu. No obstant això, ens trobam que el sistema econòmic dominant, per la seva pròpia inèrcia i la pressió competitiva orientada al creixement, frena els canvis pràctics necessaris per afrontar els reptes de justícia social i climàtica. L’economia social i solidària (ESS) és considerada com una via per impulsar una transició del model socioeconòmic cap a un sistema més just i sostenible.
En termes generals, l’ESS és aquella que s’orienta a satisfer les necessitats de les persones prioritzant el benestar col·lectiu per damunt dels interessos particulars, i, per tant, exclou l’objectiu d’acumulació de capital que regeix el sistema hegemònic. Ara bé, el concepte d’ESS presenta una varietat de definicions i termes que fa que la seva delimitació sigui imprecisa.
Una primera observació és que ens trobam amb manca d’eines per poder determinar l’abast de l’economia social a l’illa. Aquest fet ja suposa, per si, una mancança important, ja que el coneixement contrastat ajuda a visualitzar una determinada realitat i situar-la a l’agenda pública. Per poder-ne fer una aproximació s’hauria d’enfocar l’anàlisi de forma indirecta, qualitativa-quantitativa i transversal, revisant l’evolució dels indicadors de benestar social, sostenibilitat ambiental, qualitat de l’ocupació, autosuficiència, equitat, participació social, producció agroecològica, etc., entenent que un major pes de les iniciatives d’economia social en el conjunt de l’economia seria en bona mesura responsable (juntament amb les polítiques públiques de suport a l’economia local), de l’estabilitat, la qualitat i la resiliència del sistema ecosocial front a les crisis.
Deixant aquesta aproximació per a futures anàlisis, ens limitarem aquí a una breu descripció d’algunes dades sobre iniciatives consolidades que entren de ple dins el perfil clàssic d’ESS, és a dir cooperatives, iniciatives d’inserció social i de conservació mediambiental.
L’any 2020, a Menorca hi havia 29 cooperatives inscrites en el registre del Govern de les Illes Balears. Algunes d’elles amb una arrelada trajectòria, com la Cooperativa de consum San Crispin (des de 1953 i al voltant de 4.000 persones sòcies); Sa Cooperativa del Camp (amb més de 75 anys de recorregut i 600 socis productors); o Coinga (des de 1966), formada per unes vuitanta finques ramaderes per a la producció de llet i formatge. Aquestes llargues trajectòries són una demostració de l’estabilitat d’aquest sistema d’organització davant els contextos canviants de la nostra societat.
Juntament amb elles, n’existeixen d’altres de més recent creació, com és el cas de la Cooperativa d’Escoletes (des de 2009), formada per cinc escoletes del municipi de Maó.
En relació amb les associacions, actualment n’hi ha 1.078 registrades, tot i que no totes tenen activitat. D’aquestes, unes poques generen en el seu si una activitat de mercat, entre les quals destaquen GOB Menorca i Càritas. La primera, formada per unes 1.500 persones associades, va tenir un pressupost executat de 481.081 € en el 2020. Cal remarcar que un 17% dels ingressos provenen dels serveis oferts i un 12% de la venda de productes, que estarien relacionats amb els projectes d’economia social de l’associació. El projecte de Custòdia agrària, el servei de jardineria Es Viver o el centre de Recuperació de fauna en serien exemples. Pel que fa a Càritas, que disposa d’unes 320 persones voluntàries, va gestionar el 2020 un total de 2.252.575 €. La iniciativa d’inserció laboral en matèria de reutilització i reciclatge de residus, Mestral, va generar un total de 578.882 €.
Per acabar, esmentar altres iniciatives interessants, com l’existència d’un grup local a Menorca de la cooperativa Som Energia; els centres especials d’ocupació Lligall, Social Catering, Ecoverd i Ecoplagues dependents de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca.
Imatge: Programa de custòdia agrària. GOB-Menorca.
L’economia social i solidària disposa a Menorca d’una associació que estalona la seva activitat, el Fòrum d’Entitats del Tercer Sector de Menorca. Formada per 47 associacions, fundacions i cooperatives de l’illa (algunes de les quals han estat citades anteriorment), té per objectiu “enfortir el teixit associatiu, difondre els seus valors i aconseguir el ple reconeixement públic i institucional a la seva tasca”. La Mostra d’Entitats de Menorca, els tallers formatius o les diferents jornades organitzades sobre l’economia social, són alguns exemples de la seva activitat.
Amb la descripció d’aquestes iniciatives volem donar testimoni de l’existència d’una realitat concreta de l’illa, la de l’economia social i solidària, però que, des de la nostra percepció, és testimonial en el conjunt de tota l’activitat econòmica. Pel fet que l’impuls de les ESS és clau per superar la crisi (les crisis), fomentar la resiliència i impulsar la transició ecosocial, voldríem remarcar les consideracions següents:
1. La necessitat de clarificar l’àmbit de l’ESS i, si és necessari, redefinir-lo perquè sigui suficientment inclusiu de totes aquelles activitats que tenen un impacte beneficiós en tot el territori en el marc d’aquesta transició ecosocial necessària i inajornable. A partir d’aquí, estudiar-la per extreure les dades que permetin realitzar un seguiment de la seva evolució és bàsic per visualitzar-la i posicionar-la dintre de l’agenda pública.
2. El Pla d’Acció de la Reserva de la Biosfera contempla línies de suport a empreses d’economia circular i sostenibles. Així i tot, creiem necessari l’elaboració d’un pla estratègic específic i la concreció d’algunes d’aquestes vies de suport, que permetin penetrar el model d’economia social cap al conjunt de la societat. En aquest punt, consideram necessari reivindicar una contractació pública responsable, fent realitat de manera extensiva i urgent els continguts de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, així com de la Instrucció per a la contractació socialment responsable i mediambientalment sostenible en el Consell Insular de Menorca. El suport de les institucions públiques és clau en aquest sentit, com ho fa amb altres sectors econòmics (com per exemple en la promoció del turisme).
Com escalar les iniciatives locals d’ESS en l’àmbit d’illa i més enllà perquè generin un canvi de model a més gran escala és una qüestió que roman oberta, però que sens dubte hauria d’afrontar Menorca per evolucionar de manera coherent amb els valors de la Reserva de la Biosfera.
Maó, 4 de febrer de 2022
