És difícil parlar d’economia social i solidària a Mallorca sense pensar amb ell. En Toni Pons (Lloseta, 1944) ha estat l’ànima d’aquest moviment social durant dècades. A cavall entre Còrdova, Mallorca i altres destinacions on aquest activista va trobar la inspiració, ha madurat en paral·lel al desenvolupament de la xarxa estatal d’economia social i solidària, REAS, de la qual en va ser un dels fundadors. També ho va ser de la fundació Deixalles, un referent de l’economia social i del treball dels processos d’inserció vinculats a la recuperació de residus que va molt més enllà de l’illa. Toni Pons és una persona senzilla però complexa, i que no té cap dubte a compartir amb nosaltres que tot allò que ha après és perquè ho ha viscut col·lectivament. Fa un parell d’anys ho va fer, amb el seu llibre de memòries De mi vida social y política (Lleonard Muntaner, 2018). Parlam amb ell, com no podia ser d’una altra manera, de l’economia social i solidària, el seu recorregut i les seves perspectives.
Ja fa uns anys que et vares jubilar, però t’has jubilat també de l’activisme?
Després de jubilar-me vaig marxar per motius personals a Còrdova, i lògicament des d’allà vaig desenvolupar tota una sèrie de tasques, entre elles que a Andalusia la xarxa d’economia solidària era molt feble, i va ser una de les meves tasques, a partir dels contactes que ja tenia vàrem començar a muntar REAS-Andalusia. Una altra de les tasques que he estat desenvolupant amb altres persones és la constitució a Còrdova d’un “Cine-Ciutat”, molt semblant a la proposta de Palma, a partir de persones cinèfiles que s’associen i promouen el cinema no comercial, una aventura que continua amb molts bons èxits i s’ha convertit en una referència cultural. Vaig tornar a l’illa, però al final he acabat a Còrdova, de bell nou. Aquí la pandèmia ha afluixat molt tots els moviments socials, però seguesc intentant donar una mà a l’economia social i solidària. Aprofit per llegir i escriure, sense un objectiu concret més enllà de la meva maduració personal.
De jove et movies en l’activisme d’esquerres i el cristianisme de base, d’on va sorgir la inspiració o la connexió amb l’economia social, que marcaria bona part de la teva vida?
La meva militància política, de jove, se va desenvolupar a nivell de la JOC, la joventut obrera cristiana, i d’allà vaig passar a militar a l’OEC, l’organització d’esquerra comunista. Tant un espai com l’altre donaven molta importància a què la gent anés gestionant la seva pròpia vida. Dins l’OEC, a través del seu instrument sindical, i les plataformes anticapitalistes, hi havia una idea clara que la classe treballadora havia de ser una classe que també havia de gestionar l’economia, prendre decisions sobre economia… No hi havia revolució possible sense que els consells obrers fossin una part substancial dins la revolució pendent, que ja sabem que va quedar bastant pendent. Aquesta idea sempre la vaig tenir molt present, i les meves lectures se varen adreçar molt a conèixer experiències d’aquest tipus. A principis del XX hi hagué moltes experiències arreu d’Europa, que demostraren la seva validesa i possibilitat d’existència encara que no acabassin positivament. Lectures sobre les experiències d’Hongria, Txecoslovàquia, Alemanya… sempre les he tengut molt presents. Lògicament no són assimilables a la situació actual, hi hauria molts de matisos i reflexions distintes sobre les condicions i realitats en què es desenvolupaven.
Com va sorgir la idea de crear la fundació Deixalles, que ara és un referent en l’economia social, de com vincular la feina amb sectors en situació d’exclusió social, i la gestió de residus?
La idea de crear la fundació Deixalles no va ser precisament meva. Va ser una decisió de la PIMEM, de la petita i mitjana empresa de Mallorca, conjuntament amb Càritas Diocesana. El que passa és que me varen proposar dur aquesta idea a la pràctica. Jo acabava d’arribar expressament de Còrdova per a això, que vaig agafar amb moltes ganes. La idea inicial em va encantar, i vaig començar a fer feina amb un petit equip de persones, com na Maria Campaner -una monja amb una gran humanitat-, amb qui organitzàrem activitats de formació, començàrem a treballar amb sectors socialment desafavorits, etc. Durant dos anys o més la nostra activitat va ser silenciosa, ens varen regalar un camió, i amb això vàrem començar a fer recollida. La cosa va créixer, i amb el creixement vàrem tenir l’oportunitat de les iniciatives o projectes europeus, que crec que varen tenir un factor molt positiu en termes socials a les Illes i altres indrets, i que ens varen donar a conèixer tot un seguit de realitats molt diferents a les que coneixíem aquí a “sa roqueta”. Arribàrem a conèixer a través de l’aliança amb altres països experiències d’agricultura ecològica vinculada a l’economia social i solidària, instruments financers ètics, empreses de considerable dimensió dedicades a qüestions llavors novedoses com el reciclatge, concretament a Dunkerque, de selecció de roab, o l’educació ambiental, entre altres.
Tot això ens va donar a conèixer un altre món, com us deia, i aquest altre món ens va servir per elaborar una certa teoria. I sorpreses de la vida, un dia se posa sobre la meva taula una proposta de reunió sobre economia social a Còrdova, per part d’Ideas, una tenda de comerç just que ens hi convidava. Hi participàrem, ens trobàrem amb molts altres grups amb interessos comuns, i vàrem tenir molt clara la necessitat d’organitzar-nos. No teníem encara clar ni el nom, ni unes idees molt fixes, però sí que coincidíem amb altres col·lectius en què ens sentíem part de l’economia social o potser en aquells moments, de l’economia solidària. Durant un any mantinguérem diferents encontres, fins que vàrem decidir (crec que érem vint-i-dos centres) constituir-nos en una xarxa d’economia solidària. I allà es comencen a desenvolupar idees, trobades, a intentar conèixer altres xarxes, com AERES -l’associació de recuperadors d’economia solidària, dedicada a la recuperació de residus amb col·lectius en situació d’exclusió social-, que aviat es juntaria amb nosaltres. Vàrem conèixer l’existència de la Coordinadora estatal de comerç just, i juntant-ho tot, ens convertírem en una xarxa de xarxes que és REAS, i que a dia d’avui segueix funcionant. Avui en dia, res que veure amb aquells inicis. Durant deu anys vaig presidir REAS, i he de dir que el seu creixement ha estat espectacular perquè s’hi han incorporat noves xarxes també de finances ètiques i d’altres iniciatives com les energies renovables. Avui en dia les possibilitats són enormes, per ser un punt de referència d’idees transformadores des del punt de vista econòmic, social, financer, que jo crec que és molt important i que també té el seu reflex en el Mercat Social i en la constatació que la ciutadania pot intentar crear un món millor a través de l’economia.
Què penses de l’economia circular? Pot ser una oportunitat per a l’economia social, o te sona més bé a un nou concepte perquè tot segueixi igual?
Jo crec que l’economia social ja hi era, dins l’economia social i solidària, és a dir, dins principis com el respecte a l’entorn, tenim molts centres que fa estona que treballen en la recuperació i el reciclatge, etc. No és un element que aporti res de nou a l’economia social i solidària, i té alguns problemes. D’entrada, que ha nascut des d’un paradigma de desenvolupar processos de recuperació, que estan molt bé, però en cap moment no intenten transformar la societat, ni molt menys de constituir teixir social i econòmic que gestionin els recursos de forma democràtica, només s’opera des d’una òptica purament capitalista. L’economia circular aporta coses positives en una situació d’emergència ecològica, però allò que cal és desenvolupar, si és possible, aliances amb algunes d’aquestes iniciatives, que poden tenir resultats positius.
També vares estar al darrera de l’aposta -en el seu moment, inèdita a Espanya en el terreny de la banca convencional- perquè Caixa Colonya creàs l’estalvi ètic, d’on va sorgir la idea?
Colonya també és una experiència que d’una forma o una altra és una conseqüència d’aquest començament de l’economia social i solidària impulsat a l’estat. Conec una experiència de banca solidària a Lille, a França, que començava a fer passes per ser una caixa d’estalvis ètica. Un dia, parlant amb un treballador de Deixalles i comentant la importància del finançament, rondant la possibilitat de fer alguna cosa semblant a Mallorca, ens va dur a Colonya, perquè enteníem que als seus principis ja hi havia elements de coincidència amb l’economia social i solidària. Que a més, era una entitat petita, i que dins les seves possibilitats mantenia tot un seguit de criteris diferenciats de la resta de caixes d’estalvis. Ens hi vàrem reunir, i vaig quedar sorprès de trobar-me amb persones “financeres” amb la sensibilitat que varen mostrar els directius llavors de Caixa Colonya, sobretot per a una persona com jo que venia dels moviments anticapitalistes. La trobada i la impressió va ser més que positiva, acordàrem seguir donant voltes a la idea, que era el que realment podíem aportar nosaltres, però la materialització depenia de Colonya. Al cap de poc temps, en un mes, ja ens tornàrem reunir i m’hi varen voler incloure en el procés de materialització de la forma en què s’havien de desenvolupar aquelles idees d’estalvi ètic. En tenc un record molt positiu, record que una de les persones de l’entitat va estar durant uns dies d’immersió a Deixalles, veient com treballàvem els processos d’inserció, per exemple, i això també ho vaig trobar un gest molt positiu. Així va sorgir l’estalvi ètic de Caixa Colonya, que he de dir que és un sistema que tot i que no es defineixi en conjunt com a “banca ètica”, a partir del conjunt de les accions que desenvolupa i la manera de funcionar sí que podríem dir que és banca ètica. De fet, Caixa Colonya pertany a la xarxa de banques ètiques europees, amb tots els drets i obligacions corresponents.
