L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, de Jordi Estivill I Ivan Miró
Publicat en plena pandèmia, L’economia social i solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics, dels sociòlegs i cooperativistes practicants Jordi Estivill i Ivan Miró (Icaria/Antrazyt, 2020), és una lectura més que recomanable independentment del lloc on visquem, si teniu el més mínim interès per l’economia social i solidària.
A més de la gran aportació intel·lectual dels autors, el llibre és en bona part el resultat d’un doble procés. Per una part, d’una intensiva (i col·laborativa) tasca de recerca per tal de diagnosticar l’estat de la qüestió sobre l’economia social i solidària a Catalunya, en tota la seva pluralitat d’expressions. Per l’altra, dels aprenentatges dels darrers anys, que han suposat per a l’ESS i especialment per al moviment cooperatiu fer passes cap a un nou paradigma que situa l’economia social com una de les eines estratègiques de la transformació social, econòmica i política a Catalunya, vinculat als canvis profunds que s’hi estan produint.
Estam davant un manual d’economia social i solidària que no és sols de contingut “tècnic”, tot i que de fet serveix de manual per als i les estudiants del Postgrau sobre la matèria que coordina Ivan Miró amb la Universitat Pompeu Fabra, sinó també d’anàlisi social i política. Una obra que situa clarament, reconeix i aposta per una economia social i solidària tranformadora i emancipadora, en connexió amb les arrels del cooperativisme que va impulsar el moviment obrer durant la industrialització. Orientat a satisfer necessitats i a somiar-practicant universos alternatius als del capitalisme explotador i extractiu. Una aposta que encara guanya més sentit en plena pandèmia, en què s’aguditzen les contradiccions del capitalisme (o del postcapitalisme, tal com el situen els autors).
No es tracta, això no obstant, d’un pamflet. Ans al contrari, l’obra és el resultat d’una reflexió ben fonamentada i amb abundants referències bibliogràfiques que va des de la caracterització i conceptualització de l’economia social i solidària al llarg de la història, les seves formes jurídiques i les seves pràctiques econòmiques, ben diferenciades del paradigma capitalista i uniformitzador, a situar allò que aquesta representa en l’actual context de crisi ecològica, social i cultural. L’economia social i solidària és part de les economies plurals que sempre han existit, de pràctiques que assumeixen que no l’economia no es pot desentendre ni de les persones, ni de l’entorn, ni de la sobirania.
Pràctiques plurals en el seu desenvolupament i en la seva implantació territorial, i que el llibre recull en forma de panoràmica d’anàlisi i de dades que permeten disposar d’una radiografia prou acurada d’una realitat que ja ens agradaria poder copiar, qualque dia, a la gent de les Illes. De moment ens conformarem amb admirar-la i aprendre d’ella amb la mirada posada en arribar ben enfora.
El llibre el tanca el document elaborat per Ivan Miró i diverses entitats catalanes de l’ESS a l’inici de la pandèmia, Una Economia per a la Vida. De la covid-19 a un Nou Model Econòmic Plural, democràtic, relocalitzat i ecològic per Catalunya, pensat per tal d’impulsar una proposta de Pacte català per la Salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental. Tan vigent, fresc i replicable com en el moment en què el varen escriure.
