2.1. L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA I LA MANCA DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Per parlar de l’economia social i solidària a la nostra Illa, m’ha semblat oportú començar amb aquest petit resumen del capítol que, sobre aquest sector de l’economia de les Illes, fa la Memòria del CES del 2020:

«La crisi generada per la Covid19 posa de manifest la responsabilitat social de les empreses i el caràcter resilient  de l’economia social al costat de les persones. El pes de l’economia social a les Balears respecte al total de l’economia continua en el 2%, si bé satisfà necessitats socials bàsiques.

Les Balears estan a la cua d’Espanya en nombre de treballadors en cooperatives i societats laborals. El sector serveis és el que té més persones ocupades, com en el total de l’economia de l’arxipèlag. Els treballadors a l’economia social són un col·lectiu de mitjana edat, un 44% tenen entre 40 i 54 anys enfront del 42% del total de l’economia.

Quant a la permanència a l’empresa, el percentatge de treballadores de més de cinc anys d’antiguitat són el 38%, 6 punts percentuals per sobre del d’Espanya. Es dinamitza el cooperativisme, s’han constituït 22 cooperatives amb 109 socis i les del treball associat són les més nombroses, seguides de les agràries i de les d’habitatge, amb una quota important a Eivissa. El 2020, les cooperatives i les societats laborals ocupen 2.224 persones (0,5% de la població ocupada). Destaca l’agricultura ecològica amb 1.020 operadors.»

És obvi que l’ESS a casa nostra representa encara una proporció molt petita de l’economia, però també és cert que resisteix millor els embats de les crisis. El 2020 creix el cooperativisme, com demostren les dades de la memòria del CES, que s’incrementen el 2021.

Entre les fortaleses d’aquest sector a més podem sumar-hi una presència molt transversal dins el teixit econòmic amb iniciatives molt interessants i alguns casos molt potents que es van consolidant. Així mateix existeixen tres xarxes prou representatives, la Federació de Cooperatives que agrupa fonamentalment les cooperatives de treball associat i les agràries, APAEMA de productors d’agricultura ecològica i la xarxa d’economia solidària, REAS. I també cal tenir present l’associació Mercat Social formada per aquestes tres xarxes esmentades, a més d’iniciatives de comerç just, banca ètica i iniciatives d’energia, mobilitat, serveis i altres.

Si parlem de les debilitats, a part dels aspectes purament quantitatius que ja hem comentat, podem destacar la quasi nul·la presència dins el sector turístic, que si considerem el pes que aquest té a l’economia de l’arxipèlag, no és una dada banal.

L’existència d’un nombre determinat de cooperatives o altres iniciatives d’economia solidària no vol dir que totes les treballadores i/o col·laboradors d’aquestes tinguin consciència de pertinença a un col·lectiu que com a manco no forma part de l’economia capitalista i que en el millor dels casos treballa per construir models alternatius a aquesta.

L’existència d’un moviment cooperativista gens menyspreable a Mallorca, a les primeres dècades del segle passat, molt vinculat al moviment obrer i al sindicalisme va quedar truncat pel cop d’estat feixista de 1936 i esborrat del mapa a la llarga nit franquista. Si a això hi afegim que les primeres dècades de la democràcia no va sorgir un nou moviment cooperativista vinculat a les lluites populars com si va passar a altres indrets com Catalunya o el País Basc, hem de concloure que l’ESS existent ara neix sense cap fil conductor d’una memòria històrica, que li ha estat arravatada i que dificulta i molt la creació d’aquesta consciència de comunitat del cos majoritari de l’ESS.

El moviment cooperativista i l’economia solidària necessita bons gerents i persones qualificades per desenvolupar exitosament les seves activitats econòmiques, però també de quadres capaços d’alimentar la consciència de pertinença a un moviment que pretén la construcció d’una altra economia, no basada en els beneficis i sí en les persones. En conseqüència, en aquest llistat de debilitats cal anotar les greus mancances en formació.

I també aquesta manca de sentiment de pertinença a un projecte comú dificulta la intercooperació. Si una cooperativa no està impregnada d’aquest sentiment difícilment, a l’hora d’adquirir productes o serveis o de relacionar-se amb altres empreses, prioritzarà els interessos únicament comercials o econòmics al fet de reconèixer que la inter-cooperació reforça el sector i per tant cal actuar en conseqüència.

Però sense cap mena de dubte la debilitat més gran és la feblesa de polítiques públiques de suport a l’ESS.  La primera llei de cooperativisme a les Illes data del primer govern de pacte de progrés entorn del 2002, modificada la passada legislatura amb la incorporació de microcooperatives. El Govern a través de la Conselleria de Treball ha mantingut línies específiques de subvenció per promoure el cooperativisme i l’economia social, encara que molt precàries. Existeix una Direcció General que comparteix les competències de l’ESS segon les legislatures amb Responsabilitat Social Corporativa, emprenedoria i fins i tot autònoms. Es va aprovar un pla director d’economia social que no s’aplica i es constituí el Consell de l’Economia social que està paralitzat i pràcticament no ha funcionat quasi mai. En aquesta legislatura la Direcció General ha canviat de titular tres vegades.

L’Ajuntament de Palma no contempla de forma diferenciada  el suport a l’emprenedoria de l’ESS. Mai ha tingut polítiques cap a aquesta.

                                    Imatge: El conseller de cooperació local i el president del Mercat Social (Mercat Social)

L’excepció és el Consell de Mallorca que a partir d’aquesta legislatura ha apostat, a través de la Conselleria de Promoció econòmica i cooperació local, per desenvolupar polítiques serioses de suport a l’ESS i l’economia local. El 10 de juliol del 2020 va aprovar per unanimitat, un pacte pel foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca,    signat per    tots els grups polítics i l’associació Mercat Social. Es va constituir una comissió de seguiment del pacte formada per representants del Consell i de Mercat Social. El 8 d’abril del 2021 el Ple del Consell va concedir una subvenció nominativa a favor de Mercat Social de 30.000 euros per dur a terme les actuacions previstes al Pacte. Aquest any el Ple del Consell ha aprovat una partida de 50.000 euros per continuar i consolidar les tasques començades el 2020.

Mercat Social va néixer el 2014 i amb unes ajudes molt minses de l’Administració ha centrat la  seva activitat en l’organització de la Fira anual de Mercat Social de la qual ja se n’han celebrat set.   Amb aquest suport del Consell de Mallorca i l’acondicionament d’un local a Son Sardina cedit per un particular, Mercat Social ha pogut començar un programa de foment de l’ESS més ambiciós, basat en tres eixos de treball:

1. Suport a les iniciatives i empreses de l’ESS i a les seves xarxes. S’ha començat un projecte, per a mitjà termini, constituir una incubadora d’iniciatives emergents, que per ara se centra a cedir espais i suport logístic a aquestes iniciatives emergents i fer tasques d’acompanyament, facilitant la inter-cooperació, promovent la compra pública responsable. Així com intentant la reconversió d’empreses en crisi i el seu reflotament amb formes cooperatives.

2. Desenvolupar tasques de sensibilització i visibilització del sector per millorar el coneixement per part de la societat en general utilitzant les administracions locals com aliats imprescindibles.

Part important d’aquest eix és establir complicitats amb els Ajuntaments, perquè es converteixin amb impulsors de polítiques públiques a favor de l’economia local i solidària. La participació en fires locals és una manera d’entrar en contacte amb el teixit del municipi i establir relacions. Així mateix des de Mercat Social ens obrim a col·laborar amb els Ajuntaments en el que necessitin. Una  primera experiència ha sigut l’elaboració d’un directori d’iniciatives d’ESS i locals de la Mancomunitat del Pla, que continuarà pròximament amb el Raiguer.

3. Implementar un programa de formació destinat a funcionaris dels Ajuntaments, especialment AODLs, personal de gestories i assessories i membres de les distintes iniciatives d’ESS.

Aquest petit balanç deixa palès, per si quedava qualque dubte, que les polítiques públiques de suport a l’ESS són absolutament imprescindibles per enfortir aquest sector, que a les nostres Illes parteix de quotes molt més minses que a altres territoris de l’Estat.

Si realment volem abordar les dures conseqüències que ens ha portat la pandèmia i respondre a reptes tan importants com el canvi climàtic, la pobresa o l’habitatge, per posar solament alguns exemples, és absolutament imprescindible fer els canvis necessaris al nostre model productiu i afrontar seriosament una necessària diversificació del nostre model. I dins aquest repte estratègic juga un paper important la potenciació de l’ESS i el desenvolupament local.

Cal prendre consciència des dels agents de l’ESS, però també des de l’Administració i d’altres agents de la societat civil, que ha arribat el moment que el sector de l’economia local i l’ESS han de fer un bot qualitatiu per participar en els canvis necessaris cap a una economia que posi les persones al centre i que afronti de cara els reptes del futur.

Apuntaria una sèrie d’eixos per fer aquest bot qualitatiu i quantitatiu. Òbviament implementar i ampliar els eixos que està desenvolupant Mercat Social en col·laboració amb el Consell de Mallorca. Es necessita la complicitat de molts d’Ajuntaments mallorquins que encara no són conscients de la importància de promoure aquest sector.

Cal continuar i incrementar seriosament les campanyes de sensibilització i visualització del sector i impulsar la formació. Manquen persones qualificades tant entre els funcionaris públics i entre les persones que impulsen o poden impulsar a un futur iniciatives cooperatives i d’economia solidària.

En aquest sentit, és del tot inacceptable que ni la UIB ni l’ensenyança mitjana contempli dins els seus programaris l’ESS com una altra forma d’entendre l’economia. Aquesta seria un dels eixos que plantejava abans i que té una importància crucial.

Les Administracions necessiten funcionaris que quan els ciutadans els consultin com poder posar en marxa una iniciativa empresarial, a més informar-los sobre les Societats Anònimes o Limitades, o puguin fer-ho sobre el cooperativisme.

I les iniciatives de l’ESS necessiten persones amb capacitat de gestió i econòmica suficient per dirigir i dur a bon port les seves empreses, però també necessiten formació ideològica, consciència que formen part d’una comunitat que té un altre model d’economia, que no se centra a aconseguir beneficis solament, sinó en satisfer les necessitats de les persones i de la seva comunitat.

Per això també fa falta recuperar la memòria històrica del patrimoni del nostre cooperativisme d’abans del franquisme.

Cal incrementar la intercooperació i el treball en xarxa. Constituir comunitats vinculades al territori. Crear nuclis locals i/o comarcals que aglutinin a la major part del sector i treballin en conjunt.

Seria molt interessant, en col·laboració amb els Ajuntaments o altres administracions posar en marxa experiències de gestió comunitària d’edificis de patrimoni públic. Fàbriques abandonades, estacions de tren en desús, edificis públics que s’estan degradant. A molts municipis, començant per Palma, amb les galeries de la Plaça Major o l’Escorxador, trobaríem  casos que a més moltes vegades les mateixes administracions no tenen condicions de posar en marxa directament, i que la iniciativa col·lectiva podria ser un bon al·licient per posar-les en marxa.

També es necessiten vertaderes incubadores per acompanyar els inicis de moltes iniciatives que per elles soles no poden. Un exemple excel·lent són els Ateneus cooperatius que promociona la Generalitat de Catalunya.

I per últim començar a construir pols que unifiquin distintes cooperatives i altres entitats per reforçar-se conjuntament i donar suport a altres iniciatives que puguin anar sortint. Un bon exemple és la Cooperativa Corda i Poal.

Em permet acabar aquesta breu reflexió felicitant el Consell de Mallorca, que a través de la seva Conselleria de Promoció Econòmica i Cooperació Local, ha sabut ser interlocutor amb les entitats de l’ESS i impulsar polítiques públiques serioses.

I també faig una crida a l’Ajuntament de Palma i al Govern de les Illes, perquè es posin les piles i abordin l’ESS com un sector que els necessita i que pot ser molt important en el futur de la nostra societat.      



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad