1.1. ECONOMIA SOCIAL I SOLID脌RIA, UNA MIRADA CAP A EIVISSA I FORMENTERA

Introducci贸

Les arrels i els or铆gens del concepte d’Economia Social la trobam als grans nous corrents ideol貌gics que neixen posteriorment a la revoluci贸 francesa, a partir del segle XIX, quan es varen crear innovadores formes d鈥檕rganitzaci贸 com les cooperatives o entitats d鈥檈stalvi o de cr猫dit.

El concepte d’Economia Social i Solid脿ria (ESS) sorgeix a mitjans del segle passat com una soluci贸 contra la desigualtat que el sistema capitalista genera, proposant l鈥檃plicaci贸 de valors humans universals a l鈥檈conomia com s贸n l鈥檈quitat, la just铆cia social i la fraternitat. Als anys setanta del segle passat l鈥橢SS sorgeix com un nou model econ貌mic que t茅 com a objectiu la transformaci贸 de la societat, posant al centre les persones, i tamb茅, el medi ambient: neix una economia al servei de les persones.

Com a exemple pr脿ctic i posant el peus a terra, la Carta de Principis de l’Economia Solid脿ria, establerta per REAS Red de Redes (Xarxa d鈥橢conomia Social i Solid脿ria), ens explica molt b茅 la seva filosofia. Els actuals ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) esmentats per l鈥橭NU el 2015, carta de navegaci贸 de la nostra actual transici贸 ecol貌gica, ens recorden molt als principis de l鈥橢conomia Solid脿ria.

Els sis principis de l鈥橢conomia Solid脿ria s贸n: Equitat (just铆cia en la igualtat), Treball (fent un especial reconeixement a tota la feina feta per les dones cuidant a les persones, al llarg de tota la hist貌ria, fins avui), Sostenibilitat Ambiental (de la qual depenen per la nostra activitat productiva i de serveis), Cooperaci贸 (en comptes de la compet猫ncia), Sense Fins Lucratius (que no significa que no siguin projectes que puguin obtenir beneficis econ貌mics, per reinvertir els objectius socioambientals), i el darrer, Comprom铆s amb l鈥檈ntorn (socioecon貌mic, i ambiental).

La posada a la pr脿ctica de l鈥橢SS a Eivissa i Formentera, es desenvolupa tant a l鈥檈conomia formal com a l鈥檌nformal, trobant activitats i iniciatives molt diverses.

Al llarg de l鈥檃rticle, tractar茅, de forma no exhaustiva, de l鈥檃ctivitat econ貌mica que generen a Eivissa i Formentera les empreses d鈥檌nserci贸 (EI), associacions, fundacions i centres especials d鈥檕cupaci贸 (CEO), i de les cooperatives (especialment les integrals, de treball associat, les d鈥檋abitatge, i les dedicades a les energies renovables). Tamb茅 comentarem les iniciatives de comer莽 just i banca 猫tica, concretament les cooperatives de cr猫dit, aix铆 com els de la Caixa d鈥檈stalvi balear.

Antecedents de l鈥橢SS: a les Illes Balears i a les Piti眉ses

No podem pas parlar de l鈥橢SS al nostre pa铆s, i a les nostres illes, sense esmentar l鈥檌mportant paper de REAS, que va n茅ixer el 1995, fa 25 anys. Actualment aglutina a desenes d鈥檃ctivitats econ貌miques, essent constitu茂da per 15 xarxes territorials, una de les quals 茅s REAS Balears.

De les 16 entitats que formen REAS a Balears, no trobem hist貌ricament cap entitat pr貌pia d鈥橢ivissa i Formentera, tot i que, des del 2005 hi ha la Fundaci贸 Deixalles, mitjan莽ant la seva delegaci贸 a l鈥檌lla d鈥橢ivissa. M茅s endavant, trobarem dues entitats que entraran al Mercat Social Illes Balears, en el camp de l鈥檃gricultura ecol貌gica, com veurem m茅s endavant.

En relaci贸 amb el Comer莽 Just, el 2003, la Fundaci贸 Deixalles aterra a l鈥檌lla d鈥橢ivissa, responent a la iniciativa d鈥檜n grup de voluntariat, decidit a obrir una botiga de comer莽 just a Eivissa, que als seus inicis va formar part de la xarxa de botigues de S鈥橝ltra Senalla Eivissa, passant a ser m茅s tard La Botiga Solid脿ria. Aquesta iniciativa va ser el primer pas de la Fundaci贸, que poc m茅s tard va comen莽ar el seu projecte d鈥檌nserci贸 sociolaboral de persones en situaci贸 de vulnerabilitat. Tot i que per raons econ貌miques es va haver de tancar al 2011, la venda de productes de comer莽 just (principalment alimentaci贸) continua fins a l鈥檃ctualitat, al seu punt de venda de productes de segona m脿.

Durant anys des de la Fundaci贸 Deixalles i la seva Botiga Solid脿ria, es varen dur a terme activitats de sensibilitzaci贸 i conscienciaci贸 en relaci贸 amb la globalitzaci贸 de l鈥檈conomia i el comer莽 just. A l鈥檌nici es varen dur a terme activitats educatives a l鈥櫭爉bit formal, i tamb茅 es varen dedicar molt d鈥檈sfor莽os a l鈥檕rganitzaci贸 conjunta, amb la Fundaci贸 Vicente Ferrer, i Algo M谩s (petita botiga de comer莽 just a Sant Miquel de Balan莽at, tamb茅 desapareguda avui dia), de les celebracions del Dia Internacional del Comer莽 Just. Es van organitzar diferents mercats de nadal de comer莽 just.

Tamb茅 es va posar en marxa el projecte de Compra P煤blica 脠tica, en coordinaci贸 amb entitats de comer莽 just a la resta de les illes Balears com C脿ritas Menorca, i la resta de delegacions de Deixalles a Mallorca, que va possibilitar, durant anys, la feina dedicada a la sensibilitzaci贸 i la promoci贸 de la contractaci贸 i compra de b茅ns i serveis 猫tics per part de les administracions p煤bliques de balears.

Totes aquestes activitats varen ser possibles gr脿cies al ferm suport de la Direcci贸 General de Cooperaci贸 i el Fons Piti煤s de Cooperaci贸

El 2007, s鈥檃prova la Llei d鈥橢mpreses d鈥橧nserci贸, que regula i d贸na suport a les societats cooperatives legalment constitu茂des, i qualificades pel Govern Balear, que produeixen b茅ns i serveis. L鈥檕bjectiu social de les mateixes, ha de ser la integraci贸 i formaci贸 sociolaboral de persones en situaci贸 de vulnerabilitat, com tr脿nsit cap a una ocupaci贸 en el mercat laboral ordinari. Han de ser promogudes per entitats sense 脿nim de lucre: associacions i fundacions, amb objectius d鈥檌nserci贸 social, contemplant-se tamb茅, la creaci贸 d鈥檈mpreses de forma conjunta amb l鈥橝dministraci贸 p煤blica.

Uns anys despr茅s, es varen constituir dues primeres empreses d鈥檌nserci贸 a Balears, promogudes, respectivament, per Fundaci贸 Deixalles (Deixalles Serveis Ambientals EI SL) el 2011, i per C脿ritas Menorca (Tractament Integral de Residus Voluminosos de Menorca SLU) el 2009. Ambdues empreses, continuen la seva activitat avui en dia, i es dediquen a la inserci贸 sociolaboral i la recuperaci贸 de residus (mobles electrodom猫stics i roba, principalment). Deixalles Serveis Ambientals, va tenir des del primer moment, i fins a l鈥檃ctualitat, persones contractades per a desenvolupar serveis a les illes d鈥橢ivissa i Formentera. Cal dir, que, a finals del darrer any, C脿ritas Diocesana d鈥橢ivissa, ha anunciat que el passat mes, ha constitu茂t una empresa d鈥檌nserci贸 per a la gesti贸 i recuperaci贸 del residu t猫xtil.

L鈥橢SS avui, a Eivissa i Formentera

Empreses d鈥檌nserci贸 (EI)

Actualment nom茅s hi ha una empresa d鈥檌nserci贸, que desenvolupa feines principalment a Mallorca, per貌 tamb茅 ho fa des de la delegaci贸 d鈥橢ivissa, a les Piti眉ses. L鈥橢I 茅s Deixalles Serveis Ambientals EI SL, com ja hem dit promoguda per la Fundaci贸 Deixalles. Actualment nom茅s desenvolupa feines en el camp de la gesti贸 de residus, per貌 fins abans de la crisi sanit脿ria de la COVID-19, duia a terme tamb茅 serveis en el camp de la gesti贸 i conservaci贸 dels espais naturals, aix铆 com en el de la neteja, manteniment d鈥檈dificis i espais p煤blics. Aquesta EI dona, de mitjana, uns cinc llocs de feina a l鈥檃ny

Centres especials d鈥檕cupaci贸 (CEO)

Actualment, considerem que, en el camp de l鈥橢SS, nom茅s hi ha tres CEO dedicats a la realitzaci贸 de serveis mitjan莽ant contractacions de persones amb discapacitat. El CEO que realitza m茅s activitat actualment, 茅s APFEM Akt煤a (creat el 2017), promogut per APFEM (Asociaci贸n Pitiusa Pro Salud Mental)

L鈥檕bjectiu d鈥檃quest CEO 茅s, segons APFEM, 鈥渁judar a la inserci贸 de les persones amb discapacitat, facilitar la seva autonomia i integraci贸 i conscienciar als serveis p煤blics i privats perqu猫 ofereixin la seva col路laboraci贸 i millorar les expectatives personals dels nostres treballadors. Alhora, tenim l’obligaci贸 d’oferir productes d’alta qualitat. Les persones que componen la nostra plantilla gaudeixen 脿mplia experi猫ncia, formaci贸 i il路lusi贸 per a dur a terme qualsevol demanda que satisfaci als nostres clients鈥.

APFEM Akt煤a ofereix serveis de c脿tering (oferint treball a m茅s de 10 persones amb treball adaptat), un servei de neteja a domicili, escoles, centres assistencials (9 llocs de feina), servei de manteniment vari (pintura, jardineria, restauraci贸, condicionament d’immobles, mobiliari urb脿…), i com a darrer servei en marxa, la missatgeria.

La Fundaci贸 Deixalles t茅 un altre CEO, amb activitat a Mallorca i a Eivissa, tot i que la seva principal activitat empresarial, la fa mitjan莽ant l鈥橢I. Fundaci贸 Deixalles, i APFEM, amb els seus CEO, han desenvolupat, de manera conjunta, serveis de manteniment de mobiliari urb脿, de manera conjunta, per un ajuntament de l鈥檌lla d鈥橢ivissa.

El tercer CEO, est脿 promogut per ASPANADIF (Asociaci贸n de Padres de Ni帽os y Adolescentes Discapacitados de Ibiza y Formentera), i est脿 dedicat a l鈥檕cupaci贸 protegida en l鈥櫭爉bit de la jardineria i el manteniment. A part del CEO, s鈥檋a de remarcar la seva activitat com a forn de rebosteria, i el seu centre ocupacional, i el servei de neteja d鈥檃utom貌bils.

Cooperatives

Segons UCTAIB (Uni贸 de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears), a dia d鈥檃vui hi ha 36 cooperatives a Eivissa i Formentera (segons el Registre de Cooperatives de les Illes Balears), 19 de treball associat, 8 d’habitatge, 6 agr脿ries, 1 de serveis i 1 integral. Nom茅s hi ha una cooperativa registrada a Formentera, la Cooperativa del Camp. 脡s important recalcar que tenim la certesa que no totes estan actives, donat que, malauradament, el Registre Balear de Cooperatives, no actualitza les dades quan una cooperativa ja no est脿 en funcionament.

En relaci贸 amb les cooperatives de treball associat, les dades m茅s fiables que tenim, s贸n de les cooperatives que estan afiliades a UCTAIB. Segons les seves dades, hi ha 16 cooperatives i 3 microcooperatives a les Piti眉ses. D鈥檃questes, hi ha 4 cooperatives associades a UCTAIB, i actives avui: Madres y padres de Ibiza, s. microcoop (Acompanyament a la primera inf脿ncia – mares i pares de dia). Mendra y abuelita Carmen s. microcoop), Studio Rethink ibiza s. microcoop.(dedicada a disseny d鈥檌nteriors i sostenibilitat en relaci贸n al pl脿stic reciclat) i Centmans s. cooperativa (dedicada a la Gestio虂 Patrimonial: restauracio虂, intervencions arqueolo虁giques, estudi d鈥檈dificis histo虁rics, i serveis de gestio虂).

La Cooperativa Integral d鈥橢ivissa (CIE), que s鈥檌nspira al model de les Cooperatives Integrals Catalanes, segons la seva web ens diu que 茅s una iniciativa creada per a donar resposta a les inquietuds d’algunes persones de l’illa que volen dur a terme un sistema d’autogesti贸 en les seves activitats quotidianes des d’脿mbits molt diversos.

Creada el 2013, va n猫ixer per a facilitar la compra i venda de productes artesanals de les persones s貌cies del grup de consum que gestionava la compra de cistelles de fruites, verdures i altres articles ecol貌gics i locals. Es va instaurar un mercat d鈥檌ntercanvi i banc del temps, basat als 鈥渆cos鈥 moneda virtual basada al Sistema internacional CES (Community Exchange System). Aquest projecte va muntar un sistema molt interessant d鈥檌ntercanvi, que va ser molt popular, donant resposta per a cobrir moltes necessitats socials, en una illa amb un cost de la vida a prou alt. La CIE tamb茅 organitza, des de fa anys, el Mercat de Forada, tots el dissabtes, on es pot adquirir producte local i ecol貌gic, i diferents artesanies elaborades a Eivissa. Els darrers anys, la seva activitat i moviment social, ha disminu茂t.

Cooperatives d鈥檋abitatge o Co-housing

脡s ben sabut que a les Piti眉ses tenim un greu problema social, que 茅s l鈥檃cc茅s digne a l鈥檋abitatge, donat que els preus, a totes dues illes, s贸n extremadament alts i especulatius, amb molt poques excepcions, essent encara m茅s greu la situaci贸 a Formentera. Aquesta situaci贸, injusta, est脿 fent que moltes persones i unitats familiars, visquin en situaci贸 prec脿ria donat que han de dedicar un alt percentatge del salari, al pagament del lloguer. El resultat final 茅s que, cada dia m茅s sovint molta gent, o queda en una situaci贸 de vulnerabilitat, o finalment abandona les Piti眉ses de forma definitiva, deixant les seves arrels en aquestes illes Segurament 茅s, per aquesta ra贸, que Eivissa ha estat l鈥檌lla pionera a les Balears en la creaci贸 de cooperatives d鈥檋abitatge mitjan莽ant l鈥檃utopromoci贸, o altres vies m茅s convencionals.

Segons les dades d鈥橴CTAIB, avui en dia hi ha 8 cooperatives d鈥檋abitatge a l鈥檌lla d鈥橢ivissa, de les quals sembla ser que nom茅s 2 s贸n autopromocionades (茅s a dir, que les persones promotores, s贸n les que finalment viuran a l鈥檋abitatge), Societat Cooperativa Es Porxos (2017) i Societat Cooperativa Els Sanadors (2018). La primera, s贸n 3 unitats de conviv猫ncia que varen decidir crear una cooperativa per a poder accedir a un habitatge digne, i la segona, un grup de m茅s de 5 unitats de conviv猫ncia de treballadores i treballadors de l鈥櫭爉bit sanitari, que creient en el model cooperatiu, tamb茅 varen apostar per aquesta opci贸.

Hi ha una tercera cooperativa, Gatzara Ecosocial (que va n茅ixer el 2011), no constituida formalment, degut principalment a la greu dificultat per a trobar un solar, i a la inexist猫ncia de s貌l p煤blic dedicat a aquest tipus de projectes cooperatius. Gatzara va arribar a tenir 17 unitats de conviv猫ncia, formades per unes 25 persones.

Les tres cooperatives van formar la Coordinadora de Cooperatives d鈥橦abitatge, des de la qual s鈥檋an dut a terme moltes reunions amb l鈥橝dministraci贸 p煤blica, especialment amb el Govern Balear – Institut Balear de l鈥橦abitatge (IBAVI) i el Consell d鈥橢ivissa. El resultat d鈥檃questa feina va ser que el Consell d鈥橢ivissa, juntament amb el Govern balear, va anunciar la seva intenci贸 de promocionar la creaci贸 d鈥檃quest tipus de cooperatives en r猫gim de cessi贸 d鈥櫭簊 a l鈥檌lla d鈥橢ivissa mitjan莽ant el programa Cohabita, basat en la cessi贸 de s貌ls p煤blics amb el seu projecte arquitect貌nic a cooperatives per a l鈥檃utopromoci贸 d鈥檋abitatge protegit en cessi贸 d鈥櫭簊. El problema va ser que, el 2018, aquest programa nom茅s va oferir solars a l鈥檌lla de Mallorca, quan el moviment cooperativista i les unitats de conviv猫ncia activa, estaven a Eivissa.

Les cooperatives de cessi贸 d鈥櫭簊 s贸n un model de cooperativa no especulatiu, la fi de la qual no solament 茅s construir sin贸 generar un espai on poder viure. A difer猫ncia d鈥檜na cooperativa ordin脿ria, quan finalitza la construcci贸 la cooperativa no desapareix. L鈥檜suari no 茅s un propietari tradicional, t茅 un dret d鈥櫭簊 de l鈥檋abitatge perpetu perqu猫 la propietat de l鈥檋abitatge 茅s de la pr貌pia cooperativa. Es tracta d鈥檜n model intermedi entre el lloguer i la compra, en el qual el cooperativista paga una quota per cobrir el deute adquirit i una altra quota social per reinvertir en projectes similars (extracte article Ara Balears, 11-01-2019)

Un aspecte molt important es que en aquest tipus de model, els habitatges no es poden vendre ni llogar tur铆sticament, no s贸n un b茅 d鈥檌nversi贸, si deixes la cooperativa i l鈥檋abitatge, una altra persona et substituir脿, de manera que queda controlada l鈥檈speculaci贸 immobili脿ria, que 茅s el gran punt feble d鈥橢ivissa i Formentera.

Cooperatives d鈥檈nergies renovables: Som Energia Eivissa – Formentera

Som Energia 茅s una cooperativa de consum d鈥檈nergia verda sense 脿nim de lucre. Les seves activitats principals s贸n la comercialitzaci贸 i la producci贸 d鈥檈nergia el猫ctrica d鈥檕rigen renovable. Estan compromesos a impulsar un canvi del model energ猫tic actual per assolir un model 100% renovable.

A Eivissa i Formentera trobem que hi ha m茅s de 200 persones s貌cies, a m茅s d’un Grup Local, que al llarg dels anys ha estat i est脿 molt vinculat a Amics de la Terra Eivissa (molt compromesa des de fa molts d鈥檃nys amb la promoci贸 de les renovables), i amb altres entitats com la CIE (Cooperativa Integral d鈥橢ivissa).

El Grup Local t茅 tres l铆nies d鈥檃cci贸: La primera 茅s la promoci贸 de Compres Col路lectives d鈥檌nstal路lacions d’energia solar fotovoltaica. El seu primer projecte ha esta Solpost Piti眉ses, una compra de m茅s de 30 projectes d鈥檃utoproducci贸 fotovoltaica, a Eivissa i Formentera, que avui est脿 ja en la seva recta final, executant totes les obres de les instal路lacions. La segona 茅s la difusi贸 i la promoci贸 de les energies renovables, dirigida a les administracions p煤bliques, les empreses i la societat civil organitzada. La tercera i m茅s recent l铆nia de feina, 茅s la interessant promoci贸 de les anomenades Comunitats Energ猫tiques (sostenibles), amb un objectiu social (pobresa energ猫tica i participaci贸 social) i ambiental.

Cooperatives de cr猫dit 猫tiques: Fiare Banca 脠tica

Fiare Banca 脠tica 茅s una cooperativa de cr猫dit italoespanyola, i el seu origen al nostre territori, es remunta a abans del 2005, a Euskadi, amb la creaci贸 de la Fundaci贸n Inversi贸n y Ahorro Responsable (FIARE). Nom茅s hi ha dues oficines, a Bilbao i a Barcelona. La falta d鈥檕ficines f铆siques, tot i que avui funcionam amb la banca electr貌nica, podria ser una ra贸 de pes, per la baixa contractaci贸 dels seus serveis bancaris.

A Eivissa i Formentera, des dels inicis, hi ha 17 persones s貌cies, de les quals dos s贸n entitats (Fons Piti煤s de Cooperaci贸 i la Cooperativa Integral d鈥橢ivissa (CIE)). La base social de la cooperativa 茅s molt 脿mplia, i aquesta s鈥檕rganitza a trav茅s dels GITs (Grups d鈥橧niciatives Territorials). Tamb茅 persones s貌cies d鈥橢ivissa forma part de la Comissi贸 d鈥橝valuaci贸 Socioambiental de les Illes Balears; aquesta t茅 la funci贸 d鈥檃valuaci贸 de la responsabilitat social i ambiental de les iniciatives a finan莽ar en el territori, aix铆 com de la identificaci贸 de l鈥檈ntitat a finan莽ar amb els valors del banc, fet per part de les mateixes s貌cies de la cooperativa. Fiare 茅s un banc altament participatiu, que va molt m茅s enll脿 de la participaci贸, per exemple, a les Assemblees Anuals.

聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 Imatge: Nau de la fundaci贸 Deixalles. Diario de Ibiza.

El Mercat Social de REAS Balears

Un dels projectes m茅s interessants de REAS, 茅s el Mercat Social Balears, 茅s una de les seves millor iniciatives, essent una molt 煤til gu铆a de serveis oferts per les iniciatives d鈥橢SS a les Illes Balears, a l鈥檃bast de la ciutadania, la societat civil organitzada i teixit empresarial.

A Eivissa i Formentera, trobem encara molt poques empreses dins del cat脿leg de serveis: Fundaci贸 Deixalles, Deixalles Serveis Ambientals EI S.L, i en el camp de l’agricultura ecol贸gica, Can Fontet (Finca ecol貌gica de producci贸 d鈥檋orta i fruita. Recuperaci贸 de les varietats locals i races aut貌ctones d鈥橢ivissa. Venda directa i membre de la Cooperativa Ecofeixes.), Ecofeixes (cooperativa de producci贸 i comercialitzaci贸 de productes ecol貌gics d鈥橢ivissa), i APAEEF (Associaci贸 de Productors d鈥橝gricultura Ecol貌gica d鈥橢ivissa i Formentera), que t茅 com a objectiu principal potenciar l鈥檃gricultura ecol貌gica a les Illes Piti眉ses.

Fundaci贸 Deixalles, 茅s una entitat sense afany de lucre constitu茂da el 1986 a Mallorca, t茅 la seva seu a Eivissa des del 1995, t茅 com a objectiu principal la inserci贸 sociolaboral de persones que es troben en una situaci贸 de vulnerabilitat, mitjan莽ant el desenvolupament de diverses activitats socials i econ貌miques relacionades amb la recollida i reutilitzaci贸 de mobles, electrodom猫stics, i roba, aix铆 com el transport, gesti贸 de deixalleries, serveis de neteja i consergeria.

Tamb茅 duu a terme trav茅s de les tasques de conservaci贸 i manteniment d鈥檈dificis i jardins, i actuacions adre莽ades a la conservaci贸 d鈥櫭爎ees natural relacionades amb les platges, torrents, zones forestals i altres 脿rees naturals (especialment en relaci贸 al control d鈥檈sp猫cies invasores vegetals).

Moltes d鈥檃questes feines, es duen a terme per l’Administraci贸 p煤blica, o per ens privats, a trav茅s de l鈥檈mpresa d鈥檌nserci贸 Deixalles Serveis Ambientals, el Centre Especial d鈥檕cupaci贸, a trav茅s d鈥檌tineraris prelaborals de formaci贸 sociolaboral i places concertades amb el Consell d鈥橢ivissa. 脡s important comentar el servei d鈥檕rientaci贸 laboral itinerant a tots els municipis de l鈥檌lla, i el servei d鈥檌ntermediaci贸 laboral que es du a terme a Eivissa des dels seus inicis, fins avui en dia.

A finals del 2021, Deixalles t茅 una nova seu, al mateix pol铆gon industrial del Cor de Jes煤s, on continua tota la seva feina, i la seva zona d鈥檈xposici贸 i venda de productes de segona m脿, a preus molt accesibles, de bona qualitat i l鈥檃bast per a tota la ciutadania. En aquest nou espai, segueix em marxa el punt de venda de productes d鈥檃limentaci贸 de comer莽 just, mantenint i millorant els nivells de vendes de producte de Botiga Solid脿ria, essent la delegaci贸, amb molta difer猫ncia, que m茅s ven. Aix貌 茅s un bon resultat, tenint en compte que avui dia, la majoria de les vendes de productes alimentaris de comer莽 just, es fan al supermercats i botigues convencionals.

Altres iniciatives de l鈥橢SS

Caixa Colonya i la Fundaci贸 Guillem Cifre de Colonya

脡s important l鈥檃portaci贸 de Caixa Colonya a l鈥檌lla d鈥橢ivissa, des de fa poc, amb dues oficines, una a Vila (Eivissa ciutat) i un altra a Santa Eul脿ria des Riu. El ferm comprom铆s social d鈥檃questa entitat, amb la seva Obra Social, i l鈥檕ferta de productes 猫tics (compte corrent i el compte d鈥檈stalvi 猫tic), fa que aquesta caixa d鈥檈stalvis, fundada l鈥檃ny l’any 1880 per Guillem Cifre de Colonya, primer, com a instituci贸 d’ensenyament i immediatament despr茅s com a caixa d’estalvis escolar, sigui l鈥檕pci贸 preferida per a les entitats socials i ambientals de les Piti眉ses, especialment d鈥橢ivissa.

L鈥橭bra social subvenciona any rere any molts de projectes duts a terme per moltes entitats socials i ambientals de les Piti眉ses.

Tamb茅 茅s destacable el seu Comit茅 脠tic, format per membres de la Fundaci贸 Guillem Cifre de Colonya i per representants de les entitats socials de les illes.

AR脟 i Som Connexi贸

S贸n cooperatives catalanes que donen serveis a nivell estatal, dins del Mercat Social de les Illes Balears.

AR脟 茅s una corredoria d鈥檃ssegurances especialitzada en el sector de l鈥檈conomia social i solid脿ria, el m贸n associatiu i les energies renovables, encara que molt desconegudes a les illes d鈥橢ivissa i Formentera, igual que SOM Connexi贸, cooperativa dedicada a donar serveis de telefonia i internet. Les dues entitats, donen serveis a entitats, empreses i particulars.

Jes煤s en Transici贸

Iniciativa inspirada en la f贸rmula dels 鈥減obles en transici贸鈥, persegueix la transici贸 ecol貌gica, treballa per aconseguir una societat m茅s resilient davant el canvi clim脿tic i la crisi energ猫tica. duta a terme per les vesines i vesins del poble de Jes煤s, al municipi de Santa Eul脿ria des Riu.

脡s un moviment social molt important a l鈥檌lla d鈥橢ivissa, duent a terme projectes ciutadans com la recuperaci贸 de camins p煤blics abandonats, i la promoci贸 d鈥檋orts urbans. Respecte a l鈥橢SS, s鈥檋a organitzat anualment, les Fires del Mercat Social, a la pla莽a del poble. A destacar, 茅s la realitzaci贸 de la compra col路lectiva d鈥檌nstal路lacions d鈥檈nergia solar fotovoltaica, en associaci贸 amb Hola Luz, per a moltes membres de Jes煤s en Transici贸.

Perspectives de Futur

A Eivissa i Formentera cada vegada hi trobem un major desenvolupament de l鈥橢SS, per貌 la realitat a dia d鈥檃vui, com hem pogut veure, 茅s que t茅 molt poca pres猫ncia, 茅s molt poc coneguda, i hi ha molt poques entitats i persones que la duen a terme les seves activitats econ貌miques en aquest 脿mbit.

En primer lloc, seria desitjable que el Mercat Social de les Illes Balears, es poguera ampliar a Eivissa i Formentera, per貌 per aix貌 faria falta una important feina pr猫via d鈥檌nformaci贸 i sensibilitzaci贸, per a poder visualitzar la import脿ncia i l鈥檕portunitat que podria donar a les illes petites de les Balears, feta per entitats i persones de les Piti眉ses.

En relaci贸 a la molt greu problem脿tica de l鈥檋abitatge, causa directa d’exclusi贸 i pobresa a les Piti眉ses, les cooperatives autogestionades, en cessi贸 d麓煤s i en s貌l p煤blic, podrien donar importants oportunitats, per貌 la gran problem脿tica 茅s si hi ha terrenys p煤blics, per dedicar-hi, a Eivissa i Formentera. Aquestes cooperatives, juntament amb la recent normativa aprovada en l鈥櫭爉bit estatal, i les accions auton貌miques, poden ajudar a millorar la manca d鈥檋abitatge digne.

D鈥檃ltra banda, les empreses d鈥檌nserci贸, promogudes actualment nom茅s per Deixalles i, molt recentment, per C脿ritas, s鈥檋aurien de potenciar m茅s des de l鈥橝dministraci贸 p煤blica, donat que poden ajudar a rebaixar la depend猫ncia dels serveis socials, i de les prestacions econ貌miques a moltes persones de les illes que es troben en una situaci贸 de vulnerabilitat. Tamb茅 茅s veritat, que el teixit social actual de les illes, poc professionalitzat encara, en relaci贸 a la inserci贸 social i laboral de les persones vulnerables, no ajuda a qu猫 aquestes iniciatives econ貌miques puguin sortir endavant. Les empreses d鈥檌nserci贸 p煤blico-privades, poden donar els serveis que els Ajuntaments i consells necessiten, a Eivissa i Formentera.

En la meva opini贸, seria important tamb茅 continuar les tasques de sensibilitzaci贸 de les Administracions p煤bliques piti眉ses, i balears, i de les entitats socials, de la import脿ncia de donar suport a la difusi贸 i oportunitats que podria oferir l鈥橢SS, en totes les seves vessants. Per貌 per aix貌, es necessiten entitats socials i ambientals, conven莽udes, que ho puguin dur a terme.

Esperam que molt aviat, l鈥橢SS sigui una nova realitat, donat que Eivissa i Formentera necessiten diversificar la seva economia, fer-la m茅s social, justa, i ben encaminada cap a una transici贸 ecol貌gica justa, sense deixar ning煤 enrere, posant al centre a les persones. Tal volta, aprofitant aquesta oportunitat que la crisi pand猫mica del covid-19, ara 茅s el moment de obrir noves portes!



Aquesta web utilitza galetes. Aqu铆 pots veure la pol铆tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l鈥檃cceptes.    Veure
Privacidad