Introducció
Les arrels i els orígens del concepte d’Economia Social la trobam als grans nous corrents ideològics que neixen posteriorment a la revolució francesa, a partir del segle XIX, quan es varen crear innovadores formes d’organització com les cooperatives o entitats d’estalvi o de crèdit.
El concepte d’Economia Social i Solidària (ESS) sorgeix a mitjans del segle passat com una solució contra la desigualtat que el sistema capitalista genera, proposant l’aplicació de valors humans universals a l’economia com són l’equitat, la justícia social i la fraternitat. Als anys setanta del segle passat l’ESS sorgeix com un nou model econòmic que té com a objectiu la transformació de la societat, posant al centre les persones, i també, el medi ambient: neix una economia al servei de les persones.
Com a exemple pràctic i posant el peus a terra, la Carta de Principis de l’Economia Solidària, establerta per REAS Red de Redes (Xarxa d’Economia Social i Solidària), ens explica molt bé la seva filosofia. Els actuals ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) esmentats per l’ONU el 2015, carta de navegació de la nostra actual transició ecològica, ens recorden molt als principis de l’Economia Solidària.
Els sis principis de l’Economia Solidària són: Equitat (justícia en la igualtat), Treball (fent un especial reconeixement a tota la feina feta per les dones cuidant a les persones, al llarg de tota la història, fins avui), Sostenibilitat Ambiental (de la qual depenen per la nostra activitat productiva i de serveis), Cooperació (en comptes de la competència), Sense Fins Lucratius (que no significa que no siguin projectes que puguin obtenir beneficis econòmics, per reinvertir els objectius socioambientals), i el darrer, Compromís amb l’entorn (socioeconòmic, i ambiental).
La posada a la pràctica de l’ESS a Eivissa i Formentera, es desenvolupa tant a l’economia formal com a l’informal, trobant activitats i iniciatives molt diverses.
Al llarg de l’article, tractaré, de forma no exhaustiva, de l’activitat econòmica que generen a Eivissa i Formentera les empreses d’inserció (EI), associacions, fundacions i centres especials d’ocupació (CEO), i de les cooperatives (especialment les integrals, de treball associat, les d’habitatge, i les dedicades a les energies renovables). També comentarem les iniciatives de comerç just i banca ètica, concretament les cooperatives de crèdit, així com els de la Caixa d’estalvi balear.
Antecedents de l’ESS: a les Illes Balears i a les Pitiüses
No podem pas parlar de l’ESS al nostre país, i a les nostres illes, sense esmentar l’important paper de REAS, que va néixer el 1995, fa 25 anys. Actualment aglutina a desenes d’activitats econòmiques, essent constituïda per 15 xarxes territorials, una de les quals és REAS Balears.
De les 16 entitats que formen REAS a Balears, no trobem històricament cap entitat pròpia d’Eivissa i Formentera, tot i que, des del 2005 hi ha la Fundació Deixalles, mitjançant la seva delegació a l’illa d’Eivissa. Més endavant, trobarem dues entitats que entraran al Mercat Social Illes Balears, en el camp de l’agricultura ecològica, com veurem més endavant.
En relació amb el Comerç Just, el 2003, la Fundació Deixalles aterra a l’illa d’Eivissa, responent a la iniciativa d’un grup de voluntariat, decidit a obrir una botiga de comerç just a Eivissa, que als seus inicis va formar part de la xarxa de botigues de S’Altra Senalla Eivissa, passant a ser més tard La Botiga Solidària. Aquesta iniciativa va ser el primer pas de la Fundació, que poc més tard va començar el seu projecte d’inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat. Tot i que per raons econòmiques es va haver de tancar al 2011, la venda de productes de comerç just (principalment alimentació) continua fins a l’actualitat, al seu punt de venda de productes de segona mà.
Durant anys des de la Fundació Deixalles i la seva Botiga Solidària, es varen dur a terme activitats de sensibilització i conscienciació en relació amb la globalització de l’economia i el comerç just. A l’inici es varen dur a terme activitats educatives a l’àmbit formal, i també es varen dedicar molt d’esforços a l’organització conjunta, amb la Fundació Vicente Ferrer, i Algo Más (petita botiga de comerç just a Sant Miquel de Balançat, també desapareguda avui dia), de les celebracions del Dia Internacional del Comerç Just. Es van organitzar diferents mercats de nadal de comerç just.
També es va posar en marxa el projecte de Compra Pública Ètica, en coordinació amb entitats de comerç just a la resta de les illes Balears com Càritas Menorca, i la resta de delegacions de Deixalles a Mallorca, que va possibilitar, durant anys, la feina dedicada a la sensibilització i la promoció de la contractació i compra de béns i serveis ètics per part de les administracions públiques de balears.
Totes aquestes activitats varen ser possibles gràcies al ferm suport de la Direcció General de Cooperació i el Fons Pitiús de Cooperació
El 2007, s’aprova la Llei d’Empreses d’Inserció, que regula i dóna suport a les societats cooperatives legalment constituïdes, i qualificades pel Govern Balear, que produeixen béns i serveis. L’objectiu social de les mateixes, ha de ser la integració i formació sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat, com trànsit cap a una ocupació en el mercat laboral ordinari. Han de ser promogudes per entitats sense ànim de lucre: associacions i fundacions, amb objectius d’inserció social, contemplant-se també, la creació d’empreses de forma conjunta amb l’Administració pública.
Uns anys després, es varen constituir dues primeres empreses d’inserció a Balears, promogudes, respectivament, per Fundació Deixalles (Deixalles Serveis Ambientals EI SL) el 2011, i per Càritas Menorca (Tractament Integral de Residus Voluminosos de Menorca SLU) el 2009. Ambdues empreses, continuen la seva activitat avui en dia, i es dediquen a la inserció sociolaboral i la recuperació de residus (mobles electrodomèstics i roba, principalment). Deixalles Serveis Ambientals, va tenir des del primer moment, i fins a l’actualitat, persones contractades per a desenvolupar serveis a les illes d’Eivissa i Formentera. Cal dir, que, a finals del darrer any, Càritas Diocesana d’Eivissa, ha anunciat que el passat mes, ha constituït una empresa d’inserció per a la gestió i recuperació del residu tèxtil.
L’ESS avui, a Eivissa i Formentera
Empreses d’inserció (EI)
Actualment només hi ha una empresa d’inserció, que desenvolupa feines principalment a Mallorca, però també ho fa des de la delegació d’Eivissa, a les Pitiüses. L’EI és Deixalles Serveis Ambientals EI SL, com ja hem dit promoguda per la Fundació Deixalles. Actualment només desenvolupa feines en el camp de la gestió de residus, però fins abans de la crisi sanitària de la COVID-19, duia a terme també serveis en el camp de la gestió i conservació dels espais naturals, així com en el de la neteja, manteniment d’edificis i espais públics. Aquesta EI dona, de mitjana, uns cinc llocs de feina a l’any
Centres especials d’ocupació (CEO)
Actualment, considerem que, en el camp de l’ESS, només hi ha tres CEO dedicats a la realització de serveis mitjançant contractacions de persones amb discapacitat. El CEO que realitza més activitat actualment, és APFEM Aktúa (creat el 2017), promogut per APFEM (Asociación Pitiusa Pro Salud Mental)
L’objectiu d’aquest CEO és, segons APFEM, “ajudar a la inserció de les persones amb discapacitat, facilitar la seva autonomia i integració i conscienciar als serveis públics i privats perquè ofereixin la seva col·laboració i millorar les expectatives personals dels nostres treballadors. Alhora, tenim l’obligació d’oferir productes d’alta qualitat. Les persones que componen la nostra plantilla gaudeixen àmplia experiència, formació i il·lusió per a dur a terme qualsevol demanda que satisfaci als nostres clients”.
APFEM Aktúa ofereix serveis de càtering (oferint treball a més de 10 persones amb treball adaptat), un servei de neteja a domicili, escoles, centres assistencials (9 llocs de feina), servei de manteniment vari (pintura, jardineria, restauració, condicionament d’immobles, mobiliari urbà…), i com a darrer servei en marxa, la missatgeria.
La Fundació Deixalles té un altre CEO, amb activitat a Mallorca i a Eivissa, tot i que la seva principal activitat empresarial, la fa mitjançant l’EI. Fundació Deixalles, i APFEM, amb els seus CEO, han desenvolupat, de manera conjunta, serveis de manteniment de mobiliari urbà, de manera conjunta, per un ajuntament de l’illa d’Eivissa.
El tercer CEO, està promogut per ASPANADIF (Asociación de Padres de Niños y Adolescentes Discapacitados de Ibiza y Formentera), i està dedicat a l’ocupació protegida en l’àmbit de la jardineria i el manteniment. A part del CEO, s’ha de remarcar la seva activitat com a forn de rebosteria, i el seu centre ocupacional, i el servei de neteja d’automòbils.
Cooperatives
Segons UCTAIB (Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears), a dia d’avui hi ha 36 cooperatives a Eivissa i Formentera (segons el Registre de Cooperatives de les Illes Balears), 19 de treball associat, 8 d’habitatge, 6 agràries, 1 de serveis i 1 integral. Només hi ha una cooperativa registrada a Formentera, la Cooperativa del Camp. És important recalcar que tenim la certesa que no totes estan actives, donat que, malauradament, el Registre Balear de Cooperatives, no actualitza les dades quan una cooperativa ja no està en funcionament.
En relació amb les cooperatives de treball associat, les dades més fiables que tenim, són de les cooperatives que estan afiliades a UCTAIB. Segons les seves dades, hi ha 16 cooperatives i 3 microcooperatives a les Pitiüses. D’aquestes, hi ha 4 cooperatives associades a UCTAIB, i actives avui: Madres y padres de Ibiza, s. microcoop (Acompanyament a la primera infància – mares i pares de dia). Mendra y abuelita Carmen s. microcoop), Studio Rethink ibiza s. microcoop.(dedicada a disseny d’interiors i sostenibilitat en relación al plàstic reciclat) i Centmans s. cooperativa (dedicada a la Gestió Patrimonial: restauració, intervencions arqueològiques, estudi d’edificis històrics, i serveis de gestió).
La Cooperativa Integral d’Eivissa (CIE), que s’inspira al model de les Cooperatives Integrals Catalanes, segons la seva web ens diu que és una iniciativa creada per a donar resposta a les inquietuds d’algunes persones de l’illa que volen dur a terme un sistema d’autogestió en les seves activitats quotidianes des d’àmbits molt diversos.
Creada el 2013, va nèixer per a facilitar la compra i venda de productes artesanals de les persones sòcies del grup de consum que gestionava la compra de cistelles de fruites, verdures i altres articles ecològics i locals. Es va instaurar un mercat d’intercanvi i banc del temps, basat als “ecos” moneda virtual basada al Sistema internacional CES (Community Exchange System). Aquest projecte va muntar un sistema molt interessant d’intercanvi, que va ser molt popular, donant resposta per a cobrir moltes necessitats socials, en una illa amb un cost de la vida a prou alt. La CIE també organitza, des de fa anys, el Mercat de Forada, tots el dissabtes, on es pot adquirir producte local i ecològic, i diferents artesanies elaborades a Eivissa. Els darrers anys, la seva activitat i moviment social, ha disminuït.
Cooperatives d’habitatge o Co-housing
És ben sabut que a les Pitiüses tenim un greu problema social, que és l’accés digne a l’habitatge, donat que els preus, a totes dues illes, són extremadament alts i especulatius, amb molt poques excepcions, essent encara més greu la situació a Formentera. Aquesta situació, injusta, està fent que moltes persones i unitats familiars, visquin en situació precària donat que han de dedicar un alt percentatge del salari, al pagament del lloguer. El resultat final és que, cada dia més sovint molta gent, o queda en una situació de vulnerabilitat, o finalment abandona les Pitiüses de forma definitiva, deixant les seves arrels en aquestes illes Segurament és, per aquesta raó, que Eivissa ha estat l’illa pionera a les Balears en la creació de cooperatives d’habitatge mitjançant l’autopromoció, o altres vies més convencionals.
Segons les dades d’UCTAIB, avui en dia hi ha 8 cooperatives d’habitatge a l’illa d’Eivissa, de les quals sembla ser que només 2 són autopromocionades (és a dir, que les persones promotores, són les que finalment viuran a l’habitatge), Societat Cooperativa Es Porxos (2017) i Societat Cooperativa Els Sanadors (2018). La primera, són 3 unitats de convivència que varen decidir crear una cooperativa per a poder accedir a un habitatge digne, i la segona, un grup de més de 5 unitats de convivència de treballadores i treballadors de l’àmbit sanitari, que creient en el model cooperatiu, també varen apostar per aquesta opció.
Hi ha una tercera cooperativa, Gatzara Ecosocial (que va néixer el 2011), no constituida formalment, degut principalment a la greu dificultat per a trobar un solar, i a la inexistència de sòl públic dedicat a aquest tipus de projectes cooperatius. Gatzara va arribar a tenir 17 unitats de convivència, formades per unes 25 persones.
Les tres cooperatives van formar la Coordinadora de Cooperatives d’Habitatge, des de la qual s’han dut a terme moltes reunions amb l’Administració pública, especialment amb el Govern Balear – Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) i el Consell d’Eivissa. El resultat d’aquesta feina va ser que el Consell d’Eivissa, juntament amb el Govern balear, va anunciar la seva intenció de promocionar la creació d’aquest tipus de cooperatives en règim de cessió d’ús a l’illa d’Eivissa mitjançant el programa Cohabita, basat en la cessió de sòls públics amb el seu projecte arquitectònic a cooperatives per a l’autopromoció d’habitatge protegit en cessió d’ús. El problema va ser que, el 2018, aquest programa només va oferir solars a l’illa de Mallorca, quan el moviment cooperativista i les unitats de convivència activa, estaven a Eivissa.
Les cooperatives de cessió d’ús són un model de cooperativa no especulatiu, la fi de la qual no solament és construir sinó generar un espai on poder viure. A diferència d’una cooperativa ordinària, quan finalitza la construcció la cooperativa no desapareix. L’usuari no és un propietari tradicional, té un dret d’ús de l’habitatge perpetu perquè la propietat de l’habitatge és de la pròpia cooperativa. Es tracta d’un model intermedi entre el lloguer i la compra, en el qual el cooperativista paga una quota per cobrir el deute adquirit i una altra quota social per reinvertir en projectes similars (extracte article Ara Balears, 11-01-2019)
Un aspecte molt important es que en aquest tipus de model, els habitatges no es poden vendre ni llogar turísticament, no són un bé d’inversió, si deixes la cooperativa i l’habitatge, una altra persona et substituirà, de manera que queda controlada l’especulació immobiliària, que és el gran punt feble d’Eivissa i Formentera.
Cooperatives d’energies renovables: Som Energia Eivissa – Formentera
Som Energia és una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre. Les seves activitats principals són la comercialització i la producció d’energia elèctrica d’origen renovable. Estan compromesos a impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100% renovable.
A Eivissa i Formentera trobem que hi ha més de 200 persones sòcies, a més d’un Grup Local, que al llarg dels anys ha estat i està molt vinculat a Amics de la Terra Eivissa (molt compromesa des de fa molts d’anys amb la promoció de les renovables), i amb altres entitats com la CIE (Cooperativa Integral d’Eivissa).
El Grup Local té tres línies d’acció: La primera és la promoció de Compres Col·lectives d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica. El seu primer projecte ha esta Solpost Pitiüses, una compra de més de 30 projectes d’autoproducció fotovoltaica, a Eivissa i Formentera, que avui està ja en la seva recta final, executant totes les obres de les instal·lacions. La segona és la difusió i la promoció de les energies renovables, dirigida a les administracions públiques, les empreses i la societat civil organitzada. La tercera i més recent línia de feina, és la interessant promoció de les anomenades Comunitats Energètiques (sostenibles), amb un objectiu social (pobresa energètica i participació social) i ambiental.
Cooperatives de crèdit ètiques: Fiare Banca Ètica
Fiare Banca Ètica és una cooperativa de crèdit italoespanyola, i el seu origen al nostre territori, es remunta a abans del 2005, a Euskadi, amb la creació de la Fundación Inversión y Ahorro Responsable (FIARE). Només hi ha dues oficines, a Bilbao i a Barcelona. La falta d’oficines físiques, tot i que avui funcionam amb la banca electrònica, podria ser una raó de pes, per la baixa contractació dels seus serveis bancaris.
A Eivissa i Formentera, des dels inicis, hi ha 17 persones sòcies, de les quals dos són entitats (Fons Pitiús de Cooperació i la Cooperativa Integral d’Eivissa (CIE)). La base social de la cooperativa és molt àmplia, i aquesta s’organitza a través dels GITs (Grups d’Iniciatives Territorials). També persones sòcies d’Eivissa forma part de la Comissió d’Avaluació Socioambiental de les Illes Balears; aquesta té la funció d’avaluació de la responsabilitat social i ambiental de les iniciatives a finançar en el territori, així com de la identificació de l’entitat a finançar amb els valors del banc, fet per part de les mateixes sòcies de la cooperativa. Fiare és un banc altament participatiu, que va molt més enllà de la participació, per exemple, a les Assemblees Anuals.
Imatge: Nau de la fundació Deixalles. Diario de Ibiza.
El Mercat Social de REAS Balears
Un dels projectes més interessants de REAS, és el Mercat Social Balears, és una de les seves millor iniciatives, essent una molt útil guía de serveis oferts per les iniciatives d’ESS a les Illes Balears, a l’abast de la ciutadania, la societat civil organitzada i teixit empresarial.
A Eivissa i Formentera, trobem encara molt poques empreses dins del catàleg de serveis: Fundació Deixalles, Deixalles Serveis Ambientals EI S.L, i en el camp de l’agricultura ecológica, Can Fontet (Finca ecològica de producció d’horta i fruita. Recuperació de les varietats locals i races autòctones d’Eivissa. Venda directa i membre de la Cooperativa Ecofeixes.), Ecofeixes (cooperativa de producció i comercialització de productes ecològics d’Eivissa), i APAEEF (Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera), que té com a objectiu principal potenciar l’agricultura ecològica a les Illes Pitiüses.
Fundació Deixalles, és una entitat sense afany de lucre constituïda el 1986 a Mallorca, té la seva seu a Eivissa des del 1995, té com a objectiu principal la inserció sociolaboral de persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, mitjançant el desenvolupament de diverses activitats socials i econòmiques relacionades amb la recollida i reutilització de mobles, electrodomèstics, i roba, així com el transport, gestió de deixalleries, serveis de neteja i consergeria.
També duu a terme través de les tasques de conservació i manteniment d’edificis i jardins, i actuacions adreçades a la conservació d’àrees natural relacionades amb les platges, torrents, zones forestals i altres àrees naturals (especialment en relació al control d’espècies invasores vegetals).
Moltes d’aquestes feines, es duen a terme per l’Administració pública, o per ens privats, a través de l’empresa d’inserció Deixalles Serveis Ambientals, el Centre Especial d’ocupació, a través d’itineraris prelaborals de formació sociolaboral i places concertades amb el Consell d’Eivissa. És important comentar el servei d’orientació laboral itinerant a tots els municipis de l’illa, i el servei d’intermediació laboral que es du a terme a Eivissa des dels seus inicis, fins avui en dia.
A finals del 2021, Deixalles té una nova seu, al mateix polígon industrial del Cor de Jesús, on continua tota la seva feina, i la seva zona d’exposició i venda de productes de segona mà, a preus molt accesibles, de bona qualitat i l’abast per a tota la ciutadania. En aquest nou espai, segueix em marxa el punt de venda de productes d’alimentació de comerç just, mantenint i millorant els nivells de vendes de producte de Botiga Solidària, essent la delegació, amb molta diferència, que més ven. Això és un bon resultat, tenint en compte que avui dia, la majoria de les vendes de productes alimentaris de comerç just, es fan al supermercats i botigues convencionals.
Altres iniciatives de l’ESS
Caixa Colonya i la Fundació Guillem Cifre de Colonya
És important l’aportació de Caixa Colonya a l’illa d’Eivissa, des de fa poc, amb dues oficines, una a Vila (Eivissa ciutat) i un altra a Santa Eulària des Riu. El ferm compromís social d’aquesta entitat, amb la seva Obra Social, i l’oferta de productes ètics (compte corrent i el compte d’estalvi ètic), fa que aquesta caixa d’estalvis, fundada l’any l’any 1880 per Guillem Cifre de Colonya, primer, com a institució d’ensenyament i immediatament després com a caixa d’estalvis escolar, sigui l’opció preferida per a les entitats socials i ambientals de les Pitiüses, especialment d’Eivissa.
L’Obra social subvenciona any rere any molts de projectes duts a terme per moltes entitats socials i ambientals de les Pitiüses.
També és destacable el seu Comité Ètic, format per membres de la Fundació Guillem Cifre de Colonya i per representants de les entitats socials de les illes.
ARÇ i Som Connexió
Són cooperatives catalanes que donen serveis a nivell estatal, dins del Mercat Social de les Illes Balears.
ARÇ és una corredoria d’assegurances especialitzada en el sector de l’economia social i solidària, el món associatiu i les energies renovables, encara que molt desconegudes a les illes d’Eivissa i Formentera, igual que SOM Connexió, cooperativa dedicada a donar serveis de telefonia i internet. Les dues entitats, donen serveis a entitats, empreses i particulars.
Jesús en Transició
Iniciativa inspirada en la fórmula dels “pobles en transició”, persegueix la transició ecològica, treballa per aconseguir una societat més resilient davant el canvi climàtic i la crisi energètica. duta a terme per les vesines i vesins del poble de Jesús, al municipi de Santa Eulària des Riu.
És un moviment social molt important a l’illa d’Eivissa, duent a terme projectes ciutadans com la recuperació de camins públics abandonats, i la promoció d’horts urbans. Respecte a l’ESS, s’ha organitzat anualment, les Fires del Mercat Social, a la plaça del poble. A destacar, és la realització de la compra col·lectiva d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica, en associació amb Hola Luz, per a moltes membres de Jesús en Transició.
Perspectives de Futur
A Eivissa i Formentera cada vegada hi trobem un major desenvolupament de l’ESS, però la realitat a dia d’avui, com hem pogut veure, és que té molt poca presència, és molt poc coneguda, i hi ha molt poques entitats i persones que la duen a terme les seves activitats econòmiques en aquest àmbit.
En primer lloc, seria desitjable que el Mercat Social de les Illes Balears, es poguera ampliar a Eivissa i Formentera, però per això faria falta una important feina prèvia d’informació i sensibilització, per a poder visualitzar la importància i l’oportunitat que podria donar a les illes petites de les Balears, feta per entitats i persones de les Pitiüses.
En relació a la molt greu problemàtica de l’habitatge, causa directa d’exclusió i pobresa a les Pitiüses, les cooperatives autogestionades, en cessió d´ús i en sòl públic, podrien donar importants oportunitats, però la gran problemàtica és si hi ha terrenys públics, per dedicar-hi, a Eivissa i Formentera. Aquestes cooperatives, juntament amb la recent normativa aprovada en l’àmbit estatal, i les accions autonòmiques, poden ajudar a millorar la manca d’habitatge digne.
D’altra banda, les empreses d’inserció, promogudes actualment només per Deixalles i, molt recentment, per Càritas, s’haurien de potenciar més des de l’Administració pública, donat que poden ajudar a rebaixar la dependència dels serveis socials, i de les prestacions econòmiques a moltes persones de les illes que es troben en una situació de vulnerabilitat. També és veritat, que el teixit social actual de les illes, poc professionalitzat encara, en relació a la inserció social i laboral de les persones vulnerables, no ajuda a què aquestes iniciatives econòmiques puguin sortir endavant. Les empreses d’inserció público-privades, poden donar els serveis que els Ajuntaments i consells necessiten, a Eivissa i Formentera.
En la meva opinió, seria important també continuar les tasques de sensibilització de les Administracions públiques pitiüses, i balears, i de les entitats socials, de la importància de donar suport a la difusió i oportunitats que podria oferir l’ESS, en totes les seves vessants. Però per això, es necessiten entitats socials i ambientals, convençudes, que ho puguin dur a terme.
Esperam que molt aviat, l’ESS sigui una nova realitat, donat que Eivissa i Formentera necessiten diversificar la seva economia, fer-la més social, justa, i ben encaminada cap a una transició ecològica justa, sense deixar ningú enrere, posant al centre a les persones. Tal volta, aprofitant aquesta oportunitat que la crisi pandèmica del covid-19, ara és el moment de obrir noves portes!
