Articles

Aquest núm. 106, De l’Autonomia a la Sobirania, ha estat coordinat per Josep Valero i Miquel Rosselló. Persones col·laboradores d’aquest núm: Catalina Martorell, Damià Pons, Sebastià Serra, Nel Martí, Miquel Rosselló, Miquel Vidal, Fanny Tur, Josep Valero, Sílvia Tur, Eduard Riudavets, Antoni Marimon, Lila Thomàs i Marta Carrió. Imatge de portada: Mosaic humà a la… Continueu llegint Crèdits

Editorial Bloc 1. Antecedents durant la Restauració i la República 1.1 Els inicis del Federalisme a Mallorca. La proclamació de la República Federal (1873). Catalina Martorell 1.2 Les reivindicacions regionalistes i Miquel Dels Sants Oliver. Damià Pons 1.3 L’Estatut del 31. Sebastià Serra 1.4 L’Estatut del 31 vist des de Menorca. Nel Martí Bloc 2.… Continueu llegint Índex

Entre l’any 2022 i el 2023 se celebra l’aniversari de quatre fites significatives en allò que podríem anomenar el llarg camí del nostre petit País per l’autogovern. L’octubre del 2022 s’han complert quaranta-cinc anys de la gran manifestació per l’autonomia i el desembre del mateix any farà seixanta anys que va néixer l’Obra Cultural Balear.… Continueu llegint Editorial

Proclamació de la República, Palma, abril de 1931 Font: Fideus.com

Catalina Martorell Fullana Doctora en Història (UAB) El període del Sexenni Revolucionari (1868-1874) es pot considerar el punt d’inici de la reivindicació del federalisme. Fou el moment en què va fer la seva aparició un nou partit, el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), el qual proposava acabar amb la monarquia espanyola i propugnava una República… Continueu llegint 1.1 Els inicis del federalisme a Mallorca: la proclamació de la República Federal (1873)

Els textos programàtics Damià Pons Amb la publicació de Cosecha periodística (1891) i de La qüestió regional (1899), Miquel dels Sants Oliver va fer les primeres formulacions clarament programàtiques del regionalisme nacionalista mallorquí. En ambdós llibres, hi trobam tots els ingredients que seran característics d’aquest corrent ideològic al llarg de tot el seu recorregut futur.… Continueu llegint 1.2 EL REGIONALISME / NACIONALISME POLÍTIC, DEL 1890 AL 1931

Sebastià Serra BusquetsA partir del mes d’abril de 1931, amb posterioritat a les eleccions municipals del dia 12 d’abril i de la instauració de la Segona República el dia 14 del mateix mes, des dels àmbits del moviment associatiu democràtic s’expressava públicament entusiasme i es preveia un horitzó amb gran optimisme.S’analitzava ben aviat que havia… Continueu llegint 1.3 El Projecte d’Estatut durant la Segona República

Nel Martí El primer intent autonòmic de la història contemporània de les Illes Balears va venir de la mà de la Segona República (1931-1936), amb un text —la Constitució de 1931— que reconeixia les regions, a més dels municipis, i les atorgava la possibilitat d’obtenir règims d’autonomia. També recollia per a les Illes Canàries que… Continueu llegint 1.4 L’Estatut de 1931 vist des de Menorca

Imatge del Congrés de Cultura Catalana, 1976 Font: Vicenç Matas, "El congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977) (Marta Rovira ed., 2020, Editorial Afers)

Miquel Rosselló Fundacions Darder Mascaró La gran manifestació del 29 d’octubre de 1977 reivindicant un Estatut d’autonomia que va omplir fins a la bandera la plaça Major de Palma solament es pot explicar si es té en compte les múltiples accions, mobilitzacions i lluites dutes a terme les dues dècades anteriors a Mallorca. El cop… Continueu llegint 2.1 Les lluites per la llengua, cultura i l’autogovern els anys seixanta i setanta

Miquel Vidal La qüestió nacional dels organismes d’unitat política (1972-1977) Ja als inicis de la dècada dels setanta, encara sota el jou de la dictadura, trobam els primers posicionaments polítics a favor de l’autonomia per part de la política autòctona a les Illes Balears. Des de la Mesa Democràtica de Balears (1972), passant per la… Continueu llegint 2.2 Els posicionaments polítics davant l’autonomia balear Dels organismes unitaris als avantprojectes partidistes

Fanny Tur Riera La Transició va consistir principalment a passar sense fer remor i sense passar comptes, d’una dictadura genocida a una democràcia vigilada. Aquest fet és una anomalia ètica. Estats com l’Argentina o Xile, que havien copiat a l’antiga metròpoli el model colpista i les maneres de governar, sí que varen saber jutjar alguns… Continueu llegint 2.3 La Transició a Eivissa. Alguns noms, alguns fets

Mallorquins! Ens reunim avui aquí, en representacions de les forces polítiques de l’illa germana de Menorca i amb l’adhesió dels pobles d’Eivissa i Formentera, per a reivindicar col·lectivament, unitàriament, el nostre dret a reclamar unes institucions d’autogovern que tengueren durant segles i que ens foren preses, en nom del dret de conquista, fa ja prop… Continueu llegint 2.4 PARAULES de Josep Maria Llompart a la plaça Major, al final de la Manifestació per l’Autonomia del 29 d’octubre del 1977*

Josep Valero González Conseller comunista al CGI 1979-1983 El pacte autonòmic del 1977 El 4 de juny de 1977 a la Fundación Dragán de Palma, se signa el Pacte Autonòmic. El signen totes les forces que es presentaven a les eleccions del 15 de juny de 1977, excepte Aliança Popular, Alianza Nacional 18 de Julio-Fuerza… Continueu llegint 3.1 LA PREAUTONOMIA. ELS CONDICIONANTS DE LA NOSTRA AUTONOMIA

Sílvia Tur Ribas Exdiputada al Parlament i membre de Gent per Formentera El Consell Insular de Formentera esdevingué una realitat, tant des del plànol jurídic com en el fàctic, a partir del dia 2 de març de 2007, data en què va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma… Continueu llegint 3.2 Formentera i el seu consell insular, un abans i un després a partir del 2007

Eduard Riudavets És de justícia que comenci aquest escrit, que pretén analitzar els principals trets de la reforma estatutària, tot deixant ben clar que no és la meva intenció fer una narració asèptica del procés. Això ho deix per als historiadors. És llavors una interpretació personal redactada a partir de la meva ideologia menorquinista, sobiranista… Continueu llegint 3.3 LA REFORMA DE L’ESTATUT DEL 2007

Antoni Marimon Riutort Historiador L’autonomia aconseguida per les illes Balears el març de 1983 va esser molt limitada i arribà molt tard. La nacionalitat que acumulava més trets diferencials, com la insularitat, la llengua, aleshores encara hegemònica, una història molt diferenciada i la pervivència del dret foral privat, no va tenir prou empenta per obtenir… Continueu llegint 3.4 ENTRE EL NEGRE I EL GRIS. BALANÇ DE QUATRE DÈCADES D’AUTONOMIA

Lila Thomàs i Andreu El fet que a aquest número de l’altramirada.cat trimestral,dedicat a De l’autonomia a la sobirania, inclogui un article dedicat a la corrupció política ja diu molt de la imatge que hem transmès com a Comunitat Autònoma a la resta de l’Estat. Les Illes Balears són conegudes arreu d’Europa com a lloc… Continueu llegint 4.1 La corrupció política a la nostra Autonomia

Miquel Rosselló Xamena Parlar de projecte autonòmic és parlar de l’Estat i el seu model territorial. El nostre espai polític, el del sobiranisme d’esquerres té tendència a situar-se en una posició d’exterioritat a l’Estat (l'espanyol no com a equivalent a una idea cultural, sinó a la construcció política) i, encara més, a la idea autonòmica1.… Continueu llegint 4.2 L’Estat autonòmic està esgotat. Llarga vida a l’autogovern

Marta Carrió Palou Avui dia, afirmar que l’Estatut d’autonomia és un marc de relació amb l’Estat que ja no basta per donar resposta a les necessitats que tenim com a País és una obvietat. Com a fita, i comença a ser inajornable, es fa necessari explorar i avançar cap a nous models, i desenvolupar noves… Continueu llegint 4.3 Seguir caminant cap a l’autogovern