Entre l’any 2022 i el 2023 se celebra l’aniversari de quatre fites significatives en allò que podríem anomenar el llarg camí del nostre petit País per l’autogovern. L’octubre del 2022 s’han complert quaranta-cinc anys de la gran manifestació per l’autonomia i el desembre del mateix any farà seixanta anys que va néixer l’Obra Cultural Balear. El març del 2023 farà quaranta anys que s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, l’abril del mateix any es compliran cent anys de la constitució d’Acció Cultural per Mallorca.
Des de l’Altra Mirada hem pensat que eren quatre dates suficientment importants per dedicar un número monogràfic de l’Altra Mirada a la nostra lluita per l’autogovern, que l’hem nomenat “De l’Autonomia a la Sobirania” i que esperem que sigui del vostre gust. L’hem dividit, aquest número 106, que teniu a les vostres mans en quatre grans blocs.
El primer es refereix als antecedents de la lluita per la nostra llengua, cultura i autonomia fins a la segona República. Partint de les primeres reivindicacions durant “la gloriosa” i del paper de regionalistes com Miquel dels Sants Oliver, el paper fonamental dels republicans federals o d’Acció Cultural per Mallorca, fins a l’intent d’Estatut del 1931, vist pels mallorquins i pels menorquins.
En el segon bloc es fa un recorregut per les lluites per l’autonomia durant el franquisme fins a la gran manifestació del 29 d’octubre del 1977 que va omplir la plaça Major de Palma clamant per un Estatut d’autonomia.
Després de la llarga i terrorífica nit que varen suposar les dècades dels anys quaranta i cinquanta, als inicis dels setanta, del segle passat, es produeix un fet de gran transcendència que és el naixement de l’Obra Cultural Balear i que aixeca el vol d’una lluita, primer oculta i a poc a poc agafant més volada per la defensa de la llengua catalana i la nostra cultura. Podríem dir que es recuperen les banderes que aixecaren abans i durant la República.
Però a partir dels anys setanta les reivindicacions culturals a favor de la nostra llengua, cultura, música, teatre… Van anar evolucionant cap a l’exigència d’una autonomia plena i lògicament de les llibertats polítiques, no oblidem que estem parlant del franquisme. Durant aquests anys es popularitzà en els actes públics, manifestacions, concerts i tota mena d’activitats prohibides i reprimides el crit de “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”.
Dediquem espai a glossar dues activitats molt àmplies i transversals que es desenvoluparen en aquells anys, la campanya per la Cooficialitat del català i el Congrés de Cultura Catalana.
Així mateix donem compte de les distintes propostes d’Estatuts d’Autonomia que veuen la llum. L’Assemblea popular de Mallorca presenta el que es va anomenar Estatut de Cura, les propostes del Partit Comunista, Socialista, UCD i PSM i estem molt satisfets de publicar en aquest apartat el discurs íntegre de Josep Ma Llompart a la plaça Major al final de la mobilització del 29 d’octubre.
En el tercer bloc parlem de la consecució de l’autonomia i la seva posterior evolució. Comencem per la constitució de l’Assemblea de Diputats, després de les primeres eleccions democràtiques, la Constitució espanyola, la Comissió dels 11 i la creació dels Consells Insulars.
No ens podem referir a l’aprovació del nostre Estatut, el 1983, sense tenir present algunes qüestions. Primer que fou dels últims Estatuts aprovats, el tercer per la cua. I que la seva aprovació es produeix després d’un esdeveniment transcendental pel futur de la democràcia espanyola, que fou el cop d’estat de Tejero, que segons la nostra opinió va consolidar definitivament allò que hem anomenat el “règim del 78”. S’havia aprovat la LOAPA, la primera gran normativa recentralitzadora i va beneir el bipartidisme que precisament començà amb un gran pacte de fins a on podien arribar les autonomies.
Seguim amb el naixement del nostre Estatut que a pesar de no complir les expectatives dels que lluitaren durant ants per una autonomia plena, no podem deixar de reconèixer que l’Estatut no era ni molt manco una mera descentralització administrativa i que el fet de comptar amb un Parlament propi suposava un reconeixement implícit de la nostra sobirania. També abordem la constitució posterior del Consell de Formentera i la reforma de l’Estatut del 2007, que per cert, fou l’única reforma que es pogué fer sense un pacte bipartidista previ. Gràcies al fet que el President Zapatero ho va voler així.
I el quart bloc afronta un dels grans mals de l’Autonomia, la corrupció i allò que podem anomenar l’esgotament del model, albirant un futur cap una plena sobirania.
