Lila Thomàs i Andreu
El fet que a aquest número de l’altramirada.cat trimestral,dedicat a De l’autonomia a la sobirania, inclogui un article dedicat a la corrupció política ja diu molt de la imatge que hem transmès com a Comunitat Autònoma a la resta de l’Estat. Les Illes Balears són conegudes arreu d’Europa com a lloc de vacances, unes illes petites amb paisatges espectaculars, bons serveis hotelers i d’oferta complementària, més aviat assequibles per a butxaques de tota casta, des de les ben plenes que tenen llocs cars a espais emblemàtics fins a aquelles més minses que poden permetre’s uns dies lluny dels seus països freds.
A l’Estat espanyol aquesta imatge també l’hem projectada, a més popularitzada gràcies als viatges d’hivern promoguts per l’IMSERSO, que han donat a conèixer les nostres illes a aquella part de la població que abans no podia viatjar per manca de recursos econòmics.
A aquestes referències turístiques amb totes les variants que vulgueu, des dels viatges en grups, a altres culturals, o de senderisme, o de biciclistes… li hem d’afegir una imatge que durant anys ha tingut com a referència la corrupció política, el malbaratament dels doblers públics, fins i tot els furts, per part de representants polítics elegits democràticament.
A les facultats universitàries s’ha estudiat els casos més sonats, més mediàtics, com els que ha protagonitzat un exministre de Medi Ambient, en Jaume Matas o el cunyat i germana del Cap d’estat, el rei.
El febrer de l’any 2015 l’altramirada.cat va publicar un ESPECIAL DOSSIER CORRUPCIÓ, amb dades dels anys 2001-2014. Les dades quedaren curtes. Abans de l’any 2001, en temps dels primers anys de la nostra Comunitat Autònoma ja hi va haver casos denunciats en seu parlamentària i als tribunals de justícia.
Cas Zeus i Torcal, fou un presumpte cas de corrupció que afectà a principis dels anys vuitanta, concretament el 1984, el primer President del Govern de les Illes Balears, Gabriel Cañellas. Denunciat pel PSM i PSIB-PSOE pel fet que les seves constructores Promocions Zeus i Construccions Torcal treballaren en obres oficials, contractes per valor d’onze milions de pessetes, en quatre de les onze obres ofertes per l’executiu de les Illes Balears. Segons els arxius de la Seguretat Social hi figurava com a administrador d’una d’elles amb posterioritat a la seva arribada a la presidència del Govern. Tot s’inicià amb una pregunta parlamentària del diputat Sebastià Serra Busquests, es va constituir una Comissió d’investigació parlamentària, les conclusions de la qual foren rebutjades pel PP que tenia majoria al Parlament. El PSIB-PSOE preparà una moció de censura que finalment no presentà per ordre de la direcció estatal.
Cas Túnel de Sóller fou el cas que provocà la dimissió del primer President de la nostra autonomia, Gabriel Cañellas. Recordem que es jutjà l’adjudicació irregular de les obres de construcció del Túnel de Sóller a Antoni Cuart empresari soci del president Cañellas, i el pagament d’uns 50 milions de pessetes a la Fundació Illes Balears, presidida per aquest i al mateix PP per cobrir les despeses de les campanyes electorals de 1989 i 1991.
El procés s’inicià el 7 d’abril del 1995 per la denúncia d’IU-Esquerra Unida de les Illes Balears per suposada prevaricació continuada de Gabriel Cañellas, Bartomeu Reus i Jeroni Saíz, ambdós exconsellers i també José Antonio Berastaín, secretari general del PP. El 13 de juliol del mateix any va dimitir el President obligat per José Ma Aznar, fou substituït per Cristòfol Soler.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears tancà el cas declarant provades les acusacions, però quedaren absolts per la prescripció del delicte.
Són ambdós els casos més coneguts i amb conseqüències més importants que visquérem abans de l’entrada del nou segle. No oblidem el Cas Bon Sossec, el cementiri privat de Marratxí amb implicacions del batle de Palma Joan Fageda i la seva empresa de construcció. Finalment no s’obrí cap investigació per no haver-hi denúncies als tribunals.
Des de l’any 2001 fins al 2014 segons el dossier esmentat sumen 39 els casos de corrupció política a les nostres Illes. De tots ells el resum: 21 casos del Partit Popular, Unió Mallorquina 8. PP-UM sumen 4 casos més. ASI-PP, un. PP-PSOE un d’urbanisme de Sant Josep de sa Talaia, d’Eivissa.
Us recoman l’esmentat dossier, el trobareu al web d’aquesta revista digital. No puc reproduir tots els casos estudiats, vull esmentar que hi trobareu el cas d’Eivissa centre, del PSOE que finalment fou arxivat sense consistència en la denúncia. O encara el cas obert sobre l’adjudicació de l’empresa de neteja de Marivent.
La condemna més alta, fins ara, a un càrrec polític de les Illes Balears és de setze anys de presó a l’exconseller de Comerç, Indústria i Energia del govern del PP de Jaume Matas, Josep Juan Cardona, el famós cas Scala també conegut com el cas Cola-Cao, per cert gràcies a la denúncia feta per l’exconsellera Francisca Vives, del PSM.
Molts alts representants polítics han conegut la presó com l’expresidenta del Consell i del Parlament, Maria Antònia Munar de l’extinta UM o l’exministre i expresident Jaume Matas del PP. Han complert condemnes junt amb altres persones del seu entorn.
Hem de recordar el concepte de corrupció política, en el codi penal té el nom de prevaricació i furt, és l’aprofitament de doblers públics per part de responsables polítics que s’enriqueixen personalment o per al seu partit, com va ocórrer en els casos jutjats del Partit Popular amb campanyes electorals espectaculars en despesa, usant els doblers públics.
No podem oblidar els casos Nóos on es va condemnar el gendre del rei Juan Carlos, Iñaki Urdangarín i el Sr. Jaume Matas, o el del PalmaArena i el seu famós ascensor enmig d’un solar.
La corrupció política la coneixem bé a la nostra Comunitat Autònoma, per part de les forces polítiques d’esquerres l’hem duita als Tribunals quan hem tingut proves clares. No només de furts de doblers públics, també de manca de transparència, de favoritisme a l’hora de la contractació de treballadors i treballadores públiques, com han plantejat els sindicats CCOO o STEI.
Hi va haver uns anys, coincidint amb el cas Nóos, fundació dedicada suposadament a promoure l’accés a l’esport per part de persones amb diversitat funcional, que eren estudiats els seus casos a les facultats de dret de diverses universitats per explicar els conceptes jurídics que hi fan referència.
Arreu de l’Estat hem conegut també casos de corrupció política, amb condemnes fermes com la del cas Gürtel, al Partit Popular, o els casos d’aquest mateix partit a la Comunitat Valenciana. Fins i tot s’ha dit en una sentència que el Partit Popular ha estat una associació de malfactors, a la condemna per la seva seu de Madrid. Darrerament encara coneixem més corrupció a través de la publicació de les gravacions de l’excomissari Villarejo i la utilització de les mentides per desprestigiar els partits d’esquerra o els oponents polítics com feren amb dirigents catalans de centredreta.
No només les clavegueres de l’Estat han usat les mentides, fake-news segons la terminologia a l’ús. Els partits de dretes han utilitzat les denúncies judicials contra els adversaris polítics d’esquerra, recordem Brasil que l’extremista dretà Jair Bolsonaro aconseguí empresonar l’expresident Lula da Silva, finalment alliberat per l’evidència de les falsedats en les condemnes, o l’expresidenta Dilma Roussef, obligada a dimitir per causes falses.
I no importa anar a un país transatlàntic, aquí, a Mallorca, les dretes han volgut denunciar suposades corrupcions de les esquerres per mantenir la premissa que tant els agrada Tots els polítics són iguals… així ells poden mostrar-se com a víctimes.
El primer cas fou el de Joan Font, regidor de Palma d’Esquerra Unida de les Illes Balears en la legislatura 1995-99 que dimití per la pressió mediàtica d’un suposat cas d’irregularitat urbanística que ni tan sols arribà als tribunals.
I així el 2012 alguns càrrecs del PP en el Consell de Mallorca presentaren denúncia contra els anteriors càrrecs de Cultura del PSM per una suposada malversació de fons públics a través de subvencions a l’entitat PAS-El Camí, que promou una via senderista dels països de llengua catalana. Arran d’aquesta denúncia varen ser imputats càrrecs, entre ells Joana Lluïsa Mascaró exconsellera de Cultura que va renunciar al seu escó parlamentari per coherència i per facilitar la tasca de la justícia. La causa s’ha arxivat per alguns implicats però continua oberta la instrucció, deu anys més tard.
El 2014 el gerent de SFM amb el Govern del PP de José Ramón Bauzà va denunciar a Fiscalia suposades irregularitats en la compra de vagons de tren durant la legislatura de Pacte 2007-2011. Foren imputats el Conseller Biel Vicens i l’exdirector de Mobilitat Antoni Verger. Finalment es va arxivar el cas, per la inconsistència de la denúncia.
Fins a arribar a la denúncia contra la Tinent de Batle Neus Truyol Caimari, pels abocaments d’aigües brutes a les platges de Palma, quan era la responsable d’EMAYA en la legislatura 2015-2019, i contra la gerent Imma Mayol, quan són les responsables de les mesures adients per acabar amb aquest problema de fa molts anys. Encara pendent de vista oral, ha rebut moltes mostres de suport de tot l’espectre polític de les esquerres i la societat civil per la flagrant injustícia de la petició fiscal de fins a quatre anys de presó per un presumpte delicte ambiental.
Malauradament en la història de la nostra Comunitat Autònoma hi ha de figurar un capítol de la corrupció política. Quaranta anys de dictadura franquista en la qual la corrupció imperava en els càrrecs polítics, sense remuneració oficial, en l’»enxufisme» per entrar en l’Administració, foren una escola on alumnes de dretes aprengueren bé la lliçó de gestionar per enriquir-se com confessà un exministre del PP, Eduardo Zaplana.
Afortunadament hem tingut persones honestes que no han tingut por en enfrontar-se a aquests corruptes i amb esforç, dedicació i coratge han aconseguit mostrar que no tots els polítics són iguals, que la dedicació a un càrrec públic amb honradesa sigui en l’àmbit que sigui,és una tasca noble, que enriqueix la democràcia i naturalment, la societat.
