Catalina Martorell Fullana
Doctora en Història (UAB)
El període del Sexenni Revolucionari (1868-1874) es pot considerar el punt d’inici de la reivindicació del federalisme.
Fou el moment en què va fer la seva aparició un nou partit, el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), el qual proposava acabar amb la monarquia espanyola i propugnava una República Federal. En el seu programa hi havia una clara aposta per la descentralització del poder i en la que els municipis i la federació de territoris germans tenien un gran protagonisme.
A Mallorca el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) es creà tot d’una després de la Revolució de Setembre de 1868 i participà en les primeres eleccions del desembre 1868 on presentà els seus candidats a Corts Generals i també, mesos després, es presentà als Ajuntaments de Mallorca. Per exemple, cal remarcar l’èxit que va tenir a Palma el PRDF en les eleccions municipals de 1869, on els republicans federals aconseguiren la batllia i així pogueren aplicar el seu programa polític, que passava per una democratització de les institucions, la laïcització de la societat, l’educació de les classes obreres i populars, l’abolició d’impostos com el de consum o de mesures impopulars com les quintes, entre d’altres. En general els republicans federals obtingueren representació, o fins i tot, ocuparen les batllies a diferents pobles de Mallorca i no només a Ciutat.
Aleshores, és important dir que a Mallorca hi va haver una forta implantació de les idees republicanes, molt lligada al pensament de Francesc Pi i Margall, que defensava un federalisme més social, on es volia un canvi social construït de baix a dalt i on les classes populars tinguessin un paper destacat. Aquest corrent a Mallorca va tenir els seus líders, Antoni Villalonga Pérez o els germans Miquel i Joaquim Quetglas Bauzà, entre d’altres com Ignasi Vidal o Jeroni Bibiloni. Els quals a través dels òrgans de premsa del PRDF varen deixar constància de la defensa de l’autonomia de Balears. Inclús als anys vuitanta del segle XIX els mallorquins del PRDF es postularen cap a les tendències més a l’esquerra fent part de les tendències municipalistes. En general creien que l’autonomia de l’individu, com del municipi, com el de l’Estat regional no podia existir sense la forma republicana democràtica federal.
Dins el republicanisme federal mallorquí dels anys noranta i principi de segle XX continuaren la defensa de l’autonomia altres prohoms del partit com Lluís Martí o Benet Pons Fàbregues que feren una autèntica proposta regionalista, situada a l’esquerra, i que començaren a agafar pes dins el corrent republicà. Tot, en un context d’auge dels regionalismes a l’Estat espanyol.
Però com dèiem al principi, tot comença el 1868 i es que el desembre d’aquell any davant les primeres eleccions amb sufragi universal els republicans federals impulsaren la campanya “Balears per als Balears” on denunciaren el centralisme de Madrid i la imposició de candidats cuneros (de fora de Mallorca). Més endavant, tingué lloc un dels fets més importants pels inicis del federalisme balear, el maig de 1869 se signà el Pacte de Tortosa amb tots els membres que formaven part de l’antiga Corona d’Aragó i que comptà amb un representant mallorquí, Josep Guarro. Ell, com molts dels seus companys del PRDF, era un home lligat a la petita burgesia palmesana i treballava en el sector del comerç. Sovint viatjava a Barcelona i havia estat en aquella ciutat durant la primera vaga de la història el 1855. Fet que ens el situa en connexió a l’organització del primer moviment obrer i entorn de les idees cooperativistes i republicanes que començaven a circular cap als anys cinquanta del segle XIX.
Altres moments de primera magnitud en la defensa de l’organització federal, va ser el febrer de 1873 quan es proclamà la Primera República. Es tracta d’un episodi molt poc conegut, però a Mallorca s’organitzà una comissió per part de la Diputació provincial per anar a Barcelona a proclamar l’Estat Català i l’Estat Balear. D’alguna manera, des de dalt se’ls va convèncer que no ho fessin i que s’esperessin a la proclamació la República Federal. Tot i que el projecte de proclamació a Catalunya el març de 1873 no s’arribà a realitzar, és interessant veure com, un cop es proclama la República, una comissió parteix de Mallorca cap a Barcelona. Pel que fa a la República Federal es féu realitat el juny de 1873 i fou celebrada amb música, xarangues i manifestacions a gairebé tots els pobles de Mallorca.
Per altra banda, poc després de la proclamació de la Primera República (febrer de 1873), a Palma s’enderrocà el primer llenç de murada (una reivindicació de la burgesia palmesana i les classes populars) i es va col·locar a l’Ajuntament de Palma la bandera mallorquina sota l’espanyola, com explicaven als seus diaris, ho feien en senyal de República Federal. A més, hem de tenir en compte tots els escrits que publicaren als seus setmanaris durant aquest període. Entre les capçaleres d’aquells moments hi havia l’òrgan del PRDF, El Iris del Pueblo (1869-1876), o la veu dels federals intransigents El Cantón Balear (1873-1874). Cap als anys 80 i 90 també trobem capçaleres prou explícites com La Autonomia, Las Baleares o La Región.
En el cas illenc, avui en dia sabem molt poc dels qui impulsaren i signaren el Pacte Federal de Tortosa el 1869, de les relacions i influències amb el republicanisme català i el sector intransigent que després de la insurrecció federalista del 1869 foren enviats presos a Mallorca, entre ells fou pres Valentí Almirall. Tampoc coneixem prou els mallorquins que el març de 1873 intentaren proclamar l’Estat Català i l’Estat Balear a Barcelona i no en parlem de la participació mallorquina en les revoltes cantonalistes a Ciutats com Alcoi. Ara bé, val a dir que sí que tenim estudis sobre el període esmentat i sobre el republicanisme federal en l’àmbit acadèmic hi ha estudis i tesis doctorals, però a escala divulgativa encara tenim pendent conèixer i valorar aquests fets històrics i personatges.
El que sí que és cert és que durant el Sexenni Revolucionari a Mallorca es demostra una clara demanada en favor de la República federal i no pas unitària (és a dir centralista) per part de la burgesia i les classes populars mallorquines, les quals entenien que la transformació social vendria de baix a dalt. Per aquest motiu, la tradició republicana federal fou important durant tot el segle XIX i les lectures dels seus textos o sobre ells ens poden donar llum cap a la constitució d’una societat més lliure, igualitària i horitzontal, així com en la defensa de la nostra identitat i el nostre territori.
