Sílvia Tur Ribas
Exdiputada al Parlament i membre de Gent per Formentera
El Consell Insular de Formentera esdevingué una realitat, tant des del plànol jurídic com en el fàctic, a partir del dia 2 de març de 2007, data en què va entrar en vigor la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i es va constituir formalment el 10 de juliol següent, en compliment del termini establert a l’apartat 3 de la disposició transitòria setena del mateix Estatut.
La nova realitat lligada a aquest nou estatus va engegar-se amb certes dificultats, especialment en els primers mesos, que coincidiren amb l’inici de la legislatura 2007-2011, i amb un canvi de signe polític al govern local.
Gent per Formentera va concórrer per primera vegada a unes eleccions municipals l’any 2007 i va irrompre en l’escena política com una formació de nova creació de signe insularista i d’esquerres. Aquell any guanyà les eleccions obtenint una representació de cinc regidors que de forma simultània adquiriren la condició de consellers, fet que va permetre el pacte d’esquerres amb el partit socialista insular i la conformació del primer govern insular de l’etapa del Consell insular de Formentera, amb un total de set representants, a raó de cinc i dos respectivament per a cada formació, d’un total de tretze que conformaven la corporació de la nova institució en aquell moment.
Les dificultats a què fèiem referència anteriorment i que no es poden obviar, es produïren sobretot per la construcció progressiva de la nova arquitectura institucional que havia de ser el resultat d’aquell nou estatus jurídic i administratiu que assolia Formentera a partir de la reforma de l’Estatut d’Autonomia. D’una banda s’havia de trobar la manera de mantenir l’activitat ordinària del Consell en el referent a les competències municipals, i de l’altra, programar, pressupostar, i negociar l’arribada de noves competències i nous recursos que en un primer moment suposaren tot un repte pel que fa a la seva administració i execució tenint en compte que en aquell moment l’estructura de personal del Consell encara no es trobava ajustada a aquella nova realitat.
No obstant això, la creació del Consell insular de Formentera suposà un revulsiu d’enorme repercussió pel que fa al progrés dels habitants de l’illa, però també, i no menys important, pel que fa al seu reconeixement i tractament d’igual a igual amb la resta d’habitants d’Eivissa, Menorca i Mallorca i les seves institucions insulars.
La creació del Consell també comportà un canvi de mentalitat profund en la societat de l’illa així com en el seu teixit econòmic, empresarial, educatiu, associatiu, i com no, polític. Un canvi de mentalitat que té a veure amb la construcció d’una identitat d’autoestima reforçada, major apoderament i plena consciència del paper determinant d’aquest nou estatus que s’atorgava a l’illa.
Els efectes d’aquests canvis però, es troben en constant evolució pel fet que el mateix Estatut d’Autonomia és una eina de reconeixement jurídic que a hores d’ara encara no s’ha desplegat en totes les seves dimensions. De fet, un dels elements més recents que han permès reforçar el paper dels consells i la seva organització és la nova Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars, que en el cas de Formentera ha comportat una definició més clara de la seva organització tenint en compte la dualitat que el caracteritza pel fet de tractar-se alhora d’un consell que també ja les funcions d’ajuntament.
El Consell de Formentera, no deixa de ser una institució peculiar i única dins l’entramat institucional de l’administració autonòmica, i això sens dubte ha permès desenvolupar mesures, eines legislatives i projectes de tota índole que han estat dissenyats a mida en funció de les característiques excepcionals de triple insularitat, de població, i d’estacionalitat de l’activitat econòmica.
Dit això però, no hem d’obviar que encara ens trobem lluny d’una situació ideal, que és la que totes les formacions polítiques tenen el deure de promoure, en què el Govern Autonòmic amb independència de qui el conformi, entengui i assumeixi de forma plena i sense excepció possible les seves obligacions pel que fa a la promoció de la cohesió territorial a balears. Cohesionar territorialment vol dir, entre d’altres, no discriminar una part de la població de les illes a l’hora d’atribuir-los recursos, serveis, i una administració de proximitat, en funció de si arriben molts o pocs turistes.
Enguany s’han complert quinze anys des de la creació del Consell insular de Formentera, i un cop haver-se corroborat de forma clara la seva necessitat, caldrà seguir treballant per enfortir tots aquells àmbits d’actuació que el Consell pot i ha d’incidir per defensar l’interès general del poble de Formentera.
