Sebastià Serra Busquets
A partir del mes d’abril de 1931, amb posterioritat a les eleccions municipals del dia 12 d’abril i de la instauració de la Segona República el dia 14 del mateix mes, des dels àmbits del moviment associatiu democràtic s’expressava públicament entusiasme i es preveia un horitzó amb gran optimisme.
S’analitzava ben aviat que havia arribat la República per evolució i amb forma exemplar. Es detallava que no hi havia hagut ni una batalla ni un regiment al carrer. En definitiva, també es valorava la ciutadania i el civisme.
Des d’aquesta perspectiva, l’Associació per la Cultura de Mallorca, a través de les seves activitats i de la revista cultural La Nostra Terra, afirmava que havia arribat el moment de plantejar en profunditat les aspiracions de l’iberisme.
A l’hora de concrecions, es reivindicava la cooficialitat de la nostra llengua i la possibilitat de l’obtenció de “la nostra autonomia administrativa”. Aquestes expressions i reflexions les trobem ja a La Nostra Terra del mes d’abril de 1931.
Cal ressaltar que al mes de juny, amb un editorial titulat “El dret dels pobles a la llibertat” plantejava la gent de l’Associació per la Cultura de Mallorca que els fets diferencials dels distints pobles ibèrics havien de ser objecte de tractament de la futura Constitució i que, donat que hi havia un ambient de concòrdia i mútua comprensió, seria possible avançar per a resoldre uns problemes vius que afectaven la llibertat dels pobles, a més de la llibertat dels individus. A més, feien una reflexió respecte a la imposició legal continuada a l’Estat espanyol i el centralisme hegemònic i assimilista del “poble dominant”.
A partir d’aquestes premisses proposaven que, ja que s’anunciaven Corts Constituents, era el moment de plantejar primer un Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia i, posteriorment, un projecte per tal que pogués formar part del debat constitucional i els pobles de les Illes Balears estiguessin a la carrera de sortida de la nova organització de l’Estat.
En aquest sentit l’Associació per la Cultura de Mallorca, en col·laboració amb la Cambra de Comerç i Agrícola, presentaren ja el 19 de juny de 1931 l’Avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears. De fet, es mencionava explícitament que era “presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca amb l’assentiment de les Cambres de Comerç i Agrícola en quant afecta les seves respectives esferes oficials d’acció”.
Del text destaquem, en el seu preàmbul, que es parlava d’una possible constitució federal; del necessari reconeixement de les característiques pròpies de les Illes Balears; de la llengua viva; de la tradició de govern propi durant una gran etapa de la Història i, plantejaven, que des de la perspectiva del temps present, s’havien d’abordar les realitats.
Pel que fa al tractament de les dinàmiques específiques de cada illa de Mallorca, Menorca i Eivissa, especificaven que “respecte a Menorca i Eivissa, cap desig d’unificació, cap extemporània i antiliberal de vel·leïtat de domini, cap afany de centralització. Que cadascuna d’elles s’ordeni al seu albir i a la mida de les seves particulars necessitats la pròpia vida, sense més nexe, si tant es vol, que el veïnatge o aquella mateixa condició comuna de fraternitat que és, per naturalesa, indefugible, a part del que facin necessari les superiors raons de relació amb el poder de l’Estat federal”.
També en aquest important preàmbul, especificaven que no s’entrava en qüestions de detall a l’Avantprojecte d’Estatut, ja que els aspectes més concrets es desenvoluparien mitjançant les lleis orgàniques. Això sí, parlaven de l’ensenyament, de les qüestions socials i de la reivindicació d’un concert econòmic, que consideraven necessari.
En referència al text, estava previst que fos aprovat per la Diputació i els ajuntaments i, amb posterioritat, fos presentat per al debat estatal. En el text s’articulaven les institucions —Diputacions insulars i Gran i General Consell—; es definien les competències tant de l’Estat com de l’organització autonòmica regional; es definien les llengües oficials del territori i es concretava el concert econòmic que havia de ser semblant als de les províncies bascongades i Navarra.
Aquest text anava signat pels representants de l’Associació per la Cultura de Mallorca —Emili Darder, Francesc de Sales i Aguiló, Miquel Font i Gorostiza, Guillem Forteza, Joan Pons i Marqués i Elvir Sans—, per la Cambra de Comerç d’Indústria i Navegació signaven Josep Casasnovas i Obrador i Guillem Roca Waring i, per la Cambra Agrícola, Antoni Ferragut i Arnest Mestres.
Hem volgut esmentar el conjunt de professionals rellevants que havien signat com a coautors donada la seva rellevància professional i política.
Des de la perspectiva de la conjuntura política, hem d’observar que els partits que donaven suport i que impulsaven el procés autonòmic eren els republicans federals, altres grups de republicans, regionalistes i autonomistes. Des de l’àmbit de les esquerres, alguns socialistes també entrarien, en certa manera, dins aquests col·lectius.
Un problema des d’aquests àmbits polítics era el republicanisme dirigit a escala estatal per Alejandro Lerroux, majoritari a l’illa de Menorca i que estava en oposició en aquesta dinàmica. Aquest fet, en part, explicaria que l’Assemblea de Representants dels Ajuntaments de Menorca decidissin no participar en el projecte autonòmic i que, de fet, implicava que no s’avançaria. Es plantejava que calia esperar a l’aprovació de la Constitució.
Una altra qüestió que feia problemàtic el procés era que es considerava, des de Menorca i també des d’Eivissa, que el text del projecte d’Estatut, havia estat elaborat a Mallorca i per mallorquins i que, en definitiva, no implicava resoldre irrevocablement el problema del centralisme mallorquí a través de la Diputació Provincial. Cal esmentar també que des de Menorca es plantejaven recels sobre el caciquisme mallorquí tradicional.
Quedava aturada inicialment la reivindicació autonòmica, encara que s’esperava la redacció i l’aprovació definitiva de la Constitució de l’Estat per poder tornar a plantejar la qüestió.
El tema es va presentar i debatre en determinades ocasions, a partir de l’any 1932 i, de fet, s’esperava un nou plantejament i l’aprovació de l’Estatut després de les eleccions de 1936. Però… va arribar el Cop d’Estat.
