Articles

Per seguir amb la segona part de l’article publicat el mes passat sobre la Diada per l’Autonomia de 1977, cal conèixer en quin context es desenvolupà la mobilització i quin ha estat el llegat que ha perdurat després de quaranta anys. El context de la manifestació En l'àmbit dels Països Catalans, l'11 de setembre de… Continueu llegint 3.1 La Diada per l’Autonomia de 1977: una fita per l’autogovern (i II)

Les APIMA's són un dels principals elements de l'anomenada comunitat educativa. Quan parlem d'aquesta comunitat estem parlant d'una sèrie de col·lectius que tenen un objectiu comú que és la millora de l'educació (una millora que, per definició, és multifactorial) i que l’única manera real i efectiva que tenen per aconseguir-ho és la feina conjunta. En… Continueu llegint 5.1 Les associacions de mares i pares: reivindicació necessària

Una de les conseqüències de la crisi econòmica ha estat la constatació de les conseqüències negatives per al conjunt de la societat de les males pràctiques empresarials. En aquest sentit, el cas de la banca o de les empreses energètiques és paradigmàtic. També que no podem transformar la societat sense canviar l’economia, i que existeixen… Continueu llegint 5.2 Economia solidària, en xarxa per la transformació social

“Nosotros llamamos condiciones subjetivas [para la revolución] a la conciencia de la necesidad de un cambio, en una situación social dada, y a la certeza de la posibilidad de ese cambio”. A les primeres reunions per engegar l'Ateneu Pere Mascaró, fixàrem com a un dels seus objectius donar a conèixer i promocionar el debat sobre… Continueu llegint 5.3 Ja hi ha consciència de la necessitat i possibilitat de la Renda Bàsica

No podem comprendre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució de 1978 contra Catalunya sense situar aquesta greu mesura en un context més ampli. Si ens fixem en la gestió per part del Regne d'Espanya de la realitat plurinacional dels territoris sota el seu control, veurem que la tendència recentralitzadora ha estat la dominant des… Continueu llegint 6.2 Article 155: involució sobre involució, més des-democratització

Ara que vivim vents de profunda recentralització i atacs indissimulats a l'autogovern per part de la dreta espanyolista i malgrat que és obvi que la nostra autonomia, sobretot a partir del nou mil·lenni, és una eina insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania, vull reivindicar uns temps amb què l'Estatut d'Autonomia fou una esperança… Continueu llegint 6.3 De l’autonomia a la sobirania (1)

Res pot contra el poder de les imatges. Un documental de la CNN mostra immigrants venuts en una subhasta com a esclaus a Líbia. Aquesta pràctica és freqüent en aquest país vandalitzat per una coalició liderada per França per assassinar al seu president Muammar Khadafi en 2011. Els esclaus costen de mitjana entre 700 i… Continueu llegint 6.4 Esclavitud dels immigrants africans a Líbia

EL INFORME ...la producción decreció en un 80%. Sin embargo, este decrecimiento es menor que el del año anterior, que fue de un 87. (Mejor pongo que crecimos un 7% en relación con el año anterior) Con los mismos trabajadores, la productividad creció en un 35% y el salario medio en un 60%; se redujeron… Continueu llegint 6.5 CUENTOS EMPRESARIALES (I)

Em demanen que llance una mirada diferent sobre Joan Fuster. No és una tasca senzilla: sobre l’intel·lectual de Sueca s’ha escrit molt. En moltes ocasions, sortosament, per destacar el seu paper d’arquitecte d’una idea engrescadora per al País Valencià i els Països Catalans. Al contrari, l’autor de Nosaltres els valencians continua sent un personatge controvertit… Continueu llegint 7.1 Un País Valencià (i uns Països Catalans) sense Joan Fuster

La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam Xalàmov saben que topònims com Kolimà o Vorkutà són miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema és la mateixa, la manca d’humanitat… Continueu llegint 7. 2 Salvades per la bellesa

Aquesta entrevista la férem el divendres 10 de novembre, amb motiu de la taula rodona organitzada per les Fundacions Darder-Mascaró, Els moviments socials, motor de la defensa de la democràcia a Catalunya amb en Jordi Armadams, Liz Castro i el mateix David al teatre sindical de CCOO. Per aquesta raó no comenta els darrers esdeveniments… Continueu llegint DAVID MINOVES I LLUCIÀ

En referir-se al ‘procés’ català, el govern espanyol i els seus altaveus mediàtics no han emprat, que jo sàpiga, la paraula ‘dissidència’, sinó que han tret del calaix mots com desafío, deriva, desvarío, locura, etc., paraules acompanyades per l’adjectiu ‘secessionista’. Tanta follia seria el resultat de la malaltia de Puigdemont, Junqueras et alia, que els… Continueu llegint 2.2 La dissidència

L’article 155 de la Constitució espanyola s’ha donat a conèixer recentment per al gran públic conseqüència de la seva aplicació, per part de l’Estat, a la comunitat autònoma de Catalunya, pels fets ocorreguts des del primer d’octubre, concretament, la celebració d’un referèndum que no comptava amb l’autorització de l’Estat, la declaració de la independència per… Continueu llegint 2.1 El 155, de la lletra als fets

La solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta frase de la poetessa revolucionària nicaragüenca Gioconda Belli condensa molt bé els moments que estam vivint a Mallorca davant la lluita del poble català i la resposta per part de l’Estat espanyol. Arreu de l’Estat espanyol han sorgit moviments de solidaritat amb les reivindicacions de bona part… Continueu llegint 3.2 La coordinadora d’entitats per la democràcia de Mallorca

Amb una dilatada carrera d’investigadora i docent universitària, la Dra. Isabel Moreno Castillo (Londres, 1939) ens regala un volum de síntesi dels seus coneixements sobre la Mediterrània, aquesta mar plena de peculiaritats climàtiques, geològiques, ecològiques i humanes que ens envolta i afaiçona. Isabel Moreno, ja jubilada com a catedràtica de Biologia Marina de la UIB,… Continueu llegint 7.3 La Mediterrània Una mar que ens uneix

Joves de Mallorca per la Llengua és una entitat històrica de la nostra terra. Prop de complir vint-i-cinc anys des de la seva fundació, Joves ha estat una de les entitats més importants quant a la defensa de la nostra llengua i cultura en l'àmbit juvenil. Qui no recorda l'Acampallengua o el Correllengua? Fa un… Continueu llegint 3.3 “Amb més ganes que mai”

Fa anys que patim una actitud bel·ligerant del Govern de Rajoy contra les nostres Illes que s'aguditza els anys de la crisi econòmica, culpabilitzant a les comunitats autònomes i els municipis del deute públic, que era responsabilitat fonamental seva i aplicant retallades a les polítiques de l’estat del benestar molt sensibles a l’opinió pública i… Continueu llegint Editorial

Com, en els temps que corren, hi podem trobar gent que deixa de fer moltes coses per estar amb infants? Només té una resposta: l'escoltisme. Per a molta gent, l'escoltisme significa moltíssimes coses: records, experiències, orgull, coneixement, grup... És un moviment on s'experimenten tantes coses, que d'aquí sorgeix la famosa frase d'"escolta un dia, escolta… Continueu llegint 3.4 Sobre l’Escoltisme

I, tanmateix, la remor persisteix. Miquel Martí i Pol Portuguesos (1926-1974), espanyols (1936-1975) i grecs (1967-1975) compartim un passat fosc. No és per a menys, l'autoritarisme militar, cristià i nacionalista, acabà ara fa només quaranta anys a la nostra ribera del Mediterrani. No conec massa la història d'hel·lens i lusitans, però sé que els principals… Continueu llegint 6.1 155 Formes de Franquisme

Militant de MÉS per Búger Director General d’Innovació i Recerca del Govern de les Illes Balears Ja arribem als 30 mesos pactats amb el nostre soci de Govern (el PSOE) per cedir la Batllia, també podem dir que fa 30 mesos MÉS va obtenir els millor resultats a unes eleccions locals, quedant tan sols a… Continueu llegint T.1 El pas de MÉS per la batllia de Búger

Per convertir Palma en una ciutat més amable és necessari el compromís de tots els agents que la conformen: administració, entitats, col·lectius diversos i també, efectivament, de totes les persones que hi viuen. Una ciutadania responsable és essencial per tenir una ciutat en condicions dignes, per millorar la seva sostenibilitat o per projectar com volem… Continueu llegint T.2 PALMA, el meu, el teu, EL NOSTRE COMPROMÍS

El passat mes de setembre moria a Barcelona el professor i filòsof Antoni Domènech Figueras. Ens deixa innumerables articles, col·laboracions, intervencions públiques, traduccions… Havia format part de les redaccions de les revistes Materiales, Mientras Tanto i era editor general de Sin Permiso. Pensador rigorós, erudit, lector intel·ligentíssim, la seva obra apareix com a essencial en… Continueu llegint 7.4 IN MEMORIAM Antoni Domènech Figueras (1952-2017)

L’escaquer català s'ha capgirat, la partida continua. La determinació de l'Estat a aplicar el 155 a qualsevol preu provocà una situació d'altíssim risc. El Govern català entengué que tota resistència al seu cessament fulminant hagués estat combatuda sense contemplacions, a sang i foc. I cedí, resignat, per evitar violències i mals irreparables. A canvi, rebé… Continueu llegint 2.3 El referèndum del 21D