7. 2 Salvades per la bellesa
La literatura del gulag, com la de l’Holocaust, ens enfronta a la perplexitat irresoluble de la capacitat humana per al Mal. Els que han llegit Aleksandr Soljenitsin o Varlam XalĂ mov saben que topònims com KolimĂ o VorkutĂ sĂłn miralls on es reflecteixen els d’Auschwitz o Mauthausen: la duresa extrema Ă©s la mateixa, la manca d’humanitat de dirigents polĂtics i de carcellers Ă©s la mateixa, la pulsiĂł per destruir les vĂctimes tambĂ© Ă©s la mateixa. Els llibres que ens porten la història de les vĂctimes retraten sovint aquesta aniquilaciĂł fĂsica, anĂmica i moral: aquest Ă©s el sentit del tĂtol del famĂłs Si això Ă©s un home, de Primo Levi, i això Ă©s tambĂ© el que transmeten molts dels relats de XalĂ mov. Altres vegades el relat de la condemna Ă©s un emocionant testimoni de resistència i de dignitat humana. Recordam que aquest ensenyament Ă©s el que es desprèn d’Un cel de plom, la biografia que Carme MartĂ va escriure sobre el pas de la catalana Neus CatalĂ pel camp alemany de RavensbrĂĽck. I aquesta Ă©s la impressiĂł predominant que se’n duu el lector de Vestides per a un ball a la neu, el llibre en què Monika Zgustova narra la vida de nou dones supervivents de les presons i els camps de treball forçats de la UniĂł Soviètica de Stalin i de Khrusxov.
Monika Zgustova, novel·lista, traductora i biògrafa nascuda a Praga però naturalitzada a casa nostra, va entrevistar aquestes nou dones a les seves residències de Moscou, ParĂs o Londres per rescatar-ne els testimonis de l’horror. No podem evitar tornar a sorprendre’ns, encara que ja ho hĂ gim llegit altres vegades, de l’arbitrarietat absoluta amb què operava la repressiĂł soviètica. I desprĂ©s, els relats de les jornades de feina interminable, les temperatures de fins a 50 graus sota zero, la gana, la desesperaciĂł. Un descens als inferns.
Algunes d’aquestes dones recorden el gulag com una etapa que els va ensenyar a ser “una dona que no tem res” o que els va permetre conèixer “la vertadera amistat”. D’altres reconeixen amb amargor que els va esclafar les expectatives vitals. En totes elles, però, hi ha aquella mateixa valoraciĂł de la solidaritat i la cultura que fa que recordem amb emociĂł el testimoni de Neus CatalĂ . Al llibre de Zgustova apareixen, com a protagonistes o com a persones que les entrevistades han conegut, l’esposa espanyola de Prokòfiev, la filla de Marina TsvetĂ ieva o l’amant de Pasternak. Però no Ă©s un catĂ leg de personalitats de la cultura, sinĂł de dones cultes, cèlebres o no. És el testimoni d’un paĂs que estima la cultura i que el totalitarisme devasta. L’amor per la mĂşsica i la poesia Ă©s una constant a tots els relats. Les dones “vestides per a un ball a la neu” varen sobreviure aprenent-se i recitant poemes de memòria, o parlant de mĂşsica clĂ ssica en veu baixa, o passant-se els escassos llibres que hi havia i que servaven com tresors. “NingĂş no es pot imaginar el que per als presos significava un llibre: era la salvaciĂł! Era la bellesa, la llibertat i la civilitzaciĂł enmig de la barbĂ rie!”, diu Elena Korybut-Daszkiewicz. Potser pensar que la cultura ens salva Ă©s fer-se il·lusions, però aquest llibre de Monika Zgustova, descarnat i bell, ens dĂłna arguments per al miratge.
MONIKA ZGUSTOVA.
Vestides per a un ball a la neu.
Barcelona. GalĂ xia Gutenberg, 2017.