Fa anys que patim una actitud bel·ligerant del Govern de Rajoy contra les nostres Illes que s’aguditza els anys de la crisi econòmica, culpabilitzant a les comunitats autònomes i els municipis del deute públic, que era responsabilitat fonamental seva i aplicant retallades a les polítiques de l’estat del benestar molt sensibles a l’opinió pública i que coincideixen en les competències que gestionen les autonomies. En la qual cosa aconseguia alhora debilitar l’estat del Benestar i el poder de les Comunitats Autònomes.
La crisi fou la coartada perfecta per aplicar mesures recentralitzadores amb l’objectiu de buidar encara més de competències a les comunitats autònomes per via de lleis i decrets, en moltes ocasions entrant directament en contradicció amb els mateixos estatuts d’autonomia.
Des d’aleshores les decisions del Govern de Rajoy que estan afectant negativament a les nostres Illes no fan més que incrementar-se. La darrera ha estat la prohibició de dur a terme el tancament d’Es Murterar que havia decidit el nostre Govern. Era la gota que fa vessar el tassó. No basten tots els entrebancs legals de l’Estat per desenvolupar les energies renovables, que ara calia mantenir oberta, contra la voluntat del Govern una de les centrals elèctriques més contaminants de la Unió Europea.
Així com el fet que la mesa del Parlament estatal, controlada per PP i Ciudadanos, impedeixi que es pugui debatre en el plenari l’aplicació de la tarifa plana pels vols entre Illes i d’aquestes amb la península, contemplada al REIB i la prohibició de fer perforacions petrolíferes a les nostres costes. Tenint en compte que les dues són iniciatives legislatives aprovades per unanimitat al Parlament de les Illes.
El menyspreu cap al nostre Parlament és palès si veim que totes les lleis aprovades tenen un avís d’inconstitucional del Govern de Rajoy i tres ja han arribat al tribunal Constitucional, la de Comerç de l’època de Bauçà, la d’impacte ambiental, que el tribunal ja ha dictaminat declarar quatre articles anti-constitucionals i la de la festa de toros.
Per no parlar de l’abusiu control que exerceix el Ministeri d’Hisenda a través del FLA condicionant políticament els préstecs, com per exemple a complir una despesa important a les indústries farmacèutiques. I sobretot a través de la Llei Montoro que impedeix als Ajuntaments determinades despeses que duen a l’absurd que els nostres Ajuntaments tenguin més de quatre-cents milions d’euros de superàvit que no poden gastar ni en serveis socials, ni cultura, ni esport…O que no puguin fer contractacions de personal que són absolutament necessàries per funcionar.
La intervenció dels comptes de l’Ajuntament de Madrid és un abús de poder totalment injustificable. Estem arribant a una situació que se sembla molt a tenir les autonomies i els municipis intervinguts.
I tot així patint un model de finançament profundament injust des de fa dècades i que sembla que per ara no té visos d’arreglar-se. A més d’un capítol d’inversions de l’estat via pressuposts cada cop més minses als darrers pressuposts estatals del 2017 tornen a baixar les inversions per la nostra comunitat que continua sent la darrera per aquest concepte, la qual cosa fa que mentre l’AVE continua desenvolupant-se convenientment, el tren de Llevant està paralitzat, per posar tan sols un exemple. I un fort deute històric com a conseqüència de la pèssima dotació a les transferències, especialment d’educació i sanitat. A més amb una balança fiscal clarament desfavorable en relació a la Unió Europea.
Ara s’està negociant un nou Règim Especial entre el nostre Govern i el de Rajoy que no fa altracosa que exigir la superació dels costos d’insularitat, com té Canàries i la majoria d’Illes de la Unió Europea. Veurem com es comporta l’Estat una amb nosaltres.
Però per començar no estaria de més que el Govern central complís els compromisos de l’Estatut d’autonomia, com abonar les inversions estatutàries que encara deu i la cogestió aeroportuària. No hauríem d’oblidar que l’Estatut d’autonomia és una llei orgànica de l’Estat i ara que tant es parla de complir la legalitat el govern Rajoy hauria de donar exemple.
Si a més està pràcticament acceptat per tots els sectors econòmics i socials que ens cal un canvi de model econòmic per poder garantir el futur de les properes generacions no hi ha el més petit dubte que amb aquest finançament i amb l’actitud de l’Estat vers les nostres Illes això és del tot impossible, no solament no ens facilita les eines necessàries per afrontar les polítiques de futur que necessita la nostra ciutadania,sinó que són una vertadera cotilla per avançar cap a unes Illes més justes socialment i més sostenibles ecològicament.
