Com, en els temps que corren, hi podem trobar gent que deixa de fer moltes coses per estar amb infants? Només té una resposta: l’escoltisme. Per a molta gent, l’escoltisme significa moltíssimes coses: records, experiències, orgull, coneixement, grup… És un moviment on s’experimenten tantes coses, que d’aquí sorgeix la famosa frase d'”escolta un dia, escolta tota la vida”. L’escoltisme per a qui no sap que és, és una organització mundial que treballa per desenvolupar la joventut amb una clara perspectiva de futur reforçant els valors de grup, de compromís personal, d’estima cap a la terra, i un llarg etcètera de valors que s’inculquen dins la vida d’un escolta o una guia.
Si hem de cercar un tret característic de l’escoltisme, sens dubte és el compromís. Des de sempre els escoltes del Moviment Escolta i Guia de Mallorca ha mantingut la força i la flama viva per mantenir els pilars de l’escoltisme: Educació, Fe i País. Des de la seva postura humil i reservada han educat ciutadans de futur, compromesos amb la seva terra, llengua i Cultura. Llavors, cap als anys 90 el Moviment escolta i Guia juntament amb altres entitats es mobilitzaren per aturar les obres del Parc Natural de Mondragó, fins a aconseguir-ho; també foren constants les mobilitzacions en contra de l’Autopista que uniria sa Pobla amb Inca. No obstant això, la lluita no només fou per la defensa del territori sinó a favor de la llengua catalana, després de les polítiques del govern Bauzá el qual la reprimí. La més recent, i relacionada amb aquesta última, l’escoltisme va estar força compromès amb la defensa de l’educació, i també lluí camiseta verda.
Si bé és cert que el nombre d’escoltes és força abundant, el Moviment Escolta pareix que ha perdut part de la seva força. Segurament fruit de les dinàmiques de l’exterior on l’oferta d’altres activitats acaba encisant a molts ulls joves, i també perquè cada cop més la societat resta més desinteressada dels problemes globals, i superposa per davant de tots els personals. Segons pareix, s’ha estès una mena d’egoisme cada cop més general, fruit de l’era del consum i la postmodernitat, que ha creat la individualització narcisista de la societat. El compromís és possiblement el valor més feble de les societats occidentals, i el que ha de lluitar l’escoltisme per partida doble. Si en el passat, el compromís simplement s’havia de conduir, actualment s’ha de transmetre i posteriorment conduir.
Sens dubte l’escoltisme tel gran dificultat de donar resposta a l’entorn, a tots els factors exògens que afecten la diversitat dels escoltes i guies. L’entorn obliga a plantejar-se quina és la seva concepció de país, la de la fe, i la d’educació. En un món cada vegada més especialitzat i cada vegada més global, les respostes i el comportament que es manifesten de forma local tenen repercussions de forma global. Cal agafar-se aquesta premissa seriosament perquè, la fe que principalment es planteja com la fe religiosa pot tenir diferents percepcions i cal fer-hi un debat profund sobre el tema.
Pel que fa a la idea de país, clar que els posicionaments són diferents dins els diferents agrupaments de les Illes, emperò, cal fer una anàlisi de la situació catalana, així com un replantejament de quin país volem per les futures generacions. I finalment educació cada vegada més tecnificada i amb moltes metodologies, que potser han deixat enrere la metodologia escolta. No obstant això, val a dir que l’educació que ofereix l’escoltisme es troba en el lleure, i pens que és d’un valor incalculable el treball i la dedicació que desprenen per a treballar amb els nostres infants, inculcant valors que en el futur són d’un valor humà molt positiu. Personalment, els escoltes m’han ensenyat el que cap escola ensenyava: la crítica sempre ha de ser per a millorar. L’escoltisme m’ha ensenyat relacionar-me i a replantejar-me el món totes vegades que he necessitat.
El Moviment, emperò, necessita consolidar estructura per donar respostes i solucions als temes. El nou comissariat –que és el màxim òrgan responsable de l’escoltisme a les Illes– acaba de començar la seva etapa. Primer de tot, caldrà aterrar, llavors, plantejar solucions a problemes transcendentals per l’escoltisme: què volem i què entenem com a fe?, què volem i que entenem com a país?, i què volem i què entenem com a educació?
Per acabar, crec que és una bona manera de fer-ho, m’agradaria recordar una de les frases que més marca l’escoltisme, i pens que hauria de marcar la nostra societat, que no fa més que demostrar el seu valor marc: el compromís. Aquesta premissa no és més que: ‘deixar el món millor de com l’hem trobat’.
