La solidaritat és la tendresa dels pobles. Aquesta frase de la poetessa revolucionària nicaragüenca Gioconda Belli condensa molt bé els moments que estam vivint a Mallorca davant la lluita del poble català i la resposta per part de l’Estat espanyol.
Arreu de l’Estat espanyol han sorgit moviments de solidaritat amb les reivindicacions de bona part del poble català i contra la repressió exercida per l’Estat espanyol. Podríem dir que un dels llocs on aquesta solidaritat s’ha expressat amb més força és a Mallorca, just després del País Basc, sobretot a través de les mobilitzacions convocades per la Coordinadora d’entitats per la democràcia, una coordinadora que ha arribat a aglutinar fins a 32 entitats de diferents àmbits i que actualment està composta per les següents entitats:
Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, Estudiants en Xarxa, Mallorca Lliure, Grup Blanquerna, Coordinadora d’Assemblea de Docents, Sindicat Alternativa, STEI Intersindical, Cercle Mallorquí de Negocis, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Grup d’Ornitologia Balear (GOB), Òc Mallorca, Majorka Esperantistaro, Fundacions Darder-Mascaró, Memòria de Mallorca, Avançam, Esquerra Oberta Bunyola (EOB), Agrupació DEIÀ, Alternativa per Santanyí, Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Podem Illes Balears, MÉS per Mallorca, Esquerra Republicana Mallorca, Esquerra Unida de les Illes Balears, La Valldemossa que volem, Bloc per Felanitx, Unió de Pagesos, Comissions Obreres (CCOO), Gent per Sineu, Joventuts d’Esquerra Republicana de Mallorca (JERC), Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, Esquerra Oberta de Calvià, Ciutat per a qui l’habita, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i Esquerra Independentista de Mallorca.
Aquest és el manifest fundacional de la Coordinadora, subscrit per les entitats abans esmentades i obert a l’adhesió de totes les associacions que ho desitgin, redactat, cal dir-ho abans del dia 1 d’octubre però plenament vigent avui dia:
Les entitats que subscrivim aquest manifest rebutjam l’actuació del Govern espanyol respecte a Catalunya i l’Aran, les institucions catalanes i araneses i la gran majoria de ciutadans que hi vol votar.
Denunciam la impossibilitat de dialogar amb el Govern espanyol, en mans del PP, autèntic culpable de l’atzucac en què actualment ens trobam. Les institucions de les Illes Balears també hem patit aquesta incapacitat de diàleg per part del Govern Rajoy, que sota l’excusa de la Constitució està practicant una recentralització brutal en el ja per si insuficient model autonòmic.
Manifestam que les lleis han de regular la democràcia, però mai no la poden impedir. Si la legislació impedeix solucionar una demanda ciutadana justa, allò que cal canviar és la legislació, no la ciutadania.
Defensam la democràcia com a eina i finalitat dels reptes polítics. Cal diàleg, respectuosa confrontació d’idees i, finalment, consultar els ciutadans i les ciutadanes, lliurement i pacífica. L’obsoleta idea de la democràcia que planteja el PP i sectors immobilistes de l’statu quo espanyol no ens permet avançar i crea un clima de crispació social insuportable, escenari mai desitjable.
Independentment de l’opinió sobre el referèndum de l’1 d’octubre, i independentment de si simpatitzam amb l’opció del “sí”, del “no” o amb l’abstenció, no contemplam altra sortida que la democràcia. A les entitats signants mai ens han fet por les urnes i les paperetes, sinó que ens provoquen un profund respecte.
Denunciam els atacs a les llibertats que s’estan produint a Catalunya. El Govern espanyol hi està limitant drets civils bàsics com el d’impremta, reunió, expressió, informació, inviolabilitat del correu, etc. A més, denunciam que el Govern espanyol hagi suspès parcialment i de facto l’autonomia de Catalunya, amb total arbitrarietat i sense cap llei o sentència que l’avali, en un auto cop d’estat contra la Constitució espanyola i l’Estatut català. La detenció, imputació i citació de representants i gestors públics és un escenari inaudit a l’Europa del segle XXI contra el qual ens rebel·lam.
Per tot això, i davant la situació d’excepcionalitat que vivim, les entitats signants superam les nostres diferències per tal de mostrar el nostre compromís absolut amb la democràcia, les llibertats i els drets civils, i rebutjam i denunciam els atacs que ara mateix pateixen a Catalunya i que, en som ben conscients, poden ser exercits més prest que tard contra la resta de la ciutadania, de Mallorca o de qualsevol altra part de l’Estat.
Vivim temps difícils, on la tensió és a peu de carrer, on es polaritzen les opinions arran de l’envit que Catalunya ha plantejat a l’Estat, un envit independentista, però no només això. La lluita pacífica del poble català, davant el nul interès per part de l’Estat a l’hora de pactar un referèndum que segurament hauria permès una sortida dialogada i democràtica al problema, ha desfermat una repressió a tots nivells per part de l’Estat espanyol. En l’àmbit policial contra els dirigents independentistes que han estat espiats durant els darrers temps i contra la població que volia votar en el referèndum de l’1 d’octubre. A escala judicial contra els principals dirigents de les entitats de la societat civil que més s’han significat en la mobilització als carrers (ANC i Òmnium Cultural) i també contra tots els membres legítims del govern de la Generalitat i contra la mesa del Parlament. En tots els casos, les acusacions i les possibles penes que hauran d’afrontar els dirigents catalans tenen un aire de repressió política més que judicial. A escala política, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, així com la intervenció dels comptes de la Generalitat ha generat paràlisi a l’administració catalana i un ofec a nombroses entitats que depenen en el seu dia a dia de les ajudes autonòmiques. A més, el posicionament de l’anomenat quart poder, els grans mitjans de comunicació estatals, davant aquesta situació ha estat molt parcial, posicionant-se gairebé unànimement a favor de la postura de l’estatus quo espanyol, justificant en la unitat de la nació espanyola tots els retrocessos en les garanties democràtiques que hauria de tenir l’Estat.
Per aquest motiu, per la involució democràtica que han suposat les mesures de repressió del règim del 78 en tots els seus àmbits, mesures que segurament no es limitaran a Catalunya, com es veu en la intervenció dels comptes de l’Ajuntament de Madrid o l’amenaça d’aplicar el 155 contra el govern del PSOE i Podemos a Castella la Manxa. Per això, bona part de la societat civil mallorquina ha reaccionat i s’ha aglutinat al voltant d’aquesta coordinadora plural, nascuda de manera reactiva als atacs de l’Estat però que pot servir d’embrió de resistència si la involució democràtica arriba a afectar directament l’autogovern de la nostra terra.
Aquesta coordinadora, que es va crear l’endemà de l’ocupació policial de les conselleries de la Generalitat i la detenció de càrrecs de segon nivell, setmanes abans de l’1 d’octubre, ha mobilitzat milers de persones en dues manifestacions i quatre concentracions a la plaça de Cort de Palma, així com moltes altres concentracions a places de pobles de la Part Forana, donant sortida així al desig de tanta i tanta gent demòcrata que no combrega amb la repressió com a solució dels problemes democràtics. Perquè des de la Coordinadora creim en la democràcia, creim en el diàleg i creim que no hem de deixar sol el poble català. Per tot això, des de la Coordinadora se seguiran duent a terme accions per tal de conscienciar la població mallorquina de la pèrdua de drets i llibertats que implica la situació derivada de l’aplicació de l’article 155, dels empresonaments i, en definitiva, de no haver sabut donar resposta política a un problema estrictament polític.
