Res pot contra el poder de les imatges. Un documental de la CNN mostra immigrants venuts en una subhasta com a esclaus a Líbia. Aquesta pràctica és freqüent en aquest país vandalitzat per una coalició liderada per França per assassinar al seu president Muammar Khadafi en 2011. Els esclaus costen de mitjana entre 700 i 1.000 euros. Són principalment de Mali, Nigèria, Gàmbia i del Senegal.
Podeu creure-ho.., els africans són venuts com a esclaus l’any 2017 a la vista del món. Per descomptat, cap autoritat africana mai en farà menció, com mai s’ha evocat públicament el cas de centenars d’africans morts en la macabra immigració il·legal. Aquests morts no existeixen, aquests esclaus han d’espavilar-se amb el seu funest destí sense poder esperar cap assistència governamental.
Tanmateix, aquests fets són coneguts fa molts de mesos. Els diaris francesos en parlaren el setembre de 2016 publicant el reportatge d’un fotògraf. L’abril del 2017, després de la publicació d’un informe de l’Organització Internacional per a l’Emmigrigració (OIM), la premsa africana va transmetre la informació sobre l’esclavitud a Líbia, i el 7 de setembre a Brussel·les, la presidenta de Metges Sense Fronteres
(MSF), Joanne Liu va fer aquest crida a la Comissió Europea: “En els seus esforços per frenar el flux, els governs europeus estaran disposats a suportar el preu de la violació, de la tortura i de l’esclavitud?”
En qualsevol cas, els africans han estat víctimes de l’esclavitud des de fa molt de temps. Esclaus de sistemes educatius, mètodes d’administració i producció procedents de la colonització francesa que impedeixen qualsevol expansió o desenvolupament. La Constitució Senegalesa es basa en la de França i la llengua del colonitzador continua sent la llengua oficial; la seva moneda garanteix la nostra, que encara fabrica i que només ell té la possibilitat de devaluar.
framework.latimes.com
El nostre sistema polític és una pàl·lida còpia del colonitzador francès: els nostres poders executius, legislatius i judicials són copiats/ enganxats. Encara tenim una economia comercial d’intercanvi, centrada al voltant del monocultiu del cacauet, l’absència de teixit industrial, la importació de totes les nostres necessitats i sobretot els aranzels. La nostra història encara no està escrita, la nostra geografia és ignorada, els nostres herois profanats per maneres i mitjans d’educació que es remunten a l’esclavitud de l’infame Codi Negre de Napoleó.
Aquest sistema opressiu impedeix l’alliberament de les energies i ens dóna una mentalitat d’esclau, feta de fatalisme i submissió voluntària i involuntària. Tant hem acceptat aquesta situació inacceptable que res no es farà per alliberar els esclaus africans de Líbia.
A tots els nivells, les responsabilitats són col·lectives, des de les famílies africanes que empenyen els seus joves a anar-se’n arriscant les seves vides als traficants que s’engreixen en aquest mercat de la vida i de la mort, fins als líders africans, dels quals pocs d’ells reconeixen la seva part de responsabilitat i sovint estan més preocupats pel seu patrimoni personal i la renovació del seu mandat que amb el futur del seu país. Per no parlar dels prestadors i de la “comunitat internacional” que veuen la transició demogràfica de l’Àfrica venir, gran com un possible desastre, deixant joc lliure al mercat. La seva esperança: que la llei de l’oferta i la demanda o l’aparició miraculosa de les classes mitjanes resolguin tot, com per encantament.
Segons els observadors ben informats, hi ha dos nivells de mentides en el fenomen de la migració
En el primer nivell, a cap lloc, el fenomen no està agafat amb decisió pels poders públics afectats . No hi ha cap discurs clar i fort a l’Àfrica sobre l’hecatombe que s’està duent a terme des de l’any 2000, als països del Sahel, a causa de les onades de sortides il·legals.
El somni d’èxit a l’estranger, en països amb una forta tradició d’emigració (Senegal, Mali, Guinea, Gàmbia), es manté a tots els nivells de la societat, des del venedor ambulant fins als excaps d’estat (en el cas del Senegal, per exemple), a qui els agrada retirar-se a les riberes del Sena. Els “vinents de França” o d’Itàlia tornen a casa quan poden, per mostrar el seu èxit, sense dir res sobre els seus patiments. Per una altra banda ningú està gaire interessat a saber com han guanyat diners, sempre que en guanyin, perquè això és tot el que els hi demanen.
Llavors, un emigrant expulsat viu el seu retorn com un fracàs o una desgràcia; per tant, malgrat els patiments i perills experimentats, els emigrants no deixen de partir.
Segon nivell de mentida: Europa i els Estats Units financen el “desenvolupament” per un costat, però de l’altra, soscaven sense vergonya els fonaments. França i els seus aliats no només han destruït Líbia en 2011 sota la bandera de l’OTAN, amb conseqüències importants en el nord de Mali, creant una terra de ningú (no man’s land) sostenible entre Àfrica i Europa. Europa també fa amb les seves antigues colònies, amb gran fanfàrria d’ultimàtums, acords d’associació econòmica (APE) que maten dins l’ou qualsevol esperança d’industrialització emergent, obligant als mercats africans a permetre un lliure accés als productes europeus. Tot això, mentre que es necessita un canvi radical d’eix. La idea d’un Pla Marshall per a l’Àfrica, defensada per Alemanya i la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCED), no arriba a fer el seu camí.
BBC.com
És incomprensible que en el segle XXI , encara existeixi aquest tipus d’abusos. Aquest és el pitjor resultat de l’emigració, i com sempre en aquest assumpte, ja sigui amb números o històries particulars d’immigrants, els fets comptats són utilitzats per aquells que ja tenen una posició sobre aquest tema, per enfortir el seu punt de vista. Aquells que estan en contra de la immigració fàcilment podran justificar el reforçament del control i la repressió, dient que és per protegir els immigrants. Els mateixos arguments poden ser utilitzats per aquells que volen obrir les fronteres a tothom. Ha arribat el moment de pensar ràpidament sobre una política d’emigració que protegeixi els emigrants i que aporti beneficis tant a les societats d’origen com a les de destinació, amb més canals legals per a ells.
Les imatges xocants de la CNN fan moure l’opinió. Queda per veure si, més enllà de l’emoció, el moviment pren la bona direcció.
