Issue: L'Altra Mirada 101, 2021 abril

Nos encontramos de lleno en el V Centenario de los episodios conocidos como la Revolución de las Comunidades de Castilla: proceso político, económico y social de hondo calado protagonizado en esta tierra entre 1520 y 1522, e interrumpido por la derrota y represión ejercida por el bando realista, afín al proyecto imperial de Carlos V.…

“Enaprés, en lo mes de setembre [1519], a la festa de sent Miquel, se començà a levar una germania dels pobles, la qual començaren los perayres y vellutés. Y axí s’agermanaren tots los officis, ells ab ells, y ab les viles reals y lochs de senyorius, ab apellido de justícia, mostrant gran rancor contra nobles,…

LES “MEVES” GERMANIES 50 ANYS DESPRÉS (Agraesc els comentaris d’Albert llemosí I de Damià Alou) –Tots el mallorquins voleu treballar sobre les Germanies. ¿Com et dius? – Gonzalo López Nadal – Ets fill de militar!. Així va ser la meva primera conversa amb el professor Miquel Barceló i Perelló. Eren les darreries de l’any 1971…

La memòria col·lectiva dels illencs és ben curiosa. La nostra és plena de referències històriques carrinclones i beates. Com a poble, retem homenatge a conqueridors i sants, a Chopin i Rafa Nadal, però no donam veu al dissident: cap cançó, rondalla o efemèride recorda la revolta de les Germanies, ara fa cinc segles. Aquella que…

A hores d’ara ja s’ha dit tantes vegades que sembla una reiteració innecessària allò de què les dones sempre se les ha negat un lloc com a subjectes històrics. No de bades, la Història sempre l’havia escita els homes des d’una òptica masculina tant per inèrcia com per convenciment. Poc importa. El cas és que,…

Ara que es compleixen 500 anys de l’inici de la Germania cal vindicar la figura de qui fou un dels seus dirigents més destacats. Pau Casesnoves, Instador de la Part Forana i membre de la diarquia que s’establí després que el Consell agermanat feu dimitir Joan Crespí el setembre de 1521. La figura de Pau…

«Tots jorns [els dies] treball – passant ma vida trista per obtenir [guanyar-me la vida] – envejant l’hom epulent [home opulent] e com més veu – cobejant [desitjant] la vista no obtinc res -romanint molt pus dolent. De l’envejar – ací portant tortura ne [ni] pot noure [fer mal]– al qui passió no sent; roman…

El passat 7 de febrer del 2021 es compliren els cinc-cents anys de l’inici de la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la societat illenca en la primera meitat del segle XVI està enguany d’aniversari. Per entendre per què sorgí l’alçament agermanat a l’illa, s’han de tenir en compte tres aspectes: 1.…

La Baixa Edat Mitjana és, sens dubte, una època de la història d’Europa marcada per la conflictivitat social i per nombroses revoltes de pagesos i artesans, que demanaven una millora de les seves condicions de vida. Ara bé, tot i que aquestes insurreccions tenen uns patrons i demandes molt similars, no els podem agrupar baix…

L’alçament forà fou, exceptuant la Germania, el moviment social més important de la baixa edat mitjana mallorquina. La seva durable consistència (gairebé tres anys) el converteix en un dels episodis revolucionaris més destacables de quants es produïren a l’Europa occidental baix-medieval durant el segle XV. L’Alçament forà tenia unes arrels llunyanes que entroncaven amb la…

Els anys que van des de les darreres dècades del segle XIV fins a la Germania (1521), foren d’una gran inestabilitat social i política en el Regne de Mallorca. Analitzem, a grans trets, la primera gran commoció social, això és, la Revolta forana i menestral de 1391. L’any 1390 la situació a Mallorca era fort…