PAU CASESNOVES, EL GRAN OBLIDAT DE LA GERMANIA

Ara que es compleixen 500 anys de l’inici de la Germania cal vindicar la figura de qui fou un dels seus dirigents més destacats. Pau Casesnoves, Instador de la Part Forana i membre de la diarquia que s’establí després que el Consell agermanat feu dimitir Joan Crespí el setembre de 1521. La figura de Pau Casesnoves en especial ha estat víctima de l’oblit que es va imposar per part de “la historiografia oficial” després d’uns anys convulsos en els quals va tenir un paper protagonista. Curiosament les figures d’en Joan Crespí i d’en Joanot Colom van transcendir els segles i han estat vindicades ja des del segle XIX. La figura d’en Pau Casesnoves no va córrer la mateixa sort.

Cert és que la falta de documentació o referències en determinats moments de la seva biografia fan difícil establir un retrat definit d’en Pau Casesnoves. Ara bé, a partir d’allò que hem pogut investigar, hem de tenir ben clar que va ser una persona agosarada i avançada al seu temps en uns moments tempestuosos i incerts, en que va defensar uns valors molt propers a la democràcia tal com l’entenem avui dia. La igualtat dels homes davant la llei i que les lleis fossin justes varen ser algunes de les seves lluites.

Es té constància de que la família d’en Pau Casesnoves, cirurgià de professió, ja vivia a Inca l’any 1484. El pare, Miquel Casesnoves, provablement era originari de Menorca, ja que el llinatge Casesnoves és molt comú a aquella illa. De professió cirurgià, com en Pau, residia a Inca abans de 1484, any en què ja el trobem com a administrador de la companyia de Santa Llúcia, Sant Cosme i Sant Damià, patrons i advocats del gremi de cirurgians.

Pau Casesnoves era l’hereu de la família. I si bé s’han trobat dades dels parents masculins, en canvi no en tenim dels femenins. Del que si es te coneixement és dels seus quatre germans: Antoni, Miquel, Sebastià i Andreu.

De n’Antoni i en Miquel se saben poques coses. De n’Antoni al llistat d’addictes es diu “Revenedor, afectat de gran manera, sermonador, matador, composador i gran lladre, de mala intenció. Era desener y anà amb un cavall contra lo rey a batallar y mataren lo los del rey en una scaramussa prop de Jesus ab un colp de bombarda”. Sembla que va morir a la primavera de 1523. D’en Miquel s’apunta al mateix llistat que: “era revenedor, molt afectat i anava molt furiós i armat en mostres y aplechs, ha stat totstemps reclús dins la ciutat, y stava a la taula de la quitació, y era gran composador, lladre y traydor. D’en Sebastià es té datada una sentència del 7 de juliol de 1514 en contra seva per matar uns animals que no eren seus, però en fou absolt. N’Andreu, en canvi, és el més conegut. Residia a Ciutat. Comerciant i paraire, tenia importants tractes, sobretot de llana, amb Menorca, negocis que compartia amb el seu germà Pau. Participà activament a les Germanies i va ser caixer dels llibres de la Universitat. Al llistat dels addictes a la Germania trobam que se l’acusa de “grandíssim sermonador” que predicava la Santa Quitació. “Avalotador, de malíssima reputació y perseguidor de mascarats”.

En Pau Casesnoves és gairebé un desconegut abans de la seva activitat política. Els primers documents que parlen d’ell són de gener de 1497. Devia a uns diners com a preu d’una llana estrangera comprada per a obrar a casa. En els següents documents, datats per setembre i novembre de 1498, era en Pau, hereu de la casa pairal, qui reclamava un deute contret amb el seu pare per part de la vila d’Inca per tenir cura dels malalts de la pesta, la qual cosa fa suposar que en aquell temps el pare ja era mort, tot i que se’n desconeixen les causes. També reclamava deutes per haver curat ell mateix un captiu.

A partir de 1506 el trobam relacionat amb els afers polítics. Jurat de la vila d’Inca, conseller del Gran i General Consell, batle reial d’Inca o instador a la Part Forana d’Inca, Selva i Escorca foren alguns dels seus càrrecs. El setembre d’aquest any encapçalà una delegació de davant el Virrei reclamant pel preu excessiu del blat.

Al 1507 la situació general s’agreujà i va ser un any de vertadera fam. Per tal de pal·liar la gana al mes d’abril el batlle, els jurats, entre els quals es trobava Pau Casesnoves, i alguns consellers tractaren sobre la necessitat d’alimentar la població i decidiren repartir blat entre els més necessitats. Aquell any en Pau Casesnoves era conseller forà en el Gran i General Consell, càrrec que repetí els anys 1511 i 1512. A partir de 1510 en Pau Casesnoves destacà per la defensa dels interessos dels més desvalguts i necessitats tant a Mallorca com a la Cort Reial. Així a l’octubre de 1510 els jurats del Regne l’elegiren instador a la Part Forana d’Inca, Selva i Escorca. En l’època que precedeix la Germania, Pau Casesnoves es va veure implicat en els conflictes derivats de la manca de blat. Els seus enemics el denunciaren i el mes de maig de 1511 es dictà sentència en contra seva acusat, sobretot, de mal administrador.

Per tal de posar remei a la mala situació que es vivia a Mallorca, el rei Ferran intentà redreçar les finances i al final del seu regnat es succeïren les ambaixades davant el rei per plantejar els problemes existents i les solucions per resoldre el conflicte. La més important va ser la de 1512. Aquesta, de la qual en formava part en Pau Casesnoves, viatjà fins a la Cort Reial, on aconseguiren una sentència arbitral, signada a principi de febrer a Burgos, que havia de redreçar la situació del Regne de Mallorca. En veure que la postura del rei es decantava pels interessos forans, l’oligarquia contraatacà amb una altra ambaixada que fructificà. Així el rei Ferran, per calmar els ànims dels sectors privilegiats, el novembre de 1512, des de Logronyo, revocava el nomenament de Pau Casesnoves i els altres ambaixadors i els substituí per altres més dòcils als interessos de l’oligarquia. A partir d’aquí la tensió, provocada pels conflictes entre els bàndols, l’oposició de l’oligarquia a les reformes i l’endeutament, va anar en augment.

Després de la sentència de 1512 trobem en Pau exercint el càrrec de conseller forà en el Gran i General Consell. En un document redactat el 1514 pel governador i enviat al batlle de Sencelles es fa ressò d’una queixa d’en Pau Casesnoves per unes possessions que no havien estat retornades a Inca.

Des del retorn de la Cort Reial se’l va sotmetre a una veritable persecució política i patí una sèrie de processos judicials on no mancaren testimonis falsos obligant-lo al 1515, essent batlle d’Inca, a pagar una multa acusat de defraudar els comptes. Després ja no sabem res d’ell fins a l’esclat de la Germania l’any 1521.

Des de finals de 1520 se succeïren les reunions de menestrals influïts per la revolta de les Comunitats a Castell i de la Germania a València. El 6 de febrer de 1521 el virrei Gurrea ordenà l’empresonament dels principals dirigents agermanats. Al dia següent es produí la revolta dels menestrals, els quals aconseguiren l’alliberament dels presos. El virrei fou destituït i marxà cap a Eivissa.

A partir de l’abril agermanats de la Part Forana s’uniren als avalotats de Ciutat, entre ells 400 homes d’Inca que varen ser hostatjats al convent de Sant Francesc, convertit en el seu quarter general. Inca va ser una de les viles encarregades de formar el primer exèrcit a qui se’ls va encomanar vigilar els camins del Pla.

Els agermanats s’organitzaren políticament i nomenaren el paraire Joan Crespí com a Instador del bé comú i el seu màxim representant. En el camp militar feren servir la mateixa formació de l’exèrcit apresa a la guerra de Bugia i el mes de juny arribà una carta de Carles I, on declarava il·legal i condemnava la Germania i amenaçava els avalotats amb greus penes.

La situació va sofrir un tomb important quan el setembre de 1521 es reuní el Consell General agermanat a Sant Francesc i el sector forà s’imposà. Es va fer dimitir en Crespí i es passà a l’elecció de dos instadors, un per la part forana i un per Ciutat. Els escollits foren Pau Casesnoves, d’Inca i el tintorer Jordi Moranta, de Ciutat. Tot i que l’assemblea havia escollit en Moranta, al cap d’un mes ja era en Colom qui consta com a instador i la Germania passà a ser dirigida per la Diarquia Casesnoves/Colom.

Amb aquesta nova situació el que es pretenia era posar en vigor la sentència de 1512 i iniciar una reforma fiscal. Segons la carta que els instadors enviaren als jurats de Ciutat, calia l’aboliment d’una sèrie d’imposts indirectes que gravaven articles de consum, i que, per tant, requeien sobre els més pobres. Des de final de setembre de 1521 fins a final d’any en Pau Casesnoves i en Joanot Colom, visitaren diverses viles de Mallorca i els jurats del regne, per aconseguir que se sumessin a la causa agermanada i complissin la sentència de 1512. En el mateix sentit varen escriure a diversos batlles perquè anessin per les cases per aconseguir què cada un pagués el que pogués.

Després de l’intent agermanat d’instaurar la reforma fiscal i que les tensions més intenses esclatessin, Alcúdia es negà a acceptar-la i els agermanats es disposaren per al setge. Els intents d’arribar a un acord fracassaren i els alcudiencs es prepararen per a donar cabuda als mascarats que hi acudiren a trobar refugi. Joanot Colom i Pau Casesnoves instaren els jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca que obliguessin els alcudiencs a acceptar les propostes.

A principi de gener 1522 va haver-hi un intent contrarevolucionari. El regent de la Governació Berenguer Esbert planejà l’assassinat de diversos dirigents agermanats. Els germans Colom se salvaren de miracle. És curiós que no s’intentés fer-ho també amb en Pau Casesnoves, perquè, de fet, l’endemà ell i Joanot Colom destituïren el regent. Com a conseqüència la persecució contra els mascarats, contraris a la germania s’intensificà i a principi de febrer 1522 es trià una nova comissió negociadora de la qual Pau Casesnoves formava part com a instador forà.

El febrer 1522 el Gran i General Consell ordenà l’execució de la sentència de 1512 però les tàctiques dilatòries d’alguns batlles obligaren els instadors a sol·licitar la intervenció del governador. La situació es va radicalitzar i en Joanot i en Pau obtingueren el permís per a la creació d’un exèrcit per a reduir Alcúdia. El maig de 1522 en Pau Casesnoves posà un impost als gentilhomes i ordenà l’embargament dels mascarats. Mentrestant, amb Joanot Colom, obtingueren del governador una carta que ordenava el segrest dels béns tant dels mascarats refugiats a Alcúdia com d’aquells que els donaven ajuda.

La darrera notícia que tenim d’en Pau Casesnoves és que partí en la seva darrera ambaixada, la qual el 20 juny 1522 va sortir del port de Sóller per dirigir-se cap a Barcelona i intentar convèncer el rei. S’havien d’entrevistar a Tortosa amb Adrià VI, l’antic preceptor de l’emperador, on havia rebut la notícia de la seva elecció com a pontífex. Però a Barcelona, on corrien notícies falses de la situació de Mallorca, els ambaixadors varen ser rebuts amb precaució i no aconseguiren l’entrevista en la qual pretenien deixar constància de la seva fidelitat al rei, a qui no consideraven ben informat. De fet, en tot moment, els ambaixadors pretenien ser rebuts per Carles I i davant la negativa papal es dirigiren cap a la Cort, que aleshores era a Valladolid. Lluny de rebre’ls l’emperador va ordenar el seu empresonament i execució. En Pau Casesnoves va ser jutjat, després que es reunissin proves testificals en contra d’ells entre la colònia de mallorquins mascarats exiliats a València, sota els càrrecs de predicador laic, rebel a la corona, heretge i considerat enemic públic. Massa càrrecs perquè pogués escapar amb vida del procés que se li havia obert. Carles I va voler donar una lliçó amb ell a la resta d’agermanats i quan les tropes imperials iniciaren la repressió a Mallorca dels moviment agermanat en Pau Casesnoves ja havia estat sentenciat i executat a la forca a Valladolid.

Segons l’historiador José Delfin, Cronista oficial de Valladolid, segurament Pau Casesnoves i Antoni Tomàs foren enterrats al convent de Sant Francesc, desaparegut amb la desamortització de Mendizabal que es trobava a la plaça Major i ocupava un gran espai urbà. Degué ser executat a la plaça del Mercat, que era on es solien fer-se aquestes actuacions, mentre eren atesos per la confraria de la Passió. El convent de Sant Francesc disposava de moltes capelles i diversos cementiris on eren enterrats els ajusticiats. Cal suposar que en Pau Casesnoves, per ser metge i home de categoria política fou enterrat en alguna de les capelles d’aquell convent. Encara avui en dia quan es fan obres al subsol de la plaça es troben restes arquitectòniques i humanes.

Avui no són pocs els records que es tenen envers la gent de Germania que donà la seva vida per uns ideals. Pau Casesnoves és se’ns dubte un d’ells. Però no fou fins a l’arribada de la democràcia, al final de segle XX, quan Inca, d’on era originari, començà a reconèixer els seus mèrits. Se li donà el nom d’un carrer i posteriorment es posà el seu nom a un institut d’ensenyament. Aquest centre va encarregar la seva biografia a en Jaume Serra, autor del llibre “Pau Casesnoves i les germanies de Mallorca”, gràcies al qual aquest article ha estat possible. Des de fa 10 anys, i en un acte de justícia històrica vers el personatge en qüestió, en Pau es Fill Il·lustre de la ciutat que el va veure néixer i un quadre seu del pintor Joan Lacomba forma part de la galeria de fills il·lustres de la ciutat a la sala de plens de l’Ajuntament.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad