PAU CASESNOVES, EL GRAN OBLIDAT DE LA GERMANIA

Ara que es compleixen 500 anys de l’inici de la Germania cal vindicar la figura de qui fou un dels seus dirigents més destacats. Pau Casesnoves, Instador de la Part Forana i membre de la diarquia que s’establí després que el Consell agermanat feu dimitir Joan Crespí el setembre de 1521. La figura de Pau Casesnoves en especial ha estat víctima de l’oblit que es va imposar per part de “la historiografia oficial” després d’uns anys convulsos en els quals va tenir un paper protagonista. Curiosament les figures d’en Joan Crespí i d’en Joanot Colom van transcendir els segles i han estat vindicades ja des del segle XIX. La figura d’en Pau Casesnoves no va córrer la mateixa sort.

Cert Ă©s que la falta de documentaciĂł o referències en determinats moments de la seva biografia fan difĂ­cil establir un retrat definit d’en Pau Casesnoves. Ara bĂ©, a partir d’allò que hem pogut investigar, hem de tenir ben clar que va ser una persona agosarada i avançada al seu temps en uns moments tempestuosos i incerts, en que va defensar uns valors molt propers a la democrĂ cia tal com l’entenem avui dia. La igualtat dels homes davant la llei i que les lleis fossin justes varen ser algunes de les seves lluites.

Es té constància de que la família d’en Pau Casesnoves, cirurgià de professió, ja vivia a Inca l’any 1484. El pare, Miquel Casesnoves, provablement era originari de Menorca, ja que el llinatge Casesnoves és molt comú a aquella illa. De professió cirurgià, com en Pau, residia a Inca abans de 1484, any en què ja el trobem com a administrador de la companyia de Santa Llúcia, Sant Cosme i Sant Damià, patrons i advocats del gremi de cirurgians.

Pau Casesnoves era l’hereu de la famĂ­lia. I si bĂ© s’han trobat dades dels parents masculins, en canvi no en tenim dels femenins. Del que si es te coneixement Ă©s dels seus quatre germans: Antoni, Miquel, SebastiĂ  i Andreu.

De n’Antoni i en Miquel se saben poques coses. De n’Antoni al llistat d’addictes es diu “Revenedor, afectat de gran manera, sermonador, matador, composador i gran lladre, de mala intenció. Era desener y anà amb un cavall contra lo rey a batallar y mataren lo los del rey en una scaramussa prop de Jesus ab un colp de bombarda”. Sembla que va morir a la primavera de 1523. D’en Miquel s’apunta al mateix llistat que: “era revenedor, molt afectat i anava molt furiós i armat en mostres y aplechs, ha stat totstemps reclús dins la ciutat, y stava a la taula de la quitació, y era gran composador, lladre y traydor. D’en Sebastià es té datada una sentència del 7 de juliol de 1514 en contra seva per matar uns animals que no eren seus, però en fou absolt. N’Andreu, en canvi, és el més conegut. Residia a Ciutat. Comerciant i paraire, tenia importants tractes, sobretot de llana, amb Menorca, negocis que compartia amb el seu germà Pau. Participà activament a les Germanies i va ser caixer dels llibres de la Universitat. Al llistat dels addictes a la Germania trobam que se l’acusa de “grandíssim sermonador” que predicava la Santa Quitació. “Avalotador, de malíssima reputació y perseguidor de mascarats”.

En Pau Casesnoves Ă©s gairebĂ© un desconegut abans de la seva activitat polĂ­tica. Els primers documents que parlen d’ell sĂłn de gener de 1497. Devia a uns diners com a preu d’una llana estrangera comprada per a obrar a casa. En els segĂĽents documents, datats per setembre i novembre de 1498, era en Pau, hereu de la casa pairal, qui reclamava un deute contret amb el seu pare per part de la vila d’Inca per tenir cura dels malalts de la pesta, la qual cosa fa suposar que en aquell temps el pare ja era mort, tot i que se’n desconeixen les causes. TambĂ© reclamava deutes per haver curat ell mateix un captiu.

A partir de 1506 el trobam relacionat amb els afers polítics. Jurat de la vila d’Inca, conseller del Gran i General Consell, batle reial d’Inca o instador a la Part Forana d’Inca, Selva i Escorca foren alguns dels seus càrrecs. El setembre d’aquest any encapçalà una delegació de davant el Virrei reclamant pel preu excessiu del blat.

Al 1507 la situaciĂł general s’agreujĂ  i va ser un any de vertadera fam. Per tal de pal·liar la gana al mes d’abril el batlle, els jurats, entre els quals es trobava Pau Casesnoves, i alguns consellers tractaren sobre la necessitat d’alimentar la poblaciĂł i decidiren repartir blat entre els mĂ©s necessitats. Aquell any en Pau Casesnoves era conseller forĂ  en el Gran i General Consell, cĂ rrec que repetĂ­ els anys 1511 i 1512. A partir de 1510 en Pau Casesnoves destacĂ  per la defensa dels interessos dels mĂ©s desvalguts i necessitats tant a Mallorca com a la Cort Reial. AixĂ­ a l’octubre de 1510 els jurats del Regne l’elegiren instador a la Part Forana d’Inca, Selva i Escorca. En l’època que precedeix la Germania, Pau Casesnoves es va veure implicat en els conflictes derivats de la manca de blat. Els seus enemics el denunciaren i el mes de maig de 1511 es dictĂ  sentència en contra seva acusat, sobretot, de mal administrador.

Per tal de posar remei a la mala situaciĂł que es vivia a Mallorca, el rei Ferran intentĂ  redreçar les finances i al final del seu regnat es succeĂŻren les ambaixades davant el rei per plantejar els problemes existents i les solucions per resoldre el conflicte. La mĂ©s important va ser la de 1512. Aquesta, de la qual en formava part en Pau Casesnoves, viatjĂ  fins a la Cort Reial, on aconseguiren una sentència arbitral, signada a principi de febrer a Burgos, que havia de redreçar la situaciĂł del Regne de Mallorca. En veure que la postura del rei es decantava pels interessos forans, l’oligarquia contraatacĂ  amb una altra ambaixada que fructificĂ . AixĂ­ el rei Ferran, per calmar els Ă nims dels sectors privilegiats, el novembre de 1512, des de Logronyo, revocava el nomenament de Pau Casesnoves i els altres ambaixadors i els substituĂ­ per altres mĂ©s dòcils als interessos de l’oligarquia. A partir d’aquĂ­ la tensiĂł, provocada pels conflictes entre els bĂ ndols, l’oposiciĂł de l’oligarquia a les reformes i l’endeutament, va anar en augment.

DesprĂ©s de la sentència de 1512 trobem en Pau exercint el cĂ rrec de conseller forĂ  en el Gran i General Consell. En un document redactat el 1514 pel governador i enviat al batlle de Sencelles es fa ressò d’una queixa d’en Pau Casesnoves per unes possessions que no havien estat retornades a Inca.

Des del retorn de la Cort Reial se’l va sotmetre a una veritable persecuciĂł polĂ­tica i patĂ­ una sèrie de processos judicials on no mancaren testimonis falsos obligant-lo al 1515, essent batlle d’Inca, a pagar una multa acusat de defraudar els comptes. DesprĂ©s ja no sabem res d’ell fins a l’esclat de la Germania l’any 1521.

Des de finals de 1520 se succeĂŻren les reunions de menestrals influĂŻts per la revolta de les Comunitats a Castell i de la Germania a València. El 6 de febrer de 1521 el virrei Gurrea ordenĂ  l’empresonament dels principals dirigents agermanats. Al dia segĂĽent es produĂ­ la revolta dels menestrals, els quals aconseguiren l’alliberament dels presos. El virrei fou destituĂŻt i marxĂ  cap a Eivissa.

A partir de l’abril agermanats de la Part Forana s’uniren als avalotats de Ciutat, entre ells 400 homes d’Inca que varen ser hostatjats al convent de Sant Francesc, convertit en el seu quarter general. Inca va ser una de les viles encarregades de formar el primer exèrcit a qui se’ls va encomanar vigilar els camins del Pla.

Els agermanats s’organitzaren polĂ­ticament i nomenaren el paraire Joan CrespĂ­ com a Instador del bĂ© comĂş i el seu mĂ xim representant. En el camp militar feren servir la mateixa formaciĂł de l’exèrcit apresa a la guerra de Bugia i el mes de juny arribĂ  una carta de Carles I, on declarava il·legal i condemnava la Germania i amenaçava els avalotats amb greus penes.

La situaciĂł va sofrir un tomb important quan el setembre de 1521 es reunĂ­ el Consell General agermanat a Sant Francesc i el sector forĂ  s’imposĂ . Es va fer dimitir en CrespĂ­ i es passĂ  a l’elecciĂł de dos instadors, un per la part forana i un per Ciutat. Els escollits foren Pau Casesnoves, d’Inca i el tintorer Jordi Moranta, de Ciutat. Tot i que l’assemblea havia escollit en Moranta, al cap d’un mes ja era en Colom qui consta com a instador i la Germania passĂ  a ser dirigida per la Diarquia Casesnoves/Colom.

Amb aquesta nova situació el que es pretenia era posar en vigor la sentència de 1512 i iniciar una reforma fiscal. Segons la carta que els instadors enviaren als jurats de Ciutat, calia l’aboliment d’una sèrie d’imposts indirectes que gravaven articles de consum, i que, per tant, requeien sobre els més pobres. Des de final de setembre de 1521 fins a final d’any en Pau Casesnoves i en Joanot Colom, visitaren diverses viles de Mallorca i els jurats del regne, per aconseguir que se sumessin a la causa agermanada i complissin la sentència de 1512. En el mateix sentit varen escriure a diversos batlles perquè anessin per les cases per aconseguir què cada un pagués el que pogués.

Després de l’intent agermanat d’instaurar la reforma fiscal i que les tensions més intenses esclatessin, Alcúdia es negà a acceptar-la i els agermanats es disposaren per al setge. Els intents d’arribar a un acord fracassaren i els alcudiencs es prepararen per a donar cabuda als mascarats que hi acudiren a trobar refugi. Joanot Colom i Pau Casesnoves instaren els jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca que obliguessin els alcudiencs a acceptar les propostes.

A principi de gener 1522 va haver-hi un intent contrarevolucionari. El regent de la GovernaciĂł Berenguer Esbert planejĂ  l’assassinat de diversos dirigents agermanats. Els germans Colom se salvaren de miracle. És curiĂłs que no s’intentĂ©s fer-ho tambĂ© amb en Pau Casesnoves, perquè, de fet, l’endemĂ  ell i Joanot Colom destituĂŻren el regent. Com a conseqüència la persecuciĂł contra els mascarats, contraris a la germania s’intensificĂ  i a principi de febrer 1522 es triĂ  una nova comissiĂł negociadora de la qual Pau Casesnoves formava part com a instador forĂ .

El febrer 1522 el Gran i General Consell ordenà l’execució de la sentència de 1512 però les tàctiques dilatòries d’alguns batlles obligaren els instadors a sol·licitar la intervenció del governador. La situació es va radicalitzar i en Joanot i en Pau obtingueren el permís per a la creació d’un exèrcit per a reduir Alcúdia. El maig de 1522 en Pau Casesnoves posà un impost als gentilhomes i ordenà l’embargament dels mascarats. Mentrestant, amb Joanot Colom, obtingueren del governador una carta que ordenava el segrest dels béns tant dels mascarats refugiats a Alcúdia com d’aquells que els donaven ajuda.

La darrera notĂ­cia que tenim d’en Pau Casesnoves Ă©s que partĂ­ en la seva darrera ambaixada, la qual el 20 juny 1522 va sortir del port de SĂłller per dirigir-se cap a Barcelona i intentar convèncer el rei. S’havien d’entrevistar a Tortosa amb AdriĂ  VI, l’antic preceptor de l’emperador, on havia rebut la notĂ­cia de la seva elecciĂł com a pontĂ­fex. Però a Barcelona, on corrien notĂ­cies falses de la situaciĂł de Mallorca, els ambaixadors varen ser rebuts amb precauciĂł i no aconseguiren l’entrevista en la qual pretenien deixar constĂ ncia de la seva fidelitat al rei, a qui no consideraven ben informat. De fet, en tot moment, els ambaixadors pretenien ser rebuts per Carles I i davant la negativa papal es dirigiren cap a la Cort, que aleshores era a Valladolid. Lluny de rebre’ls l’emperador va ordenar el seu empresonament i execuciĂł. En Pau Casesnoves va ser jutjat, desprĂ©s que es reunissin proves testificals en contra d’ells entre la colònia de mallorquins mascarats exiliats a València, sota els cĂ rrecs de predicador laic, rebel a la corona, heretge i considerat enemic pĂşblic. Massa cĂ rrecs perquè poguĂ©s escapar amb vida del procĂ©s que se li havia obert. Carles I va voler donar una lliçó amb ell a la resta d’agermanats i quan les tropes imperials iniciaren la repressiĂł a Mallorca dels moviment agermanat en Pau Casesnoves ja havia estat sentenciat i executat a la forca a Valladolid.

Segons l’historiador José Delfin, Cronista oficial de Valladolid, segurament Pau Casesnoves i Antoni Tomàs foren enterrats al convent de Sant Francesc, desaparegut amb la desamortització de Mendizabal que es trobava a la plaça Major i ocupava un gran espai urbà. Degué ser executat a la plaça del Mercat, que era on es solien fer-se aquestes actuacions, mentre eren atesos per la confraria de la Passió. El convent de Sant Francesc disposava de moltes capelles i diversos cementiris on eren enterrats els ajusticiats. Cal suposar que en Pau Casesnoves, per ser metge i home de categoria política fou enterrat en alguna de les capelles d’aquell convent. Encara avui en dia quan es fan obres al subsol de la plaça es troben restes arquitectòniques i humanes.

Avui no sĂłn pocs els records que es tenen envers la gent de Germania que donĂ  la seva vida per uns ideals. Pau Casesnoves Ă©s se’ns dubte un d’ells. Però no fou fins a l’arribada de la democrĂ cia, al final de segle XX, quan Inca, d’on era originari, començà a reconèixer els seus mèrits. Se li donĂ  el nom d’un carrer i posteriorment es posĂ  el seu nom a un institut d’ensenyament. Aquest centre va encarregar la seva biografia a en Jaume Serra, autor del llibre “Pau Casesnoves i les germanies de Mallorca”, grĂ cies al qual aquest article ha estat possible. Des de fa 10 anys, i en un acte de justĂ­cia històrica vers el personatge en qĂĽestiĂł, en Pau es Fill Il·lustre de la ciutat que el va veure nĂ©ixer i un quadre seu del pintor Joan Lacomba forma part de la galeria de fills il·lustres de la ciutat a la sala de plens de l’Ajuntament.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad