LA GERMANIA MALLORQUINA,

SEGONS EULÀLIA DURAN

La commemoració del cinquè centenari del moviment de la Germania mallorquina (1521-1523) ha arrancat amb una potència múltiple molt considerable. D’entre tots els actes, ja n’hi ha hagut un que possiblement és un fet únic en tota la història de Mallorca: el 7 de febrer, dia per dia de l’inici de la Germania, tots els pobles i ciutats de l’illa varen llegir el mateix Manifest amb l’objectiu de rememorar i dignificar un esdeveniment que al llarg dels segles en moltes ocasions havia estat silenciat, desvirtuat i desqualificat per raons ideològiques. La Germania bàsicament fou una resposta popular a la discriminació en la gestió del poder polític i contra l’explotació fiscal i la corrupció dels administradors públics. Així de senzill. La positiva i generalitzada recepció actual del Manifest podria explicar-se perquè les causes originàries de la revolta d’antany igualment encara perduren ara mateix?
Una de les ramificacions de la commemoració de la Germania és la de les publicacions d’articles i llibres sobre el tema. D’articles i de reportatges ja n’han sortit un bon grapat a la premsa, tant a Mallorca (Última Hora, Arabalears, Diario de Mallorca) com a la resta dels Països Catalans (VilaWeb, Serra d’Or, El Temps). De llibres, fins ara n’hem de comptabilitzar quatre. El primer, aparegut a les darreries de l’any passat, és una porta d’accés insuperable al coneixement de Les revoltes populars a Mallorca (les de 1391, 1450-1453 i 1521-1523). El seu autor és el medievalista Guillem Morro Veny. També s’han publicat dues novel·les sobre la Germania: La diabòlica secta colombina. Història novel·lada de Joanot Colom (2019), del mateix Guillem Morro, i Pac qui deu (2021), d’Antoni Rodríguez, el protagonista de la qual és l’agermanat inquer Pau Casesnoves. En algun moment futur, caldrà fer el cas que es mereixen a aquestes dues novel·les. El quart llibre publicat és El moviment revolucionari de la Germania. Ideologia i consciència social (Lleonard Muntaner Editor, 2021). L’autoria correspon a Eulàlia Duran (Barcelona, 1934), una historiadora especialitzada en l’Edat Moderna que ha fet aportacions molt rellevants tant en l’àmbit dels estudis històrics estrictes com en el de la cultura escrita en general. Gràcies a ella s’han pogut rescatar una gran quantitat de manuscrits, epistolaris i documents de naturalesa diversa, enterrats en arxius fins llavors inexplorats, que han permès constatar que del segle XVI al XVIII va haver-hi una continuïtat en la producció de textos en català de notable valor historiogràfic o literari. Eulàlia Duran és l’autora del llibre Les Germanies als Països Catalans (Curial, 1982), una obra cabdal per al coneixement del tema, amb la particularitat que el tracta vinculant els fets que varen transcórrer a cada un dels territoris de llengua catalana.
En el marc del funcionament de la Comissió Germanies 500 anys, Bartomeu Mestre es va posar en contacte amb Duran per tal de convidar-la a participar als actes que s’havien d’organitzar a Mallorca al llarg del 2021. La investigadora, per raons, d’edat, no va poder acceptar l’envit. Tanmateix, va oferir generosament el text d’una conferència que havia pronunciat l’any 1985 a la Universitat París VII, que tan sols havia estat publicat en francès. La versió catalana d’aquest text és el nucli germinal del llibre que ara comentam. Es tracta d’un treball breu (23 pàgines) però d’una gran densitat de contingut. Fa referència a aspectes ben diversos, però sobretot hi ha l’afany d’esbrinar quina va ser la ideologia que va impulsar el moviment agermanat. De la ideologia dels antiagermanats n’hi ha abundants testimonis, ja que els vencedors “es pogueren expressar no només durant la guerra, però sobretot després d’aquesta, i organitzaren una gran campanya, sovint per escrit, de panegírics, de propaganda i de justificació”. Contràriament, els agermanats vençuts foren criminalitzats pels seus actes i silenciats del tot els motius. La commemoració del cinquè centenari del moviment de la Germania mallorquina (1521-1523) ha arrancat amb una potència múltiple molt considerable. D’entre tots els actes, ja n’hi ha hagut un que possiblement sigui un fet únic en tota la història de Mallorca: el 7 de febrer, dia per dia de l’inici de la Germania, tots els pobles i ciutats de l’illa varen llegir el mateix Manifest amb l’objectiu de rememorar i dignificar un esdeveniment que al llarg dels segles en moltes ocasions havia estat silenciat, desvirtuat i desqualificat per raons ideològiques. La Germania bàsicament fou una resposta popular a la discriminació en la gestió del poder polític i contra l’explotació fiscal i la corrupció dels administradors públics. Així de senzill. La positiva i generalitzada recepció actual del Manifest podria explicar-se perquè que podien explicar la seva revolta. Duran es planteja una gran qüestió: saber si la Germania va ser “una revolució de tipus medieval o modern”. La seva resposta és nítida i precisa: “Crec que podríem dir que presentava els dos aspectes. Revolució medieval en el sentit que els problemes plantejats venien de segles enrere, així com la manera de resoldre’ls: la mentalitat dels seus protagonistes, tan impregnada de corrents espirituals medievals, ho confirma. Revolució moderna també, en el sentit sociològic, en tant que lluita d’un grup social marginal a l’Edat Mitjana que intentava no només intervenir en el govern, sinó emparar-se totalment de les seves regnes. Per això ha estat qualificada de revolució burgesa prematura. En fer-los front, els antiagermanats eren, en canvi, més avançats intel·lectualment i més cultivats, sensibles als corrents humanistes moderns, lluny de supersticions i de pronòstics apocalíptics. Però, d’altra banda, eren socialment conservadors i s’aferraven a les antigues estructures medievals per tal de no perdre llur posició privilegiada”.
A més del text magnífic d’Eulàlia Duran, el volum inclou alguns apartats més. Una semblança de l’autora redactada per l’historiador Ernest Belenguer. Hi fa un repàs a les diferents línies de treball que ha desenvolupat la investigadora al llarg de més de cinc dècades. Tot seguit, i a càrrec de Maria Toldrà, hi ha la “Bibliografia d’Eulàlia Duran sobre les Germanies”, amb vint-i-una referències. Tanca el volum la “Bibliografia sobre la Germania de Mallorca”, elaborada per Maria Margalida Perelló Pons, graduada en Història. El recompte és de cent trenta-set articles o llibres, de naturalesa diversa i de qualitat desigual: extensos o breus, erudits o divulgatius, rigorosos o elementals, objectius o partidistes. Aquests textos corresponen a uns noranta autors. La Webgrafia inclou 12 referències, de tres autors.
La previsió és que al llarg del període commemoratiu (2021-2023) es produirà un increment molt considerable de la bibliografia sobre la Germania. Fet ben desitjable tenint en compte que és un dels esdeveniments més cabdals de la història de Mallorca. Encara queden molts de documents per esbrinar i molts de punts foscos per aclarir. Seria un gran èxit aconseguir que el coneixement de la revolta agermanada tengués molt de recorregut entre aquells sectors socials que ignoren el passat del país en què viuen o que el menystenen a causa d’estar governats per una mentalitat fonamentada en l’autoodi. Perquè sigui possible assolir aquest objectiu caldrà comptar amb productes que siguin atractius i adaptats a cada nínxol potencial de públic. I també amb la complicitat dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals per fer-los circular en totes les direccions. I, a més a més, que el sistema escolar doni al moviment de la Germania mallorquina la visibilitat en el currículum d’ESO i de Batxillerat que per la seva rellevància en bona lògica li correspon.

 

 

 

 

 

 



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad