Editorial

LA FAL·LÀCIA DE LA FUNCIÓ ARBITRAL DE LA MONARQUIA

Iniciam una nova etapa de l’Altra mirada, trimestral i amb monografia sobre un tema cada exemplar. Amb aquest primer número, 101, de la nova etapa de la revista dedicat a la commemoració dels Cinc-cents anys de l’esclat de la revolució popular de la Germania, hem volgut fer la nostra contribució particular al conjunt dels actes i esdeveniments, que la Comissió Cívica de Mallorca ha organitzat per aquest any 2021.

El magnífic treball que el conjunt d’historiadors i experts aporten en aquest número, ens donen una visió molt completa dels antecedents, context històric i coincidència amb altres revoltes, fets històrics rellevants, circumstàncies socioeconòmiques, del malbaratament dels doblers públics, dels privilegis dels poderosos, l’espoliació fiscal de les classes populars, mal govern de les elits polítiques amb corrupció i institucionalització de l’arbitrarietat…

Les revoltes no surten del no-res. El conflicte de 1391, la revolta forana de 1450-1453 i la Germania de 1521-1523, sols es poden entendre des de l’òptica dels interessos confrontats de classes, fins al punt que la desesperació dels més espoliats, ja no pot ser continguda o reprimida pels mecanismes ideològics i coercitius de les classes dominants, presents en aquells moments a les Illes. En els tres casos, els revoltats miren al rei com a l’àrbitre imparcial que ha d’impartir justícia. En les tres revoltes, la figura reial es posiciona a favor dels poderosos, fins i tot, portant exèrcits de mercenaris per esclafar les tradicionals organitzacions armades d’autodefensa populars, que en aquests casos en lloc d’enfrontar-se a pirates i corsaris, es defensaven d’uns enemics externs, enviats a defensar els privilegis d’uns poderosos, amb els qui els agermanats parlaven la mateixa llengua.

Les repressions foren duríssimes, I a sobre, la gent del poble fou obligada a pagar fiscalment els costos de la repressió, l’assumpció dels deutes dels poderosos i a suportar majoritàriament les despeses de les campanyes que cada dos per tres, enllestien els monarques. En aquella època no era imaginable altra forma de poder més que la monarquia. Però la cultura de pacte entre estaments i de participació popular en la gestió pública, eren ben present. La Tretzena que crearen els agermanats, era l’autoorganització del poder popular, alternatiu al Gran i General Consell amb majoria dels estaments nobles, expressió del mal govern i de l’abús. Malgrat això, sempre creien que una vegada instaurat el seu bon govern, el rei acceptaria la nova realitat i la Germania el reconeixeria com a màxima autoritat.

Els 500 anys de les Germanies no poden ser tan sols un exercici de major recuperació del rigor històric dels fets, malmenat pel discurs ideològic reaccionari del caciquisme illenc. De reconeixement social de la força, legitimitat i dignitat de les reivindicacions dels agermanats. Del seu valor i enteresa. De l’estudi comprensiu de les seves errades o ingenuïtats. També té el valor d’identificar un seguit de problemes de la gestió de l’administració pública, que curiosament també es donen avui en dia.

El deute públic exagerat, utilitzat per pagar els deutes de multinacionals financeres en fallida; elusió i evasió fiscal dels poderosos, pagament dels tributs en major quantitat i proporció pel poble més explotat, corrupció econòmica i política en les Administracions públiques controlades pels estaments privilegiats de sempre, desqualificació i repressió de la gent que es rebel·la i vol un món més just…I la continuïtat del discurs de la neutralitat i la funció arbitral de la monarquia.

Felip VI es retratà en el famós discurs del 3 d’octubre de 2017. Els súbdits no poden voler autogovernar-se. El poder no es qüestiona, s’acata. Els «revoltats» són qualificats de bandejats i antipatriotes. No hi ha cap casta de concessió possible. Les gran empreses pressionades perquè surtin de Catalunya.

Les forces repressives apallissant a gent que volia votar pacíficament. Una legitimitat heretada de la dictadura feixista i imposada dintre de la Constitució de 1978. I una conxorxa d’oligarques econòmics, famílies polítiques, empreses mediàtiques, comandaments de l’exèrcit, serveis policials paral·lels, poders judicials polititzats, que han fossilitzat una versió reaccionària de la Constitució de 1978 i que l’han consolidada sobre el pal de paller de la monarquia. De la qual en fan bandera i ostentació de la seva funció neutral i arbitral.

No és casualitat que els primers reconeixements públics a la lluita dels agermanats es feren a Mallorca en temps de la Primera República. Que les forces progressistes de l’illa sempre han vist en la Germania, l’esperit de rebel·lió enfront de la injustícia on emmirallar-se. I que la traïció de la monarquia als agermanats i a les anteriors revoltes, sempre és un recordatori de la fal·làcia de la funció neutral i arbitral de la monarquia. Per tenir-ho també present avui en dia.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad