MANIFEST 500 ANYS DE REVOLTA. 500 ANYS DE GERMANIES (1521 – 2021)
ComissiĂł cĂvica Germanies500
El 7 de febrer del proper any 2021 es compliran cinc-cents anys d’un dels episodis més rellevants en la història de Mallorca: la Germania, aixecament que s’inicia el 7 de febrer del 1521 i acabà el 7 de març del 1523.
Ha de quedar palès que les motivacions que provocaren l’esclat de l’aixecament agermanat sĂłn mĂşltiples i provenen de segles anteriors, a les quals no se’ls havia posat remei. De fet, part de la casuĂstica de l’esclat agermanat provĂ© de la revolta de 1391 i de l’aixecament forĂ de 1450.
Entre els principals objectius dels alçats trobem els de posar fre a la corrupciĂł duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribuciĂł justa dels imposts i gaudir de llibertats polĂtiques i socials per als estaments mĂ©s humils de la societat illenca. A mĂ©s a mĂ©s, la revolta contra l’espoli fiscal, tenia importants continguts socials, fins a arribar a proclamar que «cap captiu de la terra no podia ser esclau».
El 1521 els sectors mĂ©s clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformessin les estructures del poder que els mantenia en la captivitat mĂ©s abjecta. Una de les primeres accions dutes a terme pels agermanats va ser la de crear un òrgan nou anomenat la Tretzena – a imitaciĂł de la Valenciana Junta dels Tretze – constituĂŻda per l’Instador del bĂ© comĂş, Joan CrespĂ i dotze tretzeners, representant la ciutat i la part forana. Pel que fa a les mesures dutes a terme, tant Joan CrespĂ com Joanot Colom engegaren una sèrie de reformes polĂtiques per dur a terme una progressiva reducciĂł del deute a travĂ©s de la “Santa Quitació”, l’elaboraciĂł d’un cadastre per tal que tothom contribuĂs d’acord amb la vĂ lua dels bĂ©ns posseĂŻts i, tambĂ©, la supressiĂł de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular.
L’oposiciĂł granĂtica dels sectors mĂ©s allerats, conscients que tals reformes podien perjudicar la seva privilegiada situaciĂł, juntament amb l’oposiciĂł de l’emperador a escoltar als seus sĂşbdits no deixĂ altra opciĂł als revolats a la rendiciĂł o la lluita fins al final. Al llarg dels 25 mesos que durĂ la germania mallorquina es produĂŻren desafeccions del bĂ ndol agermanat, però molts altres, moriren en batalla com les de Son Fornari i Rafal GarcĂ©s. En poc temps, l’avanç de les tropes reials per l’illa va ser imparable i l’últim reducte agermanat, Ciutat, va Ă©sser ocupada el 7 de març del 1523 d’acord a unes capitulacions que no serien respectades.
La repressiĂł, en aquest cas no s’iniciĂ un cop cau la ciutat sinĂł que s’havia iniciat ja l’octubre i novembre passat. A mĂ©s de les sentències a mort, tambĂ© es confiscaren centenars de bĂ©ns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el lĂder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins una gĂ bia penjada a la plaça de la Porta Pintada. Com a resultat de tot plegat ens trobem que la poblaciĂł minvĂ i s’empobrĂ, fins a tal punt que, nomĂ©s 30 anys desprĂ©s començà a recuperar-se. Es va pretendre eliminar, per sempre, qualsevol record de vindicaciĂł col·lectiva dels mallorquins.
Emperò, no pogueren acabar amb la flama de la revolta. La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustĂcia social, que reivindica el dret a la sobirania polĂtica, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climĂ tic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, Ă©s hereua dels agermanats.
Avui Ă©s d’estricta justĂcia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administraciĂł pĂşblica corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinĂł perquè els valors que empararen aquesta lluita sĂłn ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.
Cal, per tant, honorar la seva obra i atorgar-los la justĂcia que en el seu moment els fou negada i que ha estat ignorada per la historiografia conservadora i tradicionalista. El discurs dels vencedors ha estat el que ha prevalgut dins «determinats cercles oficials», predisposats a criminalitzar les accions dels agermanats, segurament perquè, abans i ara, els seus principis i actituds fan nosa a determinades ideologies.
Servar i difondre la memòria col·lectiva, tan popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és una deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democrà cia i amb el benestar d’aquesta terra. Aixà doncs, serveixi aquesta commemoració per a reivindicar també les lluites compartides que durant anys han combatut en diferents à mbits per fer-nos avançar com a poble.
Benvinguda Ă©s l’hora en què dones i homes compromesos en la recuperaciĂł de la nostra memòria històrica i en la defensa de valors com la llibertat, igualtat, la sobirania i la justĂcia social, hem decidit retre homenatge als que fa 500 anys en foren precursors: «Els agermanats» i com ells cridaren: Pac qui deu! Mori el mal Govern!