ELS AGERMANATS NO TENEN INSTAGRAM

AHIR I AVUI. LES GERMANIES A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA (S. XVI-XXI)

La memòria col·lectiva dels illencs és ben curiosa. La nostra és plena de referències històriques carrinclones i beates. Com a poble, retem homenatge a conqueridors i sants, a Chopin i Rafa Nadal, però no donam veu al dissident: cap cançó, rondalla o efemèride recorda la revolta de les Germanies, ara fa cinc segles. Aquella que feren pagesos i menestrals, el poble en armes, contra la plutocràcia illenca.

Està clar que aquest oblit col·lectiu no és casual. Els vencedors de la revolta, l’oligarquia del país, va voler deixar clar qui manava en aquesta terra. Un cop vençuts, es produïren execucions, confiscacions de béns i s’imposaren multes als agermanats. Les conseqüències del conflicte van llastar l’economia illenca durant dècades i l’impacte poblacional fou tan elevat que suposà un trasbals que s’allargà durant tot un segle. Entre 1522 i 1524 es produïren més de 250 execucions i condemnes de presó, la més icònica, la de Joanot Colom. El darrer líder de la revolta, fou tenallat, degollat i esquarterat, i el seu cap col·locat a la porta Pintada.

                                              Il·lustració Guillem Morro

Però als guanyadors no els hi va bastar. Ells ho tenien clar, no era suficient amb vèncer militarment, calia a més eliminar qualsevol bri d’esperança col·lectiva, feia falta, doncs, convèncer en el camp de les idees. D’aquesta forma, des del poder, s’invertiren ingents esforços en eliminar qualsevol record dels alçats. Des de ben prest les panxes agraïdes es posaren a treballar a construir una història oficial contrària a la revolta, és així com sorgí, per exemple, la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis de 1612.

Però no tot dura per sempre i l’Antic Règim es corcà. El 1808 les tropes de Napoleó introduïren per la força les idees revolucionàries a la Península. Paral·lelament, els liberals espanyols aprovaren a les Corts de Cadis de 1812 una de les constitucions més avançades de la seva època. Els hereus d’Adam Smith havia aterrat a Espanya per quedar-se. En aquest nou escenari, les forces progressistes veieren la necessitat de construir un nou sentit comú d’acord amb els nous temps. Cercaren així referents de lluita per la llibertat i la justícia que empeltessin amb la memòria col·lectiva illenca. La conseqüència és clara, a partir de la segona meitat del segle XIX s’inicià un debat historiogràfic entorn del sentit i la importància de la Germania (influït pel romanticisme i amb un fort caràcter polític).                                                                                                            

Davant aquesta ofensiva per restaurar la memòria de figures com Joanot Colom o Joan Crespí els sectors més conservadors del país s’organitzaren a la contra. El debat cristal·litzà el 1841, quan l’historiador catòlic Josep Maria Quadrado, publicà un article a la revista La Palma menystenint la revolta. El moment no era casual, aquell any l’Ajuntament declarava fill il·lustre a Joanot Colom (1841) que era, segons les autoritats, un gran héroe, el sostenedor de la libertad mallorquina”. La cosa no va acabar aquí i el 1865 es va decidir donar el nom de Joanot Colom a un carrer (el que uneix Cort amb la Plaça Major). Però la reacció no va tardar: el 1892, en plena restauració borbònica i amb motiu del 4t centenari de la conquesta d’Amèrica, es va decidir canviar la retolació. La via passà a denominar-se durant més de cent anys “de Colón” (fent referència al descobridor genovès).

El 1870, l’Ajuntament republicà, hereu de la Revolució de 1868 continuà amb aquest procés de recuperació de la memòria històrica encarregant a Pere d’Alcàntara Penya un estudi apologètic amb l’objectiu de lloar el moviment agermanat, tot vinclant-ho a la revolta de les comunitats castellanes. Aquell mateix any a més, Joan Crespí fou declarat fill il·lustre i s’instal·là una placa commemorativa a la placeta del Rosari, on es creia que s’havia trobat ca seva. Com a resposta a tot plegat, Quadrado, veu dels conservadors en aquest tema, va qualificar Joanot Colom, com“un gran criminal, que dio muerte a dos mil personas, entre los homicidios perpetrados por su cuadrilla de doscientos hombres, y los que en las batallas que dio lugar el alzamiento”.

El debat moralista sobre les Germanies s’allargà durant dècades amb la participació en ell de figures com Josep Rullan, Pere Oliver Domenge, Àlvar Campaner i Mateu Rotger. Malauradament, la guerra del 36 ho truncà tot. Durant el Franquisme els hereus de les idees agermanades –democràtiques, sobiranistes i defensores de la justícia social- varen ser silenciats, assassinats o forçats a l’exili. La memòria de la revolta va caure un altre pic en la foscor.

La cosa avui ha canviat un poc. Als anys de la Transició, l’Ajuntament socialista de Ramon Aguiló va trobar a un magatzem la placa commemorativa elaborada el 1870, i amb bon criteri, la va tornar a exposar al públic. Posteriorment, des dels anys noranta del segle passat, la secció local d’ERC ret un petit homenatge als agermanats cada 7 de febrer. És un sentit record als que van defensar les llibertats col·lectives i la independència del Regne amb la seva vida. A més, a Palma, una estàtua de l’escultor felanitxer Jaume Mir i Jaume (1915-2012) honora a Joanot Colom i a Inca hi ha un centre d’ensenyament secundari amb el nom de l’agermanat Pau Casesnoves. Així mateix, a diversos pobles existeixen carrers amb alguna referència a la Germania i l’any 2012 l’Associació Cultural Albopàs va restaurar un monòlit commemoratiu que recordava la batalla de Son Fornari, on més de 1000 pagesos van morir enfrontant-se a les tropes anti-agermanades. El monument ocupà el lloc d’una antiga placa instal·lada a principis del segle passat que havia desaparegut amb el pas del temps.

En aquesta línia, s’ha de dir que han augmentat les publicacions existents gràcies a investigadors de reconegut prestigi com Margalida Bernat, Jaume Serra, Bartomeu Bestard, Eulàlia Duran, Josep Joan Vidal, Jordi Maiz, Guillem Morro o Joseph Pérez. Són interessants també la novel·la de Sebastià Manresa Temps de Prodigis. Novel·la de les germanies a Mallorca (El Gall Editor, 2012) i el còmic Abans i Ara. La Revolta Forana i la Germania (Dolmen 2019).

Finalment, s’ha de dir que aquest any alguna cosa més es mou. Com ja sabeu, entitats diverses han impulsat la campanya 500 anys de germanies, 500 anys de revoltes (www.germanies500.cat) que cerca, segons el seu manifest fundacional servar i difondre la memòria col·lectiva, tant popular com institucional, dels moviments socials que han perseguit un futur millor per al poble de Mallorca és un deure per a tota persona que es vulgui comprometre amb la democràcia i amb el benestar d’aquesta terra.” Així –amb el permís de la pandèmia- s’organitzaran taules rodones, conferències, debats, jornades i s’editaran llibres… així com tota casta d’esdeveniments relacionats tant amb el procés revolucionari en el seu conjunt.

Les institucions de signe progressista tampoc no s’han quedat enrere. L’Ajuntament de Palma, mitjançant el regidor d’Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, han restaurat la citada placa de la plaça del Rosari i a l’abril s’inaugurarà una exposició sobre el tema al Castell de Bellver. El Consell de Mallorca també té pensat organitzar actes commemoratius. En paral·lel, diversos partits estan presentant mocions als ajuntaments per adquirir el compromís de dedicar un carrer o una plaça a la Germania de Mallorca. S’ha de destacar la moció aprovada a Felanitx, on s’ha decidit iniciar els tràmits per declarar Joanot Colom fill il·lustre, amb l’única oposició del partit d’extrema dreta VOX. Per un altre costat, el partit ecosobiranista MÉS per Mallorca ha registrat una iniciativa al Parlament perquè tant la cambra com el Govern s’adhereixin a la commemoració del 500 anys de la Germania mallorquina.

Sigui com sigui, esperem que aquest any de commemoracions i records apropin als mallorquins i les mallorquines, a un episodi heroic i genuí d’un poble que es va alçar contra el mal govern. És qüestió de justícia (i amor propi).

Per últim, una reflexió: hem de ser realistes, malgrat tots aquests esforços, avui la memòria dels revoltats resta encara enfora del gran públic. M’explico: si avui es demana a qualsevol jove qui foren els agermanats, de ben segur que no ens ho sabria dir, i molt menys indicar alguna fita o data històrica vinculada a ells. Segurament, si Joanot Colom o Joan Crespí tinguessin un Instagram (aquesta xarxa social propietat de Facebook i que permet compartir fotografies i vídeos) seria un altre cantet. No us equivoqueu, la referència no és del tot arbitrària. Personatges com Hitler, Stalin o Franco sí que tenen perfils en aquest espai. Potser la revolta no està de moda, el poder, com sempre, intenta silenciar al dissident. Tot un bon indicador de cap a on va el món.



Aquesta web utilitza galetes. Aquí pots veure la política de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad