En aquest article s’analitza com i en quin
context es va crear l’Agrupament Escolta
Joanot Colom (AEJC) d’Escoltes de Mallorca.
Una iniciativa d’un grup de joves procedents
dels Agrupaments Jaume I (masculí) i Ver-
ge de Lluc (femení) del Moviment Escolta i
Guiatge de Mallorca. Es fa un repàs, segons
la visió de l’autor, a les seves principals acti-
vitats i produccions.
“La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant
que ben compromès n’estava”
Fragment de la cançó “Què volen aquesta
gent” Maria del Mar Bonet
(1968)
El context
Els anys del tardofranquisme foren anys convulsos per als escassos moviments associatius existents a l’època. L’escoltisme catòlic no en va ser una excepció. Des del procés de Burgos, quan un sector de caps del moviment expressaren la seva solidaritat amb els processats i defensaren les llibertats democràtiques, les demandes de canvi foren constants i s’orientaren, entre d’altres, a: la participació i implicació en la transformació social i política que s’iniciava; un major laïcisme i la desvinculació de l’església; la definició d’un projecte progressista per a afrontar la intervenció educativa des de l’escoltisme; i la necessitat d’implementar la coeducació i, per tant, la unificació dels moviments masculins i femenins de l’època. Possiblement les respostes del comissariat del moviment a aquests plantejaments anaren més lentes del que alguns membres esperaven, la qual cosa va provocar un descontentament importat en el si de l’organització.
Els agrupaments Jaume I i Verge de Lluc estaven formats, principalment, per infants i joves de famílies benestants, moltes d’elles lligades als moviments culturals del moment (fonamentalment a l’Obra Cultural Balear i al mateix Moviment Escolta) i de l’església progressista. Cal remarcar que, per una banda, durant aquests anys, a les unitats escoltes més grans també es va assistir a intents per fer efectiva la coeducació mitjançant l’organització d’activitats conjuntes. Per altra banda, s’exploraren altres experiències de llibertat: corrent davant els grisos, demanant a Maria del Mar Bonet que cantés “Què volen aquesta gent?” en els seus concerts a Mallorca i participant en els moviments polítics de la clandestinitat.
Els orígens
El mes de febrer de 1975 a la Diada del Pensament celebrada a Ca’n Tàpera, amb tots els caps del moviment presents, s’explicitaren els enfrontaments entre dos sectors: el comissariat –més conservador– i el dels caps més progressistes. La conseqüència fou l’escissió, que donà lloc a la creació d’Escoltes de Mallorca, com a moviment laic. Els membres que orquestraren el trencament eren caps de diversos agrupaments, de manera que ells mateixos lideraren la creació dels nous agrupaments (Pere Carrió, Baltasar Darder i Bartomeu Quetgles, entre d’altres).
No fou així en el cas dels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, ja que cap dels caps volgué unir-se a l’escissió. El grup impulsor de la petita revolta d’aquests agrupaments el formaren sis joves (Mercè Garau, Ramon Morey, Carme Aguiló, Joan Lluís Llull, Margalida Llabrés i Miquel F. Oliver) que el mes de setembre de 1975, després de lliurar les claus dels locals, amb tota l’estimació del món, als caps d’Agrupament Josep Maria Magrinyà i Paquita Bosch, decidiren deixar els agrupaments i muntar-ne un de nou en el marc d’Escoltes de Mallorca. A ells els seguiren altres joves d’unitats més joves i algun cap d’èpoques anteriors, conformant així el nucli del nou agrupament.
També s’uniren al grup impulsor joves i adults que acabaren de completar l’equip de caps: Bernadí Company, Antònia (Toni) Llabrés, Jaume Sastre, Catalina Massutí, Gabriel Alomar, Iolanda Trilla, Santi Hernaiz i Apol·lònia Mora, entre molts d’altres. També hi participaren com a responsables de l’agrupament Jaume Vives (des Forn) i Jordi Gayà.
Il·lustració de Joanot Colom de Victoriano Ameller (1853) al llibre Los mártires de la libertad española, I, Madrid: Imprenta de Luis García, p. 413
Joanot Colom, el nom de l’agrupament
El moment exigia un nom “revolucionari”. La idea de la revolta agermanada contra els privilegiats i en favor de la justícia va seduir els joves estudiants, que devoraven llibres i rebien amb passió les classes d’Eusebi Riera (pare), d’Encarna Vinyes i del jove Sebastià Serra, entre d’altres, als distints instituts de Palma.
Una dècada d’activitats
L’AEJC va ser actiu durant una dècada (1975-1985) i durant els tres darrers anys va combinar la seva activitat amb nous productes, els quals, a la llarga, eclipsaren l’agrupament, que arribà a desaparèixer l’any 1985.
La seu fou l’església de Sant Jaume, des del setembre de 1975 fins al febrer de 1976, quan les pressions per no pertànyer al moviment catòlic en provocaren el desallotjament. Després d’uns mesos d’utilitzar com a seu provisional les dependències de l’Obra Cultural Balear al carrer Impremta, es traslladà a la definitiva: l’església Immaculat Cor de Maria. En tots els casos l’organització va prioritzar l’apropament als infants i joves dels barris on s’ubicava, assumint un marcat caire d’intervenció comunitària.
Celebració de la festa de cap d’any de l’AEJC a Maria de la Salut (1977)
El grup de novells dedicaren el seu primer any a l’estudi de les Germanies i en especial a la figura de Joanot Colom i el seu rol en la revolta i en la Santa Quitació. Durant la seva existència l’AEJC realitzà, a més de les activitats pròpies de l’escoltisme, colònies, tallers i activitats diverses obertes als infants i joves del barri.
L’equip de caps continuà lligat al moviment cultural i polític de l’època, amb vinculacions importants amb el Taller llunàtic i amb els moviments juvenils de partits polítics progressistes.
L’agrupament Joanot Colom, impulsor de nous escenaris d’intervenció
Com tot projecte que neix amb visió transformadora, a l’AEJC li va quedar petit el seu àmbit inicial d’intervenció. Així, l’any 1982 crearen el Club de Joves Cingle Verd (finançat per l’Ajuntament de Palma), al mateix barri que l’agrupament, amb vocació de centre que impulsés serveis per a tots els joves de la ciutat. Entre les seves principals activitats cal destacar-ne tres. La primera fou la creació de Ràdio Activitat, la primera ràdio lliure de Mallorca (en la seva primera etapa, del 1984 a 1989) amb la participació d’un grup important d’alumnes de la UIB lligats a moviments alternatius de l’època. La segona fou el Grup de Teatre Cingle Verd, dirigit per Tomeu Canyelles, provinent de l’Institut Antoni Maura. La tercera activitat destacable fou la creació dels tallers de Còmic i la realització de Fanzines, sota la direcció de Joan Ribas.
El desenvolupament d’activitats trencadores i capdavanteres adreçades als joves de la ciutat de forma transversal en provocà la reconversió, ja sota la gestió d’altres persones, amb el Casal de Joves Central de Palma i actualment s’ha transformat en l’Espai Jove Llevant.
Després de tres anys de convivència amb els nous escenaris d’intervenció, l’any 1985 l’AEJC deixà d’existir i les seves activitats es varen integrar en les del Cingle Verd. La seva història descriu una època de transició entre l’escoltime catòlic i la pluralitat d’ofertes d’oci i de temps lliure per als infants i joves impulsades pels ajuntaments democràtics i posteriorment també pel sector privat. El seu nom ens demostra que l’esperit agermanat va merèixer ser la carta de presentació d’uns joves, 454 anys després de la rebel·lió popular. Avui, 500 anys després de la revolta, en representació de totes les persones que varen participar en l’experiència de l’AEJC, ens volem sumar a la commemoració de la Germania a Mallorca i als reconeixements que durant l’any 2021, es reten a la figura de Joanot Colom a molts municipis de l’illa.
