CRÈDITS
Aquest número 110,Transitar cap a on? Urgeix transformar el model econòmic, ha estat coordinat per Pep Valero i Ferran Navinès amb el Col·lectiu Alternatives. Persones col·laboradores Bernat RiutortSerra, Ferran Navinès Badal, David Abril Hervàs, Anna Grau Casajust, Maria del Mar Ribas Mas,Marta Barros, Antoni Llabrés Fuster,Isa Nadal Amengual, Sebastià Sansó Jaume, Josep Castells, Xisca Gari… Continueu llegint CRÈDITS
Ìndex
L'Altra Mirada
Índex EDITORIAL / Col·lectiu Alternatives................................................................................................................................................... 4 La Unió Europea, s’acumulen els problemes i manquen solucions / Bernat Riutort Serra....................................... 7 Bloc 1. La realitat des d’on partim................................................................................................................................15 1.1. La situació de l’economia de les Illes Balears i la seva estructura productiva: les lliçons que ens va deixar el 2023 / Miquel Salvà Garví.......................................................................................................................................................16 1.2. Eficiència… Continueu llegint Ìndex
Context internacional
Bernat Riutort Serra
La Unió Europea, s’acumulen els problemes i manquen solucions Bernat Riutort Serra Professor investigador del grup d'investigació " Praxis" de la UIB Eleccions europees Durant els mesos de juliol i setembre del 2024 es feren eleccions al Parlament Europeu, es va renovar la presidència de la Comissió Europea, repetint l’expresidenta Úrsula Von der Leyen que… Continueu llegint Context internacional
1.1. La situació de l’economia de les Illes Balears i la seva estructura productiva: les lliçons que ens va deixar el 2023
Miquel Salvà Garví Assessor econòmic del CES de les Illes Balears El passat 19 de setembre va tenir lloc la presentació anual de la Memòria del Consell Econòmic i Social -CES- de 2023. La Memòria del CES, igual que la del mateix organisme d’Espanya, constitueix un tom estadístic–el més complet, m’atrevesc a dir– que, amb… Continueu llegint 1.1. La situació de l’economia de les Illes Balears i la seva estructura productiva: les lliçons que ens va deixar el 2023
1.2. Eficiència del model productiu: productivitat de les Balears vs Espanya
Ferran Navinès Badal. Economista Membre del Col·lectiu Alternatives El darrer informe de l’IVIE sobre “El comportamiento de la productividad en España (1995-2022). Informe OPCE, diciembre, 2023” reafirma la coneguda caiguda relativa del PIB per càpita de les Illes Balears des de 1995 fins a 2021 amb un -11,4%. Només Canàries, l’altre arxipèlag que igualment presenta… Continueu llegint 1.2. Eficiència del model productiu: productivitat de les Balears vs Espanya
1.3. Objectiu: reduir pobresa i desigualtats
David Abril Hervàs Professor UIB Una de les contradiccions més flagrants de l’actual model econòmic a les Illes Balears és la coexistència entre un elevat nivell d’activitat econòmica i la persistència i fins i tot creixement de les taxes de pobresa i desigualtat. Si bé fa molt de temps que la manera més habitual… Continueu llegint 1.3. Objectiu: reduir pobresa i desigualtats
1.4. Impactes ambientals de l’actual model (Índex Sintètic Mediambiental)
Anna Grau Casajust Sociòloga, cap d'estudis al CES i professor associada a la UIB El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) va ser creat per l’Estatut d’Autonomia (mitjançant la reforma efectuada per la Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener) com a òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en… Continueu llegint 1.4. Impactes ambientals de l’actual model (Índex Sintètic Mediambiental)
1.5. L’Índex de Qualitat del Treball (IQT). Resultats de l’any 2023
Maria del Mar Ribas Mas Sociòloga i col·laboradora de la Memòria Econòmica i Social del CES L’any 2004, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears va encarregar un primer estudi que tenia per objecte definir una metodologia i una proposta d’indicadors per avaluar la qualitat del treball a les Illes Balears.1 Aquesta… Continueu llegint 1.5. L’Índex de Qualitat del Treball (IQT). Resultats de l’any 2023
1.6. Els reptes demogràfics que arrossega el model turístic
Fundació Intercoopera La transició i el canvi de model econòmic a les Illes Balears és un procés complex que necessàriament ha de ser planificat de manera que permeti dibuixar l’escenari desitjat: l’horitzó cap a on anem i quin és el camí que s’haurà de recórrer per aconseguir-ho. Tot exercici de planificar, de guiar les pràctiques… Continueu llegint 1.6. Els reptes demogràfics que arrossega el model turístic
1.7. La imprescindible sostenibilitat lingüística i cultural
Antoni Llabrés Fuster President de l'Obra Cultural Balear Les xifres fan feredat. La magnitud de l’activitat turística al llarg del 2024 assoleix xifres brutals: fins al mes d’agost han arribat a les Illes Balears 13.756.870 de turistes, un 4,7 % més que en el mateix període del 2023. En cas de continuar els pròxims mesos… Continueu llegint 1.7. La imprescindible sostenibilitat lingüística i cultural
1.8. Habitatge: dret social o mercaderia?
Isa Nadal Amengual Observatori Social de les Illes Balears (OSIB-UIB) Introducció Segons el darrer baròmetre del CIS (setembre del 2024), el problema de l’habitatge ocupa cada cop un lloc més rellevant entre les preocupacions de la ciutadania: un 15,4% de les persones enquestades considera que l’habitatge és un dels tres problemes principals a Espanya (CIS,… Continueu llegint 1.8. Habitatge: dret social o mercaderia?
1.9. Residus i circularitat. Dels avanços fets a la via morta
Sebastià Sansó Jaume Ambientòleg i gerent adjunt de l’Empresa Municipal de Serveis de Pollença Aquesta famosa frase que diu un dels personatges de la novel·la Il Gattopardo (1958), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en al·lusió a canvis que semblen importants, però que en el fons no transformen l’essencial, és la millor manera de definir les… Continueu llegint 1.9. Residus i circularitat. Dels avanços fets a la via morta
1.10. La Llei Menorca reserva de la biosfera: un camí (en risc) cap a un futur més sostenible
Josep Castells Diputat de MÉS per MENORCA del Parlament Balear La sostenibilitat s’ha convertit en una paraula recurrent quan parlem del futur de les Illes Balears. És un concepte que evoca responsabilitat mediambiental, equilibri entre l’home i la natura i, sobretot, una esperança de continuïtat per a un territori tan fràgil com el nostre. No… Continueu llegint 1.10. La Llei Menorca reserva de la biosfera: un camí (en risc) cap a un futur més sostenible
2.1. La importància del Dictamen 5/2020 per als sindicats UGT I CCOO
Xisca Garí Perelló Consellera del CES i membre de la Gestora d’UGT Illes Balears Yolanda Calvo Rodríguez Exconsellera del CES i Secretària General Unió Insular Mallorca El 6 d'octubre de 2020 s'aprovà per assentiment, al plenari del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), el Dictamen 5/2020 sobre la… Continueu llegint 2.1. La importància del Dictamen 5/2020 per als sindicats UGT I CCOO
2.2. Economia turística i diversificació econòmica: l’epicentre d’un debat decisiu
Carles Manera Catedràtic departament Economia de la UIB El canvi més important que es pot produir en la demanda turística en els pròxims anys, tal com ja preveuen els mateixos intermediaris turístics, és la creixent sol·licitud de destinacions que gaudeixin d’un elevat component de benestar mediambiental. En el cas del turisme, la qualitat ecològica es… Continueu llegint 2.2. Economia turística i diversificació econòmica: l’epicentre d’un debat decisiu
2.3. Decreixement i diversificació
Celestí Alomar Per què decréixer? Per què una opció culturalment asistemàtica? Per entendre del que s’està parlant cal precisar que, en aquest cas, decreixement és sinònim de disminució de l’oferta existent, especialment d’allotjaments turístics. El motiu d’aquesta decisió és que l'allotjament turístic, per a aquest país, ha estat l’anella essencial en la cadena de producció… Continueu llegint 2.3. Decreixement i diversificació
2.4. Cap a una transició laboral justa
Josep Lluís García Secretari General de CCOO Illes Balears Vivim uns moments a aquesta terra on es parla de transformació, de canvi de model i s'alliberen expressions que fa pocs anys eren «tabú» com límits, saturació, turistificació, decreixement, entre altres. No ens ha de sorprendre. La ciutadania està farta d'escoltar que l'economia creix «com un… Continueu llegint 2.4. Cap a una transició laboral justa
2.5. Sense la perspectiva de gènere, no hi haurà canvi de model econòmic
Lila Thomàs i Andreu Fundacions Darder Mascaró En aquest número de l’Altra mirada es plantegen les reflexions sobre la necessitat de la transició cap a un canvi de model econòmic per a les Illes Balears. Sense tenir present el 50 % de la població no es pot albirar un possible canvi de model. També l’anàlisi econòmica… Continueu llegint 2.5. Sense la perspectiva de gènere, no hi haurà canvi de model econòmic
2.6. Una Mallorca lliure d’emissions? Cases, llum i transport: una proposta de transició ràpida
Ferran Rosa Gaspar Diputat de MÉS per Mallorca del Parlament Illes Balears Fa dos-cents anys, es va produir la revolució industrial. Un procés que, de forma similar a la revolució agrària en la prehistòria, transformaria completament les nostres vides i la del planeta. L’accés generalitzat als combustibles fòssils obrí les portes a energia barata i… Continueu llegint 2.6. Una Mallorca lliure d’emissions? Cases, llum i transport: una proposta de transició ràpida
2.7. Proposta per a un nou model de polítiques d’habitatge a les Illes Balears
Biel Horrach Estarellas Arquitecte, doctor en urbanisme i investigador del Grup de Recerca Geografies Crítiques de la Urbanització, Sostenibilitat i Turistificació Després d’un llarg període de manca de continuïtat en les polítiques d'habitatge, les conseqüències de la crisi immobiliària van agreujar-se quan molts ajuntaments es van veure obligats a vendre el patrimoni de sòl municipal… Continueu llegint 2.7. Proposta per a un nou model de polítiques d’habitatge a les Illes Balears
2.8. Una tasca per fer un país i una ciutat més amables i equitatius
Josep Lluís Madico Beltran Ateneu dels Comuns i Cercle Progressista de debat Si a les Illes Balears fóssim un país homologable amb l’Europa occidental, avui Mallorca disposaria de 50.000 habitatges públics de lloguer, amb els que donaria resposta a les necessitats de les anomenades famílies en perill d’exclusió i les dels fills d’una classe mitjana… Continueu llegint 2.8. Una tasca per fer un país i una ciutat més amables i equitatius
2.9. Instruments polítics i econòmics pel canvi de model
Miquel Rosselló del Rosal Fundacions Darder Mascaró Avui en dia la necessitat de canviar el nostre model econòmic és un clamor, la qual cosa no vol dir que tots estiguem d’acord en com, quan i quin cost estem disposats a assumir. Però això no sempre ha estat així. Tot això va començar als principis de… Continueu llegint 2.9. Instruments polítics i econòmics pel canvi de model
2.10. El finançament del canvi de model
Joan Carrió Economista La transformació del model econòmic de qualsevol país és un procés llarg i complex que requereix l’alineament i el compromís de tots els agents econòmics i socials. S’espera del sector públic que exerceixi de punta de llança, sobretot a través en aquest cas de la inversió pública com a palanca de transformació,… Continueu llegint 2.10. El finançament del canvi de model
2.11. Renda Bàsica per transitar sense pors socials
Rafael Borràs "El Salari Base Universal és d'estricta justícia" i Papa Francesc "Els centenars de milions de treballadors que sortiran dels seus llocs de treball han de ser compensats per una renda ciutadana mundial" Gustavo Petro (president de Colòmbia)ii I. Què és la RB? Per aquestes latituds, a la proposta d'una assignació monetària que s'atorga… Continueu llegint 2.11. Renda Bàsica per transitar sense pors socials
2.12. Planificació estratègica: Necessitat i virtualitat
Josep Valero Geògraf, Exsecretari general del Consell Econòmic i Social Illes Balears Planificar és una paraula que fa calfreds. Almanco en la política. A les dretes perquè sempre pensen que planificar és anar en contra del lliure mercat. Que val més el dolent conegut que el bo planificat per venir; especialment si el dolent permet… Continueu llegint 2.12. Planificació estratègica: Necessitat i virtualitat
2.13. Abordar els dilemes de la transició des d’una perspectiva local i participativa
Marta Barros El canvi del model productiu i econòmic que afrontem ha de ser abordat des de distints nivells. Des de fora de les institucions, l’organització social és indispensable tal com s’està veient en el panorama de les Illes Balears, i també a altres comunitats autònomes, en aquest 2024, per posar en evidència les tensions… Continueu llegint 2.13. Abordar els dilemes de la transició des d’una perspectiva local i participativa
2.14. Governança i democràcia enfront de discurs i poliarquia
Sebastián Lora Sánchez Llicenciat en Geografia. Experiència en comunicació, relacions institucionals i amb la ciutadania. Participa en el Cercle Progressista de Debat i en el Col·lectiu Alternatives. La nova administració autonòmica de les Balears ha iniciat un procés de participació ciutadana, al qual ha denominat "Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat Econòmica, Social… Continueu llegint 2.14. Governança i democràcia enfront de discurs i poliarquia
2.15. El Fòrum de la Societat Civil: el seu paper estratègic per a una transformació, econòmica i mediambiental
Jaume Garau President de la Fundació Iniciatives del Mediterrani i membre de la Comissió Executiva del Fòrum El Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears, conformat per 27 organitzacions i xarxes d’entitats dels àmbits cultural, econòmic, social i ecològic, està lluitant per tenir un paper més rellevant en la política de la comunitat… Continueu llegint 2.15. El Fòrum de la Societat Civil: el seu paper estratègic per a una transformació, econòmica i mediambiental
2.16. Una societat civil en mobilització i autoorganitzada
Margalida Ramis GOB Cada cop és més evident que la dimensió que el que entenem per capitalisme, va més enllà d’un sistema econòmic basat en la propietat privada i l’intercanvi de mercat, el treball assalariat i la producció per obtenir beneficis. Com diu Nancy Fraser en el seu llibre Capitalisme Caníbal1, «el capitalisme és una… Continueu llegint 2.16. Una societat civil en mobilització i autoorganitzada

