Lila Thomàs i Andreu
Fundacions Darder Mascaró
En aquest número de l’Altra mirada es plantegen les reflexions sobre la necessitat de la transició cap a un canvi de model econòmic per a les Illes Balears. Sense tenir present el 50 % de la població no es pot albirar un possible canvi de model. També l’anàlisi econòmica ha de contemplar, no només la realitat del treball remunerat, sinó la feina no remunerada de les cures i el treball domèstic, tasques imprescindibles pel funcionament i la reproducció social, i que no tenen «comptabilitat monetària» en l’economia oficial. Oficialment són «gratuïtes» malgrat les hores de treball personal que suposen, especialment per a les dones.
L’objectiu 7è del Pla per a la Igualtat a l’àmbit laboral de les Illes Balears per al període 2022-2025, estableix les següents línies d’actuació:
a) Elaborar estudis i anàlisis estadístiques que incloguin dades desagregades per sexes, per afavorir la visibilitat de la situació sociolaboral de les dones a les Illes Balears, especialment en els col·lectius més precaritzats.
b) Incorporar la perspectiva de gènere en les dades i els estudis econòmics en matèria de feina i ocupació que faci l’OTIB.
c) Fer un estudi de l’impacte de gènere sobre el mercat de treball a les Illes Balears del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball.
Malgrat els avanços aconseguits, exposo algunes dades per aproximar-nos a la desigualtat de gènere encara existent a les Illes:
– En el primer semestre de 2022 la bretxa salarial a les Balears calculada sobre la base de les cotitzacions a la Seguretat Social se situa al voltant del 8,5%, és a dir, les dones en mitjana cobren un 8,5% manco que els homes. I encara som la comunitat autònoma amb menor bretxa salarial, respecte a la resta de comunitats espanyoles.
Mireu l’Índex de Qualitat del Treball a l’article de na Maria del Mar Ribas, en aquest mateix número i les seves dades exposades.
– L’any 2023 a les Illes Balears sols el 31,43% dels càrrecs directius eren ocupats per les dones, l’any 2011 eren el 35,05%.
– Pel que fa als càrrecs públics ocupats per les dones a les Illes l’any 2024, al Parlament de les Illes eren el 50’85% ( dada que cal posar en el context de la Llei electoral elaborada en el Pacte de Progrés, que feia obligatòria la paritat i l’ordinalitat, cremallera), el 30% de les conselleries, el 26,87% de les batlies, i el 46,72% de les regidories.
– L’any 2010 amb l’enquesta de l’ocupació del temps, enquesta que no s’ha tornat a repetir, a les Illes Balears les dones dedicaven a la llar i a família en un dia una mitjana de 221 minuts i els homes 111.
Un dels objectius que hem de plantejar per aconseguir un desenvolupament sostenible cap al canvi del model econòmic és el de reconèixer i valorar les cures i el treball domèstic, no remunerats, mitjançant serveis públics, infraestructures i polítiques de protecció social, promovent la responsabilitat compartida a la llar i la família.
Uns dels principals canvis demogràfics de les darreres dècades són els canvis del tipus de llar i les diversitats de les famílies. Tant a les Illes Balears com a Espanya, el tipus més nombrós de llars es componen per una parella amb fills que conviuen a la llar, que ha descendit al voltant d’un 2% en els dos casos.
Dins d’aquestes, a les Illes Balears el 50,3% es componen per una parella amb un fill (que augmenta un 5% des de 2013), un 43% per parella amb dos fills (que disminueix un 1,2%) i un 6,7% per parella amb tres fills o més (que retrocedeix 4 punts des de 2013).
Les llars unipersonals, per tant, persones que viuen soles, representen quasi una de cada quatre llars a les Illes Balears, seguida de les llars amb una parella sense fills. Les diversitats familiars i de noves formes de convivència es fan paleses en què augmenten les llars monomarentals o monoparentals, els nuclis familiars amb altres persones que no formen nucli familiar i, especialment, les llars amb dos o més nuclis familiars, que a les Balears representen el 6%, la proporció més elevada de tota Espanya, explicat en part per l’alt preu de l’habitatge que implica buscar vies més econòmiques i el nombre de treballadors de temporada i la immigració.
Taula 1. Llars per tipus, a les Illes Balears i Espanya (2013 i 2020)
| Illes Balears | Total Espanya | |||||
| 2013 | 2020 | Var. 2020-2013 | 2013 | 2020 | Var. 2020-2013 | |
| Parella amb fills que conviuen a la llar | 32,2% | 30,0% | -2,2% | 34,9% | 33,1% | -1,8% |
| Llar unipersonal | 23,9% | 24,2% | 0,3% | 24,2% | 26,1% | 1,9% |
| Parella sense fills | 23,7% | 21,1% | -2,6% | 21,6% | 20,9% | -0,8% |
| Llar monomarental o monoparental | 9,6% | 10,2% | 0,7% | 9,4% | 10,4% | 1,0% |
| Nucli familiar amb altres persones que no formen nucli familiar | 4,9% | 5,3% | 0,5% | 4,7% | 4,3% | -0,4% |
| Persones que no formen cap nucli familiar entre si | 3,2% | 3,1% | -0,1% | 3,1% | 3,0% | -0,1% |
| Dos o més nuclis familiars | 2,6% | 6,0% | 3,4% | 2,1% | 2,3% | 0,2% |
Cens de població i habitatges.
Taula 2. Dones segons el tipus d’incentiu a la natalitat que reclamen a l’estat i edat a les Illes Balears
| Illes Balears | |||||
| Total | Menys de 30 anys | De 30 a 39 anys | De 40 a 49 anys | 50 anys i més | |
| No creu que la natalitat hagi de ser incentivada | 23,6 | 38,0 | 17,1 | 20,6 | 19,8 |
| Augment de la durada del permís de maternitat/paternitat | 23,5 | 15,1 | 30,6 | 26,2 | 17,8 |
| Una assignació per a les famílies amb fills a càrrec menors de 18 anys | 9,1 | 5,8 | 13,2 | 7,8 | 9,0 |
| Més escoles infantils assequibles i de qualitat per a infants de 0 a 3 anys d’edat | 8,1 | 4,5 | 10,0 | 8,9 | 8,5 |
| Una assignació per a les mares o pares que deixen una feina perquè volen cuidar els nens mentre són petits | 8,0 | 7,3 | 9,6 | 7,4 | 7,4 |
| Flexibilitat en l’ horari de treball per als pares-mares amb infants petits | 6,5 | 8,6 | 2,4 | 8,4 | 7,6 |
| Una assignació en funció de la renda en el naixement de cada infant | 6,4 | 5,2 | 6,6 | 5,0 | 10,7 |
| Campanyes de conscienciació per als empresaris sobre la conciliació familiar i laboral | 4,9 | 2,5 | 3,4 | 4,9 | 11,0 |
| Una assignació universal en el naixement de cada infant | 4,1 | 7,3 | 2,5 | 3,6 | 3,4 |
| Equiparació de la durada del permís de paternitat al permís de maternitat per als homes que treballen | 2,8 | 4,2 | 2,1 | 3,9 | 0,0 |
| Servei de llar d’ infants per a infants en edat escolar abans i després de l’ escola i durant les vacances escolars en el mateix centre educatiu | 1,9 | 0,0 | 1,5 | 2,9 | 3,8 |
| Millores en les condicions d’ excedències i reduccions de jornada per cura de fills | 1,1 | 1,7 | 1,2 | 0,5 | 1,1 |
Font: INE, Enquesta de fecunditat 2018
Es fa evident que hem de tenir presents totes aquestes dades poblacionals per conèixer la nostra realitat i poder plantejar, conjuntament les perspectives possibles per a un canvi de model econòmic per al conjunt de la població de l’arxipèlag. Haurem de plantejar igualment la necessitat de la Renda Mínima Universal i Incondicional, tal com explica en Rafel Borràs a aquest mateix número.
Sense una perspectiva de gènere no serà possible una transició cap a un nou model econòmic, que ha d’incloure necessàriament els avenços cap a una igualtat salarial, per a igual treball, en els canvis imprescindibles del nostre mercat laboral. S’ha de tenir present el pes del treball no remunerat de les cures, l’atenció a les persones, la feina a la llar i la imprescindible corresponsabilitat en els nuclis familiars.
En aquesta transició és cabdal la participació activa del moviment feminista. Perquè els estudis i les estadístiques tinguin sempre incorporades les perspectives de gènere. Perquè hi siguin sempre presents en els organismes de governança que es puguin crear per pilotar la transició econòmica, social i ecològica a les Illes. Perquè les reivindicacions feministes formin part dels objectius globals de la transició. I perquè sense mobilització social no podrem avançar mai a cap a quina mena de transició. I per això, el moviment feminista és del tot imprescindible.
