Josep Lluís Madico Beltran
Ateneu dels Comuns i Cercle Progressista de debat
Si a les Illes Balears fóssim un país homologable amb l’Europa occidental, avui Mallorca disposaria de 50.000 habitatges públics de lloguer, amb els que donaria resposta a les necessitats de les anomenades famílies en perill d’exclusió i les dels fills d’una classe mitjana que, pandèmia, crisis financeres importades per la banca, i empresaris sobrats de cobdícia han empobrit; amb una actitud passiva en certs casos i sols pal·liativa dels governs. A més aquests habitatges de lloguer serien un factor moderador dels nominats preus de Mercat.
És evident que no és el cas. L’IBAVI gestiona, és un dir, l’entorn de 4.500 habitatges de lloguer dels que encara hi ha prop d’un milenar pendent d’adjudicació. El Patronat Municipal d’Habitatge de Palma gestiona altres 400.
El resultat és obvi, no cobrim ni d’enfora, les famílies en perill d’exclusió, no tenim cap incidència al mercat de lloguer i ni tan sols ens plantegem com resoldre els problemes d’emancipació dels joves, fills d’aquella classe mitjana que va propiciar el segle XX.
Fa un any l’Ateneu dels Comuns i el Cercle Progressista de Debat, vàrem iniciar una tasca de recollida i anàlisi de les variables que intervenen a crear i ampliar les negatives conseqüències d’aquest “laissez fair” practicat per les administracions públiques.
Les conclusions són aquestes:
La demografia d’aquest país és la que és, i no tenim capacitat de contrarestar-la a l’horitzó 2050, les Balears, tindran a l’entorn de 1.600.000 residents i una mitjana anual de 500.000 turistes. El mecanisme de “l’efecte cridada” és l’economia en la qual ens hem instal·lat i se suposa que el manteniment de l’estat del benestar mínim que ens fa membres del nomenat Primer Món.
Per tant, a nosaltres ens pareix evident que en arribar el 2040 aquesta Comunitat s’hauria de dotar d’uns 25.000 habitatges públics de lloguer i de altres 30.000 en propietat nomenades “de preu assequible” però d’un règim blindat enfront de l’especulació.
L’actual legislació i normativa urbanística o territorial ni ha aturat el creixement desmesurat immobiliari i d’ocupació del sòl rústic; ni ha contingut l’especulació, tot al contrari, s’han desbordat totes les previsions i ha fet de Mallorca i Eivissa una de les regions europees amb major nombre de vehicles i amb un tràfic aclaparant.
La pretensió de controlar per decret la mal nomenada “macrocefàlia” de la “badia de Palma” ha esdevingut amb una ocupació extrema del territori perifèric i una mobilitat que, fins ara, ningú ha sabut racionalitzar.
Allò que a Europa es nomena “CIUTAT AMABLE” (500.000 hab) aquí hem aconseguit transformar-la amb una ciutat massificada, hem expulsat els residents dels seus barris i hem afavorit que la gentrificació, fenomen de transformació i actualització urbanística, es converteixi amb l’anatema.
Però, no és sols a Palma on aquesta malifeta s’ha estès; avui els fills dels autòctons de Felanitx, Campos, Sencelles, Sineu o Montuïri han de competir amb preus de mercat amb els ciutadans expulsats de Palma i Calvià, a més dels centreeuropeus, nòrdics o peninsulars, inversionistes o de segona residència al millor dels casos.
Amb la lògica conseqüència d’incrementar amb una mitjana de dos vehicles per habitatge imprescindibles per anar i venir a Palma, per les seves activitats laborals contribuint així al col·lapse dels accessos a l’àrea metropolitana.
La visió d’aquest desgavell ens dona qualque certesa:
-
Donar solucions no permet que ningú imposi el seu model ideològic amb el risc de veure’ns abocats a la feta i desfeta de Penèlope a Ítaca. Hem de consensuar uns mínims de governança a curt (2027), mitjà (2030) i llarg termini (2040)
-
No és suficient un pacte partidari, és imprescindible la complicitat de tots,
patronals, sindicats,societat civil
-
L’autosuficiència d’habitacionista ha de ser compatible amb un pacte verd que garanteixi la qualitat del Medi Natural i de l’estat de benestar. L’empremta positiva al medi ambient de l’Illa i el seu entorn, ens ha de conduir a naturalitzar, no amb nostàlgia, sinó d’acord del canvi climàtic al Mediterrani.
Les dotze mesures que a continuació proposem, són globalment aplicables i totes contribueixen parcialment, però considerant en cada cas el curt, mitjà i llarg termini, ens permetria anar superant les carències actuals:
- Crear un Banc de sòl públic que es pugui gestionar en col·laboració pública- privada.
2. Reforçar les competències i estructura de l’IBAVI segons el model basco asturià.
3. Govern. Consell, Ajuntaments de Palma, Calvià i altres, a negociar els crèdits pertinents al 0,5% del Banc Europeu d’Inversions per la compra de sòl per la construcció d’Habitatge Públic de Lloguer.
4. Revisar i simplificar en sis mesos de forma consensuada, la legislació i normativa urbanística, considerant la priorització de l’habitatge públic de lloguer i que la nomenada de “preu assequible”, quedi blindada enfront de l’especulació. Es pugui establir a tal efecte, un termini de tres mesos naturals per a la tramitació de les llicències municipals, dels consells o de la direcció general pertinent del Govern.
5. Potenciar la recuperació d’habitatges buits, bucs i estructures, arribant a acords amb les propietats tant per a la seva rehabilitació com per adaptar-lo a l’habitatge plurifamiliar.
6. Contribuir a facilitar una gestió segura dels lloguers amb garantia per als petits propietaris i bonificant-los fiscalment. Seria un altre mecanisme adient per pressionar a la baixa els preus de lloguer al mercat.
7. Dotar els joves autòctons o nouarribats amb estudis de Formació Professional, mitjans o superiors que s’instal·lin a les Illes Balears, ja sigui per lloguers de mitjà termini (de 3 a 5 anys) o amb projecte de vida.
8. Un pacte que freni la construcció de segones residències a sòl rústic i que obri les portes a crear un banc de terres conreables a les propietats rústiques ja consolidades, sigui per repoblació forestal o com explotació agropecuària.
9. Activar un mecanisme que posi data de caducitat a un 25% de les places turístiques no hoteleres en un termini de 5 anys, però anticipar la d’aquelles places ubicades a finques plurifamiliars de Mallorca.
10. Donar un termini no superior a tres anys per la conversió de places hoteleres obsoletes, de dues estrelles i inferiors; per ser substituïdes (1 x 3) per quatre o cinc estrelles. El tancament definitiu anirà acompanyat de la conversió de l’edifici amb habitatge de preu assequible amb ocupació exclusiva per residents.
11. Posar termini per executar el previst als PGOU o al seu cas Normes Subsidiàries, dels solars urbans qualificats abans del 2010. De no ser així l’administració procedirà segons el previst a la llei, per posar dit solar al mercat en preus intervinguts.
12. Accelerar els Plans Parcials previstos al Pla General Ordenació Urbana de Palma donant prioritat i bonificant les taxes municipals a aquells que contemplin un 20% de la seva edificabilitat a habitatge de preus assequibles.
La solució de l’actual col·lapse precisarà totes aquestes mesures que de forma gradual passarien de ser pal·liatives a curt termini 2.500 habitatges per l’any 2027, i a mitjà termini 5.000 habitatges l’any 2030. Per al llarg termini les altres, 17.500 fins l’any 2040
