Fundació Intercoopera
La transició i el canvi de model econòmic a les Illes Balears és un procés complex que necessàriament ha de ser planificat de manera que permeti dibuixar l’escenari desitjat: l’horitzó cap a on anem i quin és el camí que s’haurà de recórrer per aconseguir-ho. Tot exercici de planificar, de guiar les pràctiques cap a objectius i resultats concrets, passa per la reflexió i l’anàlisi del punt de partida. En aquest context, ens proposem descriure l’impacte del model econòmic i productiu balear, fortament centrat en el sector terciari, concretament en el turisme de masses, i en activitats derivades com la construcció, en la dimensió demogràfica.
Concretament, en aquestes pàgines es reflexiona sobre com el model productiu de les Illes afecta el creixement demogràfic sostingut que afronta la comunitat autònoma. Alhora es reflexiona sobre la incapacitat del mateix model, que genera canvis demogràfics, per fer front als desafiaments derivats d’una densitat humana superior a les possibilitats del territori balear.
Que les Illes Balears tenen un creixement poblacional positiu i una alta pressió humana, és un fet. De la mateixa manera, també ho és que són un territori que presenta una forta especialització en el sector terciari i concretament en l’activitat turística. La relació entre aquests dos fenòmens és complexa però evident, igual que els seus impactes. A continuació tractarem de donar algunes dades.
El creixement de la població de les illes no segueix el ritme general d’Espanya, ja que els canvis poblacionals són més ràpids que a altres territoris amb models productius diversificats. Aquest ritme i el creixement sostingut, en l’actualitat situa a les illes sota una pressió demogràfica insostenible, desencadenant un malestar social de múltiples dimensions. El dinamisme demogràfic de les Illes Balears i el seu creixement sostingut és similar al d’altres territoris europeus a especialitzats en el sector terciari i amb l’activitat turística com Malta o Xipre (Abril, et al. 2023)1. Si es compara amb la dinàmica de creixement estatal, queda reflectit que la comunitat autònoma resisteix uns percentatges molt elevats de creixement. Segons les dades de l’INE2 entre gener de 2022 i el mateix mes de 2023, la població de les Illes va créixer en 20.602 persones, quasi un 2%. La comunitat autònoma se situa en el pòdium de les comunitats autònomes amb més creixement relatiu, per darrere de Comunitat Valenciana (2,1%) i compartint posició amb Madrid (1,9%). A més, amb relació a l’índex de pressió humana, segons les dades de l’Ibestat, a juliol del 2024 es varen assolir xifres d’1.980.361 (mitjana mes de juliol), superant la data màxima de l’any 2023.
Per explicar la relació entre el model econòmic i productiu balear i l’alta pressió demogràfica, aquí explorarem dues dimensions clau: l’atracció creixent de turistes i la demanda de persones treballadores.
D’una banda, la configuració de les illes que promou aquest model transforma el territori en un espai vacacional i suposa l’augment demogràfic d’una població flotant que incrementa la població en determinats moments de l’any. Aquesta població fluctuant inclou turistes, que augmenten any rere any. Al mes d’agost de 2024 havien visitat la comunitat autònoma un total d’11.161.811 i 10.507.233 el mateix període de l’any anterior, un 5,86%. També inclou les persones que tenen una segona residència a les Balears. Aquest model migratori residencial basat en el consum (la recerca de tranquil·litat, oci o descans) i no en la producció, té les seves arrels en els anys setanta, i tot i que recentment sembla disminuir, potser condicionat per l’augment del cost de vida a les Illes o per la reforma fiscal espanyola (Abril, et al., 2023), en l’actualitat continua tenint pes en la insostenibilitat que manifesta la pressió demogràfica.
Encara que la pressió humana té les seves màximes durant l’estiu i la temporada alta, aquesta segueix una tendència creixent durant els mesos que es corresponen amb la temporada baixa. Això implica que la pressió humana es manté alta als mesos d’estiu i es troba creixent a la resta dels mesos. L’activitat turística s’està expandint altres mesos, però aquesta “desestacionalització” no ha suposat l’estabilització de l’activitat, repartint-se durant més mesos a l’any, sinó que sembla que va camí de replicar la mateixa intensitat turística a més mesos. Per posar un exemple, la ciutat de Palma els mesos de setembre i octubre del 2024 ha mantingut les reserves hoteleres com en els mesos d’estiu. Aquest fenomen impedeix el descans tant del territori com de les persones treballadores i residents. Així i tot, des de l’actual govern de les Illes Balears, es continua apostant per la promoció turística del nostre alhora que les notícies com les reserves hídriques cauen en picat.
D’una altra banda, el model econòmic centrat fortament en el turisme de masses que s’estén cada vegada a més mesos de l’any, requereix més persones treballadores per tal de continuar creixent. A les illes, des dels anys cinquanta el turisme ha suposat un factor d’atracció de nova població, ja que necessitava mà d’obra d’altres CCAA per poder desenvolupar-se. Aquesta dinàmica, que no s’ha aturat des de llavors, i s’ha vist intensificada en els darrers quinze anys. Com a resultat, si ens atenim a les dades, actualment el 47% de les persones que resideixen a les Illes Balears no són nascudes a aquests territoris. De fet, l’explicació al creixement de la població des de fa anys es conta per un saldo migratori positiu (CES, 2023)3, no en un creixement vegetatiu de la població. A més, amb relació al creixement vegetatiu de la població, moltes de les persones nascudes a les Balears són fills d’estrangers. La composició demogràfica que ha resultat en part, sense voler ser simplistes, per aquest model econòmic i productiu és diversa, fruit d’uns fluxos migratoris globalitzats. Pel conjunt de les Illes Balears, la immigració de la UE-15, amb el Regne Unit inclòs, representa el 29,7%, el percentatge més alt de persones nouvingudes(4). Després trobarem a persones provinents d’Amèrica Llatina (21,9%), d’Àfrica (15,1%), la resta de la UE (9,9%) i Àsia (4,1%). El 19,3% restant es troba compost fonamentalment per nacionalitats minoritàries o sense dades.
Un dels reptes que s’han d’afrontar deguda a l’alta pressió demogràfica que sofreixen aquests territoris, és l’escassetat de recursos i l’impacte en el nostre ecosistema. També s’ha de visibilitzar com impacta l’augment de població en els serveis públics si no hi ha inversió pública suficient per la seva millora i abastiment. Així mateix, s’ha de parlar de com l’especialització turística, està configurant el començ, la restauració i altres serveis en aquests clients fet que impacta en l’economia i la identitat dels residents.
I pel que fa a l’impacte en la població resident, el model productiu actual produeix diferències i desigualtat social per mantenir-se. Mostra d’això és la precarietat que s’afronta entorn de l’activitat turística i en el deteriorament de les condicions de vida de la població resident, que res tenen a veure amb la dels turistes que visiten les illes o s’hi estableixen com a segona residència. Des de fa anys en arribar la temporada, els establiments expliquen que és complicat trobar mà d’obra. La falta de mà d’obra que no es cobreix recau en les persones que hi treballen, donat que la reducció de l’activitat no es contempla en moltes ocasions i el que passa és que augmenta la sobrecàrrega de treball. Aquesta precarietat a més requereix una anàlisi interseccional, que apliqui criteris de nacionalitat, gènere i edat per mostrar quines són les persones que més sostenen el model i els seus impactes donat que hi ha elements que emfatitzen les desigualtats.
Mentrestant, el que ens trobem és que augmenten els discursos d’odi cap als estrangers de determinades procedències. Aquests discursos d’odi són part estructural d’aquesta maquinària, com plantegen els autors Castro i Grosfoguel (2007)4 quan descriuen que en la dinàmica complexa del turisme s’inclouen pràctiques i discursos racistes, homofòbics, eurocèntrics i sexistes que actuen de manera simultània. Davant això, és imprescindible fomentar discursos crítics que analitzin com l’atracció de mà d’obra es relaciona amb les demandes de creixement del mateix model, i de com aquesta riquesa no es reflecteix en les persones que sustenten el mateix sistema.
La construcció de les illes com un paradís vacacional impacta també en la identitat cultural. El model s’assembla molt a la idea de les autores Devine i Ojeda (2017)5 quan expliquen que alguns projectes turístics depenen de la despulla de les comunitats locals, és a dir, del deteriorament de les condicions que sostenen la vida en un determinat territori.
Així, ens trobem un territori amb una forta especialització en l’activitat econòmica centrada en el turisme, a on cada vegada són més persones a l’illa, tant residint com estacionalment; que presenta problemes de recursos naturals per fer front la població flotant. Al mateix temps, una població resident en la qual no es reflecteixen els beneficis d’aquest creixement sostingut de l’activitat turística i sinó que pateix una forta desigualtat social i una crisi d’habitatge i ha de conviure amb aquestes tensions. Els reptes que plantegen els canvis demogràfics que arrossega aquest model, passen per l’abordatge d’una convivència intercultural i la millora de les condicions laborals i de vida de les persones que habiten les illes.
