Antoni Llabrés Fuster
President de l’Obra Cultural Balear
Les xifres fan feredat. La magnitud de l’activitat turística al llarg del 2024 assoleix xifres brutals: fins al mes d’agost han arribat a les Illes Balears 13.756.870 de turistes, un 4,7 % més que en el mateix període del 2023. En cas de continuar els pròxims mesos aquest nivell de creixement (la temporada alta ja dura gairebé de gener a desembre), acabarem l’any amb una xifra propera als 19 milions de turistes, o fins i tot la superarem. El 2023, amb 17.836.630 turistes, ja s’havia produït una variació d’un 8,1 % en relació amb l’exercici anterior.
Amb tota l’activitat econòmica derivada del turisme, a la força l’increment demogràfic també es dispara com mai: segons les darreres dades, la població de les Illes Balears és d’1.238.312 habitants (1 de juliol de 2024).
Si prenem com a referència l’any 1983, quan s’inicia el règim autonòmic, això és, un lapse de temps d’un poc més de quaranta anys, no ens falta gaire per duplicar la població d’aleshores (668.607 habitants hi havia l’1 de gener d’aquell any a les Illes Balears), ja que ara som un 85,2 % més.
Les prospeccions de futur, si tot continua igual, indiquen que el 2037 les Illes Balears hauran crescut 300.000 habitants i arribaran a les 1.530.103 persones (un 25 % més de població només entre el 2022, que és quan es va fer pública aquesta projecció, i el 2037). La part més gran d’aquest creixement –més d’un 90%- procedirà de la immigració, atès que el saldo vegetatiu anual és mínim i, fins i tot, negatiu. Un contingent de nova població no només conformat per treballadors i les seves famílies, sinó també per persones que arriben per crear negocis i exercir professions que es desenvolupen sota el paraigua i estímul de l’activitat turística, i, moltes altres, d’alt poder adquisitiu, que venen aquí simplement a residir, tot o una part de l’any. El cens de població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de 2023 detalla els canvis demogràfics registrats a les Illes Balears. Segons aquestes dades, només un 52,94 % de la població és nascuda aquí.
La llengua i l’ús que se’n fa es ressenten, i molt, d’aquesta situació insostenible. Els estudis de què disposem palesen el procés de minorització que ha patit i pateix la llengua catalana a les Illes Balears: l’increment extraordinari de la població, conseqüència de la immigració (que, en una part important, té el castellà com a llengua inicial), i la manca d’integració lingüística efectiva dels nouvinguts, especialment pel que fa als usos (si no tenen el castellà com a llengua inicial, hi opten com a llengua d’integració) –i aquí és imprescindible denunciar la manca de voluntat dels poders públics de desplegar polítiques decidides d’acollida–, en són les raons fonamentals, ja que la transmissió intergeneracional de les persones que tenen el català com a llengua inicial continua sòlida.
Per aquesta raó, en obrir-se el debat social i polític sobre la necessitat i urgència de posar límits, si pretenem transitar cap a un model econòmic, social i ecològic sostenible, l’entitat que presidesc va considerar imperatiu deixar-hi sentir la nostra veu per evidenciar que sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat. Així ho exposàvem en el Manifest que vàrem fer públic fa uns mesos:
«Per a l’Obra Cultural Balear, el concepte de sostenibilitat lingüística i cultural significa la preservació i el manteniment de la diversitat de llengües i cultures en el context global, de manera que cada llengua i cultura pugui tenir assegurada la plenitud de les funcions socials en el seu territori històric (…). Hi ha raons de pes, generals i específiques, per assegurar la sostenibilitat lingüística i cultural. En termes generals, perquè, així com el respecte a la diversitat biològica o el respecte al pluralisme ideològic, són imprescindibles per al progrés evolutiu dels éssers vius i de la societat, també en la dimensió lingüística i cultural, el respecte a la diversitat és la condició del progrés de la humanitat a partir de les aportacions de cada comunitat humana. I, en cada cas concret, perquè la sostenibilitat de cada comunitat lingüística i cultural, no sols és una exigència d’equitat en les relacions amb les altres llengües i cultures de l’entorn, sinó que és indispensable per al desenvolupament lliure de les formes de vida que els membres de cada comunitat lingüística i cultural han desplegat i tenen el dret de desplegar al llarg de la seva història futura , en la seva relació amb un medi natural concret.
En definitiva, sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha igualtat ni llibertat per a les persones o per a les comunitats lingüístiques i culturals. Per tant, sense sostenibilitat lingüística i cultural no hi ha sostenibilitat.
I, com apuntava abans, l’actual model econòmic de creixement turístic desbocat, del qual deriva també l’increment accelerat de la població —l’acollida i integració de la qual a la nostra llengua i cultura ha de ser atesa amb migradesa de recursos públics per part de les institucions pròpies—, té conseqüències negatives per a la sostenibilitat lingüística del català a les Balears.
Per això, cal implementar totes les mesures necessàries per compensar aquesta repercussió negativa, a la qual se sumen altres inèrcies històriques (el pes de les polítiques centralistes i autoritàries contràries al català, l’existència de prejudicis, etc.) i els reptes que planteja el món d’avui (desplaçaments, mundialització, tecnologies, modes…). D’aquí que sigui necessari arribar a un pacte per la llengua i la cultura per al moment actual que asseguri les actuacions necessàries per garantir la plenitud i la continuïtat futura de la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears i que n’evitin la progressiva minorització a la qual abans feia referència.
L’OCB, com a membre integrant del Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears, assumeix com a pròpies totes les mesures plantejades amb caràcter general per aquesta plataforma d’entitats per garantir la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, però hi vol afegeix específicament altres propostes, des de la perspectiva de la sostenibilitat també lingüística i cultural, que tenen per objectiu pal·liar l’impacte, i les conseqüències negatives que se’n deriven, que exerceix el model econòmic de turisme de masses il·limitat sobre la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears. Ben aviat les presentarem als poders públics, als agents socials i a tota la ciutadania de les Illes Balears.
