Sebastià Sansó Jaume
Ambientòleg i gerent adjunt de l’Empresa Municipal de Serveis de Pollença
Aquesta famosa frase que diu un dels personatges de la novel·la Il Gattopardo (1958), de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, en al·lusió a canvis que semblen importants, però que en el fons no transformen l’essencial, és la millor manera de definir les polítiques de l’actual govern de les Illes Balears liderat per Marga Prohens. Encarar la transició cap a un altre model econòmic és un repte gegantí que ha de passar forçosament pel decreixement, això és, la disminució de la pressió al territori i als recursos naturals.
És evident que aquest govern ha captat el malestar social de la saturació turística que patim, el qual no només es manifesta diàriament per xarxes sinó que ja ha tingut dues manifestacions massives. I aparentment ha après la lliçó d’allò que li va passar al seu antecessor Bauzá, qui fa va fer cas omís al rebuig de la població de les seves polítiques educatives o ambientals i ho va pagar amb els resultats electorals de les eleccions de 2015. El mateix va passar amb l’acció de govern del Consell de Mallorca liderat per Maria Salom quan, per exemple, va voler importar residus de la fracció de rebuig d’Itàlia o Irlanda per cremar a la incineradora de TIRME sense escoltar les mobilitzacions en contra.
Ara bé, la seva reacció es basa només en una pura operació de maquillatge i aquesta operació té dos pilars: per una banda, un ús hàbil del llenguatge, emprant termes grandiloqüents, però que buiden de significat real, i per una altra una manca total de pudor en reconèixer públicament que efectivament hi ha saturació turística que ajuda a agreujar la sequera, a augmentar els embussos a les carretes, a degradar els espais naturals, etc. quan fa dos dies de pagès ens acusaven de turisme-fòbics als qui ho denunciàvem amb aquella campanya de SOS Turisme. Intenten, amb això, canviar la percepció que en té la societat. Per fer-ho, una de les seves accions estrella és el bluf del que han anomenat Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat de les Illes Balears. S’ho creuen tant, això de la saturació, que tornaran a promocionar turísticament Balears a la World Travel Market de Londres1. Però estam salvats perquè ho faran dient que som un destí sostenible quan han aprovat un suposat Decret llei de simplificació administrativa que és una aberració ambiental i que, entre d’altres, permet noves construccions a zones inundables, cosa que després del que ha passat amb la DANA al País Valencià i altres territoris de l’Estat és, si més no, insensat.
El Fòrum de la Societat Civil denunciava el passat 15 d’octubre2 la falta de rigor i transparència, i una sobrerepresentació del sector turístic del Pacte, ja que no es fan actes de les reunions ni se’n publica el resultat, així com tampoc no es publiquen les llistes d’entitats i empreses participants; i des de l’inici s’amaga la identitat de les persones que integren el grup d’experts responsables de dictaminar sobre el treball fet, els arguments i les anàlisis que s’aporten. Ens volen fer creure que partim de zero, que no tenim prou estudis i evidències de les problemàtiques a resoldre. A més ens consten afirmacions, per exemple a l’àmbit de residus, d’una responsable insular de l’àrea que va dir que a Mallorca estem d’enhorabona perquè fa més de trenta anys que tenim residus zero gràcies a la incineració. No sap que les cendres s’han d’enterrar i que ara mateix les escòries també s’estan enterrant a un abocador? I els residus gasosos que genera, no s’han de tenir en compte?
Està clar que no és cap pacte i molt manco polític ni tampoc social. I pel que fa al terme sostenibilitat, fa temps que està molt discutit des de l’àmbit ambiental perquè s’associa a desenvolupament i clar, és un oxímoron. Créixer no és sostenible. En aquest sentit, ja treballen per pervertir nous conceptes, com economia circular, amb variacions com trànsit circular, que al final l’únic que fa és crear un discurs grandiloqüent però buit de què és important: la posada en pràctica. L’economia circular només es pot entendre des de la proximitat, des del fet local. Un exemple molt concret: ¿algú pot entendre com, una cosa tan senzilla com és que els hotelers comprin la llet a l’única marca que en comercialitza de local com és Agama, aquesta fa un any va estar a punt de tancar per falta de viabilitat? Comprar-ne seria un gest fàcil per transitar cap a la circularitat… Com deia aquell, pels seus fets els coneixereu…
El 2015, quan vaig tenir l’honor de ser nomenat director general de residus, qualitat ambiental i educació gràcies al conseller Vicenç Vidal, em vaig trobar un desert: molt pocs recursos humans (com a exemple només hi havia una instructora per a tots els expedients disciplinaris de residus i sòls contaminats de les Illes Balears), escassos estudis, poquíssima normativa pròpia adaptada a la nostra realitat, més de 100 expedients per resoldre, etc. Per no haver-hi, no hi havia ni una ordre de bases per poder treure subvencions. No és objecte de l’article explicar tot el que férem, però sí que es pot dir organitzàrem una estructura tècnica digna, impulsàrem moltes línies d’ajuts, tant per a administracions com per a empreses, férem estudis per saber on érem i cap a on havíem d’anar; i per la part normativa el més significatiu fou l’elaboració de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, la primera del nostre país fet d’illes que parla d’economia circular, i un dels primers exemples europeus de normativa que posa l’accent amb la prevenció i la reutilització de residus. Això ens situà com a referents tal com es pot comprovar a l’hemeroteca de mitjans internacionals. El 2019, amb la confiança que em diposità el conseller Miquel Mir, poguérem rematar la feina, tot i la dificultat que ens suposà la gestió de la pandèmia de la COVID. Amb tot això, el 2023 ho tenien molt fàcil, a diferència del que ens trobàrem a 2015, per lluir i impulsar aquesta economia circular. Bastava executar el que deixàrem llençat.
Amb diners de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que, per cert, els responsables actuals tant criticaren i ara per res no hi volen renunciar, projectàrem una prova pilot, de la mà del seu Consell, per a un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos a Formentera (SDDR), illa ideal per fer-ho gràcies a les seves dimensions. Allà ja hi havia hagut històricament, de part del Consell Insular de Formentera governada pels companys de Gent per Formentera, una gran sensibilitat ambiental per impulsar a la pitiüsa menor l’SDDR. Deixàrem fets els estudis d’implantació, l’esborrany per licitar les màquines i tot el sistema informàtic, l’ordre que pautava el seu funcionament, el pressupost assignat, etc. Sabeu com ha acabat? Que el conseller del ram, el senyor Alejandro Sáez de San Pedro, es declara molt partidari del sistema, però troba que Formentera no és el lloc adequat per fer-lo. Fa un any i mig que cerquen una alternativa. És a dir, pur maquillatge. Queda bé dir que hi estàs a favor, però implantar-ho ja és una altra cosa perquè suposa l’enfrontament amb alguns poders fàctics. I els qui hem estat en política i coneixem com funcionen les administracions, sabem que es pot emprar la dilatació com a mecanisme per no executar una cosa, però, a la vegada, dir que hi creus molt… Segons m’arriba, l’única atenció que dedica aquest conseller a polítiques de residus és treballar perquè la fracció resta de les Pitiüses es digui a incinerar a Mallorca… Déu n’hi do!
Tenint clar que s’han d’aplicar mesures de fiscalitat ambiental per poder millorar en la gestió actual de residus, el 2022, com ja havíem apuntat a la Llei 8/2019, desplegàrem un impost finalista damunt l’abocament i la incineració. Poc temps després l’Estat tingué la mateixa idea i en posà un altre que substituí el nostre. En aquest cas depenia de la voluntat de cada comunitat autònoma que fos finalista. Òbviament, en coherència amb el que havíem impulsat, li férem. I a més tenia uns principis fonamentals pel que fa als criteris de repartiment: seria insularista (el recaptat a cada illa retornaria a la mateixa), serviria per potenciar la prevenció i reutilització, i la millora en la gestió de la matèria orgànica, i es basaria en un principi de governança, és a dir, les institucions de cada illa decidirien a què es dedicaria en concret.
Férem reunions i acordàrem les inversions a fer entre el Govern, els consells i els ajuntaments. Per fer-les deixàrem un esborrany de convocatòries de subvencions… i després d’un any i mig, algú en sap res? No serà que volen emprar aquests diners per a altres coses? I els ajuntaments, que són qui paguen l’impost, no en rebran, si més no, una part de la recaptació?
Per primera vegada traguérem, amb fons de l’ITS, dues convocatòries per impulsar projectes d’economia circular amb component social per a entitats i empreses privades. En deixàrem una tercera de 2 M€ amb la tramitació molt avançada, i per què no ha sortit? En tot cas, el resultat va ser molt positiu, ja que en sortiren exemples reals, pràctics, propers, de circularitat de veres i amb component social: l’impuls de l’envàs retornable de l’empresa local Begudes Puig, projectes de compostatge diversos, canvi d’amenities d’un sol ús d’un hotel (productes que solen venir de la Xina) per sabons fets aquí i en envasos reutilitzables de Garden Hotels, aprofitament dels matalassos de platges de l’Associació Hotelera de Platges de Muro, entre molts d’altres com per exemple els duits a terme per la Fundació Deixalles, una de les entitats que fa més temps que treballen en l’economia social i circular. És aquesta mateixa entitat que impulsa el projecte d’èxit Feim que circuli!, per reutilitzar els matalassos, mobles, cortines, etc. dels quals es desprenen els hotels quan fan reformes o canvi de mobiliari(3). Ara bé, a les cadenes hoteleres no els costa cap euro i, en canvi, Deixalles necessita més espai d’emmagatzematge. Per què no transiten cap un suport econòmic decidit cap a una acció real de circularitat? També hi ha iniciatives molt lloables com la de Garden Hotels, cadena que ja he esmentat, com la d’apostar per l’agricultura i la ramaderia local per servir els seus productes als seus establiments, com per exemple el mè ecològic. Per què les altres cadenes no transiten també cap al suport real de la pagesia mallorquina i s’apunten a aquests tipus d’iniciatives? Si n’hi ha que ho fan és perquè és factible i només falta una mica de compromís real.
En matèria de residus, el passat 10 i 11 d’octubre s’organitzà amb el suport de la Conselleria d’Empresa, Treball i Energia I Fòrum Balear d’Economia Circular i Gestió de Residus. El millor resum sobre aquest esdeveniment seria el que n’ha dit l’entitat Rezero, la veu més autoritzada que tenim per parlar de polítiques de prevenció: serveix per constatar, una vegada més, que hi ha qui utilitza conceptes nous per dissimular que res no canvia. […] I el que senten és indignació per la manca de visió dels qui confiem que han de dirigir aquest canvi i per la tergiversació de conceptes, on abocament zero, economia circular i residu zero s’alineen per defensar la valorització energètica com a model de gestió. Discursos que giren entorn el mateix tema, la gestió dels residus un cop ja són residus, i que ressonen com un eco llunyà d’allò que ja es parlava als anys 903. Si n’he d’extreure alguna cosa positiva d’aquest fòrum és quan la directora general del ram del Ministeri de Transició Ecològica, Marta Gómez, va donar dades de recollida selectiva de l’Estat espanyol, i tot i que encara ens queda molt camí per córrer, amb dades de 2023, estam en la quarta millor posició amb un quasi 28%. Quan vaig arribar al 2015 estàvem en les darreres posicions amb menys d’un 15%. En residus, els canvis que es poden veure de manera objectiva amb les dades necessiten uns quants anys de polítiques valentes. Per tant, es va fer palès la bona feina d’aquestes dues darreres legislatures. En acabar aquesta, de legislatura, on serem amb aquestes polítiques de pur maquillatge?
Si no li vols donar importància a una cosa, ni l’anomenis. Per això a l’organigrama del govern Prohens enlloc apareix la paraula Medi Ambient. D’altra banda, si vols que una àrea sigui no el germà, sinó el fill de cosí petit, diluïu en una macro direcció general. Per això residus està en la DG d’economia circular, transició energètica i canvi climàtic… quasi res! És evident la diferència abismal entre una manera de fer política i una altra, entre on es posa el focus i on no. Igualment sempre podríem haver fet més, cert. Així i tot, com s’ha demostrat en aquest article, gestionàrem des de la convicció, amb valentia, i posant de veres, sense maquillatge, el medi ambient, la prevenció de residus, al centre de les nostres polítiques. Tot el contrari de l’actual govern.
